Crítica
M. ÀNGELS CABRÉ

En companyia de Rosalind Franklin

'El fil invisible' de Gemma Lienas. Edicions 62. 416 pàg. / 21,50 €

En companyia de  Rosalind Franklin / VIQUIPÈDIA Zoom

Diputada al Parlament de Catalunya fins fa poc i activista feminista des de sempre, Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és coneguda sobretot com a autora de literatura per a joves, en especial per la creació del personatge de la Carlota. Però la seva producció literària és molt extensa i inclou la narrativa per a adults, amb novel·les com El final del joc, premi Ramon Llull 2003. I si en les obres de cada escriptor o escriptora es pot rastrejar un denominador comú, el seu és per sobre de qualsevol altre la mirada de gènere i l’alè feminista, present així mateix en la novel·la que ens ocupa. El fil invisible s’inscriu en la tradició literària que situa la protagonista o el protagonista a la recerca d’algú del passat, com és el cas, per exemple, de La passió segons Renée Vivien, l’única novel·la de Maria-Mercè Marçal, on una guionista de cinema segueix les passes de la poeta mig anglesa i mig francesa.

A la història de Lienas, la Júlia Coma és una documentalista que treballa en l’àmbit de la ciència. El seu home li parlarà de la història de Rosalind Franklin, la química que es va quedar a les portes de descobrir l’estructura de l’ADN, i es posarà a escriure un guió sobre ella. La trama barreja un cèlebre quadre de l’etapa final de Remedios Varo -on un personatge busca en un pentagrama el fil invisible que uneix totes les coses-, la investigadora de l’ADN i la família materna de la protagonista -que viu a l’illa de Batz, a la Bretanya francesa-. Amb aquests elements, Gemma Lienas ha construït un cabdell d’on surten diversos fils creuats, que no exclouen una revelació sorprenent que té a veure amb l’ocupació nazi que va patir aquella zona -que els aliats van decidir no envair- durant la Segona Guerra Mundial. Per cert: Lienas és de mare francesa i conviu amb un científic.

La Júlia viatjarà fins a la costa atlàntica per assistir a la celebració del centenari de la seva besàvia, a qui no coneix, aprofitant l’avinentesa que Rosalind Franklin va fer una estada allà. El seu estiu bretó li servirà per endinsar-se en els misteris familiars i també per prendre distància de la seva pròpia vida barcelonina, que inclou els seus dubtes raonables sobre si li ve de gust o no la maternitat. És de celebrar que autores com Lienas escriguin sobre dones que prenen les seves pròpies decisions i no es deixen portar per les inèrcies patriarcals, i qüestionin aspectes com ara la dictadura de la maternitat.

Una víctima de l’efecte Matilda

M’hauria agradat que la trajectòria esforçada de Franklin i la seva estada com a investigadora al King’s College de Londres -que va acabar malament, i no per culpa seva- hagués tingut més pes en aquesta història de recerques i que el fet de quedar-se a les portes del gran descobriment revelés aquí un vincle més gran amb la història de la Júlia. Perquè la realitat va ser que, com ens recorda l’autora, “la Rosalind Franklin mai no va saber que les seves aportacions havien estat crucials per a en Watson i en Crick, ja que mai va tenir consciència de fins a quin punt les dades obtingudes per ella havien arribat a les mans dels seus competidors”. Ells van ser justament els que van rebre el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1962. Franklin va ser, doncs, una víctima clara del que s’ha anomenat efecte Matilda, que descriu les causes de la invisibilitat en les dones científiques.

Però he de dir que també m’hauria agradat molt que Lienas no hagués hagut d’inventar que al Palau Robert de Barcelona va tenir lloc una exposició de Remedios Varo. Tant de bo la tinguem algun dia.