CRÍTICA

L’amor en els llocs de la calor

'Brasers' d'Eileen Chang. Club Editor/Libros del Asteroide. Traducció de Carla Benet. 192 pàg. / 17,95 €

L’amor en els llocs de la calor Zoom

La Weilong és una noia innocent que cau a les urpes de la seva tia, una dona que viu en una mansió al Hong Kong ocupat pels britànics. Vol estudiar i no marxar amb els pares a Xangai. La tia l’acull, però no per generositat o compromís familiar, sinó per atraure els jovenets que l’envolten i mirar d’endur-se’ls al llit davant de l’astorament i la inacció de la neboda. En Roger Empton és un professor universitari anglès que fa quinze anys que viu a la ciutat de Hong Kong, on ha conegut qui serà la seva futura esposa, la també anglesa Susie. Però alguna cosa anirà malament durant la nit de noces que desencadenarà un seguit de malentesos que derivaran en una fatalitat. Aquestes dues històries es complementen i ofereixen un díptic delicat i ufanós de la vida en una colònia britànica on hi fa molta, molta xafogor: “La calor que pujava de terra s’hi condensava en grans flors escarlates. La malva reial és una planta del sud que evoca boscos tropicals, monstres d’ulls refulgents i amors humans feréstecs”.

El més meravellós de llegir aquestes nouvelles d’Eileen Chang, l’escriptora xinesa que ja ens havia descobert Club Editor fa un temps, és la capacitat que té de fer sensual l’escriptura: els colors i les olors de les plantes, els animals i la roba tenyeixen totes i cadascuna de les pàgines per on deambulen els personatges, ofegats per la xafogor insuportable d’un clima que, lluny d’ajudar-los a viure, els confon i els fa prendre decisions equivocades. El to daurat de la coberta és una tria impecable que pot remetre al color d’una ala de libèl·lula, d’un voraviu de capçal de llit o del fons d’una tassa de te. Cada objecte que apareix sembla tenir ànima i la capacitat de temptar uns personatges a la recerca de l’amor en un indret pensat per a tot el contrari: el comerç de la carn, les baixes passions i les divises estrangeres. Tot envoltat de plantes exòtiques, animalons, granotes i sargantanes: “Entre tots creaven aquella quietud immensa i incompleta, anguniosa”. La capacitat que té Chang d’embolicar una situació i anar-la convertint en asfixiant és molt subtil, i brilla especialment a la segona nouvelle, que és una mena de revers fosc i lluminós a la vegada d’una història que es repeteix sovint.

Deu ser dificilíssim traduir del xinès, i Carla Benet ho deu fer molt bé, perquè acaba de ser distingida amb un premi de traducció atorgat per l’Institut Confuci: un altre motiu per descobrir, com si miréssim pel forat d’un pany, la vida en una colònia britànica als anys quaranta del segle XX. Acosteu la fusta aromàtica al braser, que el fum que se’n desprengui us acompanyarà durant tota la lectura.