Catalunya és, a molta distància, la comunitat autònoma que edita més llibres per al públic infantil i juvenil. Segons l’últim informe de l’Institut Nacional d’Estadística, un 47,6% dels títols publicats el 2013 per a aquesta franja d’edat van ser editats a Catalunya, seguida a molta distància del 22,7% de la Comunitat de Madrid. Si en relació a la literatura per a adults el pes de Barcelona és un motor notable -i ara que Alfaguara ha passat a mans de Penguin Random House encara més-, pel que fa a la producció de literatura per a nens i joves és imprescindible.

“M’agrada comparar la necessitat de cultura infantil amb la de l’aigua -comenta Reina Duarte, editora d’Edebé i presidenta del Consell de Literatura Infantil i Juvenil de Catalunya (Clijcat)-. Sempre que obrim una aixeta raja. Potser ens queixem quan ens apugen el preu, però l’aigua hi continua sent. Si mai ens arribés a faltar, què faríem? Cal recordar que fins fa tres dècades, a Espanya el llibre infantil era un ermàs”. El projecte literari del grup Edebé va arrencar a principis de la dècada dels 90, però l’editorial va ser creada l’any 1888 a Barcelona. “Com tantes altres editorials orientades als lectors més joves, vam néixer a partir de la concepció de la lectura com una eina per educar”, diu Duarte. Una part important del sector editorial infantil i juvenil -el grup SM, Vicens Vives, Anaya, Santillana- passa per una activitat bicèfala, que es divideix entre la publicació de llibres de text i de literatura per a nens i adolescents. Descomptant l’activitat adreçada directament a l’escola, la facturació de literatura infantil i juvenil representa un percentatge creixent del total anual: l’any 2007 la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya parlava d’uns ingressos de 330,3 milions d’euros -que representaven poc menys del 10% del total, 3.123,2 milions d’euros-, el 2012 eren 296,2 milions d’euros, un 12% de la recaptació total, que va ser de 2.471,5 milions d’euros. Les xifres expliquen també que hi ha hagut una lleugera davallada de la facturació, 35 milions d’euros menys que el 2007, una caiguda que creix una mica més si es posa al costat del pic dels últims anys, els 350,5 milions del 2010.

Educar els fills, una prioritat

“La caiguda del 2012 rondava el 8%, i la del 2013 estimem que serà del 12%”, recorda Duarte. El descens total del sector, però, és del 30%, un percentatge molt més notable. “La crisi en el llibre infantil i juvenil es comença a notar ara, perquè els pares han deixat de comprar els seus propis llibres abans de privar els fills de les seves biblioteques”, admet la presidenta del Consell del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que apunta com a segona raó del poc retrocés dels títols adreçats a nens i joves que són més barats. Fent un cop d’ull a les dades, veiem que el preu mitjà del llibre per a adults és de 12,20 euros, mentre que el del llibre infantil és de 10,09 euros. “Un dels grans esforços del sector ha estat ajustar molt els costos dels llibres, al mateix temps que hem procurat mantenir la qualitat i l’oferta plural”, diu Duarte.

La visió de Sara Moyano, de Barcanova -segell en català d’Anaya-, és una altra: “Mai no hem pogut tenir una política de preus agressiva, des de les editorials que publiquem literatura infantil. Tradicionalment, sempre han estat molt econòmics i aquests últims anys hem hagut de fer un sobreesforç, sobretot els que no publiquem bestsellers ni sèries de llibres. Barcanova publica entre 50 i 60 títols cada any, i el 99% del nostre catàleg són d’escriptors i il·lustradors de casa nostra”. Una de les amenaces que Moyano troba en el context actual és la presència creixent de bestsellers : “Correm el risc de perjudicar els autors catalans, perquè les grans vendes infantils acostumen a ser d’autors estrangers que es publiquen en diverses llengües i que compten amb campanyes de màrqueting considerables. En aquest aspecte, els autors d’aquí hi tenen poca cosa a fer”.

L’exigència màxima dels petits

Patrizia Campana, editora d’Estrella Polar, Fanbooks i Educaula -segells de Grup 62-, va aconseguir un èxit sense gaires precedents fa 11 anys amb Geronimo Stilton i, més recentment, amb els Diaris d’en Greg. “Stilton funciona molt bé. En publiquem uns 30 títols a l’any, i cada novetat retroalimenta la sèrie, però som conscients que les vendes poden baixar en qualsevol moment -explica-. En el cas d’en Greg, és una sèrie que encara està en fase de creixement, però en surt un cada any”. Estrella Polar publica uns 210 títols anuals, Fanbooks entre 20 i 30, i Educaula, 10. “Som conscients que hem de buscar una programació variada: no hem de ser un monocultiu -diu Campana, que assegura que la crisi no ha disminuït la qualitat de les propostes-. Els nens, quan llegeixen, són molt voraços, però si no els interessa el llibre o no li troben la gràcia ho deixen. L’exigència és màxima. Cada vegada els gustos lectors estan menys lligats a la prescripció escolar. Les predileccions dels nens pesen tant o més del que recomanen els professors”. L’editora de Grup 62 no troba que els fenòmens tinguin tanta importància: “Les llicències i sèries funcionen a mitges. N’hi ha que poden anar molt bé, però altres fracassen. El que funciona són les apostes literàries. Els grans plaers com a editora m’han vingut editant autors de qualitat, com és el cas de John Green. Hem d’aspirar a seguir publicant llibres com els seus o com Wonder ”. Aquest últim, de R.J. Palacio, va ser publicat per La Campana.

De moment, els lectors més joves poden triar i remenar entre un nombre de novetats considerable. El 2007 es van publicar 10.524 títols adreçats a ells, i el 2012 eren 13.023. Reina Duarte troba que una de les formes de pirateria encobertes que amenaça el sector és la de la socialització de les lectures: “És un dels possibles danys col·laterals de la crisi. Alguns professors fotocopien llibres i els reparteixen entre els alumnes, o un mateix exemplar passa per diversos alumnes. En el cas de la literatura juvenil, hi ha gent que penja llibres sencers a internet perquè tinguin el màxim de difusió, però això no beneficia de cap manera ni els escriptors ni els il·lustradors. Si arribem a la situació que els autors no puguin viure de les seves creacions, dedicaran molt menys temps a l’escriptura i el lector es perdrà possibles bons llibres”.