EL LLIBRE DE LA SETMANA
JOAQUIM ARMENGOL

La maldat quotidiana

'L’assassí dins meu' de Jim Thompson. Editorial Efadós. Traducció d’Alba Dedeu. 210 pàg. / 19 €

LA NOVEL·LA DE THOMPSON VA SER ADAPTADA AL CINEMA. / MUSE Zoom

Jim Thompson especula que tots portem un assassí dins nostre. Potser podem tranquil·litzar el nostre esperit i dir que les persones ens adaptem senzillament a les circumstàncies, i n’hi ha que sí, que fan sortir el criminal que amaguen. Un símptoma d’intel·ligència quan, en un context en què veiem amenaçada la pròpia vida, el menys sospitós de nosaltres és capaç de cometre atrocitats inimaginables. Pot ser, però en Lou Ford, l’ànima de L’assassí dins meu, és un homicida d’una altra mena.

Al costat de clàssics del gènere com Dashiell Hammett, Raymond Chandler, Horace McCoy i James M. Cain, Jim Thompson ens pot semblar un autèntic desconegut. Ara bé, quan agafem els seus llibres o llegim la biografia de Robert Polito Arte salvaje. Una biografía de Jim Thompson (Es pop) descobrim un personatge fascinant i un escriptor extraordinari. Gràcies a l’editorial Efadós i a la traducció d’Alba Dedeu podem llegir en català aquest monstre de la literatura negra. Thompson va tenir una vida molt agitada, marcada per una gran diversitat d’oficis que va saber reflectir meravellosament bé en les seves novel·les. Va ser grumet, cuiner, vigilant armat, recol·lector, camioner, peó i expert en explosius per a una companyia petroliera, venedor ambulant, col·laborador en revistes pulp, va escriure guions i va fer de periodista... Era un crític furibund impregnat d’ideals marxistes que van obligar-lo, en més d’una ocasió, a fugir corrents d’algun poble. Per ser marxista van incloure’l a la famosa llista negra que va fer Martin Berkeley durant la Caça de Bruixes. Això no obstant, i gràcies a la poca fama que tenia aleshores, ningú en va fer cas i va poder treballar a Hollywood. Va escriure guions per a Stanley Kubrick, Atracament perfecte (1956) i Camins de glòria (1957), va col·laborar en una adaptació de La fugida per a Peter Bogdanovich, i va escriure la base de la sèrie de televisió Ironside (1967). Però això no és res: era un fenomen capaç d’escriure dotze novel·les en divuit mesos, entre les quals destaca L’assassí dins meu (1952).

Thompson ha passat a la història pel seu estil literari directe i contundent, però el caràcter brutal dels seus protagonistes s’endinsa en les aigües de la introspecció, situant el lector en una fascinant marea psicològica. L’assassí dins meu n’és un bon exemple. És la història d’un assassí, Lou Ford, explicada per ell mateix. El seguiment d’uns assassinats que pertorben la tranquil·litat de Central City, una població petroliera ben empastifada de l’Amèrica profunda, a Texas. L’escriptura de Thompson seguia una màxima: “Que les coses mai siguin el que semblen.” I aquí apareix l’enigmàtic Ford, un ajudant del xèrif afable i cordial, amb unes aptituds extraordinàries perquè la gent confessi durant els interrogatoris. Una gran capacitat de persuasió que revela la figura d’un psicòpata fred i sàdic, saturat de rancúnia i amb un esperit de revenja il·limitat. La imatge d’una ment criminal complexa i perversa que radicalitza l’aparença d’una societat despietada sense esperança, marcada per la Depressió. Thompson crea un realisme cru i escèptic que mostra a la perfecció el defalliment de la vida social nord-americana en un clima d’absoluta immoralitat. I, segons sembla, seixanta anys després no ha canviat res.

La vida de Thompson sempre va estar marcada per l’alcoholisme i l’ombra allargada d’un pare que va ser un xèrif corrupte, aventurer, estafador i magnat del petroli; aquesta mitologia personal, ben alimentada per ell mateix, va convertir-lo en un escriptor diferent, jo diria que subversiu i radical, incòmode, malauradament ignorat, però que és i serà un clàssic del gènere. En una ocasió, a l’enyorat llibreter Paco Camarasa van preguntar-li què feia tan gran Thompson: “Doncs no ho sé -va respondre-. És la grandesa dels genis. Un home escriu novel·les per a camioners i literatura popular, i aquestes coses, de sobte, et disseccionen la maldat quotidiana dels homes, com les tragèdies gregues o Shakespeare. Potser no va voler fer això, però el que ens ha arribat a nosaltres és terrible. Només un tipus que manegui la màgia de l’escriptura pot passar distintes èpoques i situacions..., es llegeix arreu del món i en totes les èpoques, i continua essent gran i absolutament nou. La desesperança ben narrada, ben escrita. Thompson és massa bo. T’exigeix, et colpeja, t’agafa, et puteja i t’enganxa per sempre. Thompson és el millor”.