Visc a Roma des del 1969. He escrit tres llibres sobre la Ciutat Eterna. L’últim, Roma, passeig per l’eternitat (2012). Com a autor, sempre tens la sensació de que no saps gairebé res sobre el “ caput mundi ”. Ara, tot escrivint aquesta crítica, puc comprovar que sempre hi ha coses per aprendre. Dos nous llibres recents sobre la relació entre els catalanoparlants i Roma ho demostren a bastament.

El primer, Roma i nosaltres,de Josep V. Boira. El que ha pretès l’autor “ha estat més aviat escriure una guia fortament sentimental, sentidament passional, de la presència valenciana, catalana, mallorquina i aragonesa a Roma, restituint un paisatge viscut, un fragment de l’especial relació entre la vella Corona d’Aragó i la Ciutat Eterna”. Encara que hi hagi referències a la Roma actual -dotze passejades a peu per Roma-, el conjunt d’aquest interessantíssim viatge té com a rerefons temporal la Corona d’Aragó (XII-XVIII) i, especialment, els seus temps més brillants (segles XIV i XV), en què sobresurten les figures dels dos papes valencians, Borja Calixt III i Alexandre VI. Cal tenir present que el català fou la llengua de la Cort a Roma durant aquests dos pontificats.

L’autor divideix al llibre en tres parts. La primera, “Grans esglésies i monuments”, és un deliciós passeig per disset indrets significatius i ben diversos: esglésies (San Pietro in Vaticano, Santa Maria Maggiore), monuments (Salita dei Borgia, Curia Iulia) i un reguitzell de sorpreses per al lector. Comentaris, matisos, anècdotes i erudició. Tot plegat ens fa reviure un munt de fets històrics, tot encabint-los en l’escenari de la Roma actual. La segona -les passejades a peu per Roma- ens permet gaudir d’una munió de testimonis de la presència de la Corona d’Aragó a Roma, bo i demostrant que no tot són esglésies a Roma. L’autor assenyala els quilòmetres a recórrer i la hipotètica durada ( Non si sa mai!). La tercera part són tres visites perifèriques: el Gianicolo, el barri de l’EUR i els del nord, visites que del tot valen la pena.

Completen el llibre un “Pròleg” d’Antoni Puigverd, que esmenta les aportacions, originals, de Boira. I un “Preludi” de l’autor, que ens facilita les claus del seu obrador i les fonts del seu treball: els dos volums que el polític valencià Elies Tormo i Monzó (1869-1957) va publicar a Madrid (1942) en ple franquisme: Monumentos de españoles en Roma y de portugueses e hispano-americanos. Aquest treball de recerca, conjuminat amb la citació, entre d’altres, del Contro Roma (recull d’articles crítics d’autors italians) i l’esment de personalitats, residents a Roma, com el pare Miquel Batllori, converteixen la lectura d’aquest llibre, a Roma o a casa, en una aventura fascinant. Cura ut valeas!

El segon és Presències de cultura catalana a Roma, de Josep Maria Benítez Riera, historiador de la cultura i exdegà de la Universitat Gregoriana a Roma. Aplega uns interessants treballs seus, bona part dels quals havien estat publicats a la col·lecció “Set Turons Romans”, per l’Associació “Catalans a Roma”. D’aquesta associació en fou president el pare Benítez i president d’honor el pare Batllori. Associació que manté, com s’explicita en el llibre anterior, la gran tradició de presència catalanoparlant a Roma. Un proemi de Jaume Aymar situa la tasca de l’Associació i en comenta les empreses i les dificultats. Associació que segueix “sempre viva”, amb nova saba i ganes de compartir la tasca cultural amb els romans/italians. El llibre conté set capítols i quatre annexos. Val la pena esmentar, entre d’altres, “Verdaguer rediviu a Roma”, “Batllori: els quatre punts cardinals de la història” o “L’expulsió dels jesuïtes d’Espanya en temps de Carles III”. L’autor incorpora col·laboracions d’artistes (Guido Dettoni, amb l’escultura “Maria”) o poetes (Carles Duarte, “Poema” o qui això sotaescriu amb un “Colofó” i un “Acròstic”). Una extensa i completa bibliografia de Benítez Riera clou aquest delicat, emblemàtic i útil volum. La cultura no pot defallir mai. Valeatur vobis!