CRÍTICA
Llegim Crítiques 19/06/2020

Xafogor, claustrofòbia i passions desbocades

'Reflexos en un ull daurat' de Carson McCullers. L’Altra Trad. Alba Dedeu. 152 pàg. / 17 €

Lluís-anton Baulenas
2 min
Xafogor, claustrofòbia i passions desbocades

Cada vegada que rellegeixo Reflexos en un ull daurat, com ara, en la nova i magnífica traducció d’Alba Dedeu publicada a L’Altra, em ve al cap una mena de somni paranoic semblant al que Carson McCullers (1917-1967) descriu en la seva història: situar el mateix argument en una caserna de la Guàrdia Civil als anys 40 del segle passat, en ple franquisme i nacionalcatolicisme. Tota la xafogor, la pressió, la humitat sexual de la novel·la traslladada al món d’una casa-cuartel de la Benemérita. El 1941, òbviament, a Espanya hauria estat impossible publicar-ho. Als Estats Units, amb totes les seves contradiccions, sí. McCullers hi recull en poques pàgines un projecte narratiu perfecte: ben escrit, personal i amb una càrrega crítica extraordinària. En general, en les seves obres reparteix llenya per totes bandes, injustícia, odi racial, problemes socials… En aquesta en concret, la infidelitat, l’homosexualitat i, atenció, l’exèrcit. Déu-n’hi-do, tenint en compte que la novel·la, la segona de l’autora, es publica el 1941, com qui diu a punt d’entrar en guerra. L’argument, d’una claustrofòbia important, està situat en una base militar de Geòrgia. El capità Penderton, amb problemes d’afirmació sexual, ja no s’interessa per la seva dona Leonora, la qual, al seu torn, està embolicada amb el major Langdon, casat amb l’Alison, una dona fràgil. Per embolicar-ho més, entra en escena un dels soldats de la base, un jove solitari, traumatitzat, que provoca uns sentiments d’atracció en el capità Penderton (que també s’ha fixat en el major Langdon), però el qual, el soldat, en realitat el que vol és fer-s’ho amb la Leonora. Aquí tenim el tauler d’escacs i a jugar… enmig de somnis eròtics, xafogor, suor, grans passions i atenció, encara que no ho sembli, un espai tancat, físicament i mental. I tot, malgrat que la tensió puja i esclata, amb una contenció (dins del drama plantejat, evidentment) que fa que sigui una gran novel·la, sempre amb les constants de l’estil de l’escriptora, deutora com tants altres autors del sud i de l’època, de William Faulkner: escalfor, sexe, amor, passions, personatges sovint grotescos o estranys, solitaris, reprimits, resultat de la convivència multicultural de segles, impossible de trobar en el món blanc anglosaxó del nord, protestant i jueu. No oblidem tampoc el favor que va fer a la difusió -i defensa- de la novel·la la gran pel·lícula de John Huston amb Marlon Brando fent de Penderton i Elizabeth Taylor de Leonora. Uf, ja em ve calor.

stats