Crítica
PERE ANTONI PONS

Quan Nova York era britànica

'Golden hill' de Francis Spufford. Edicions de 1984 / Alba Editorial. Traducció d’Emili Olcina. 384 pàg. / 19,50 €

Quan Nova York era britànica Zoom

Francis Spufford diu a la nota amb què tanca la seva primera novel·la, Golden Hill, que ha pretès fer “una contrapartida colonial de Joseph Andrews ”, l’obra mestra fundacional de la novel·lística britànica escrita a mitjans del segle XVIII per Henry Fielding, una barreja exhilarant de picaresca, aventures i comèdia. La comparació és vàlida fins a un cert punt, perquè l’obra de Spufford té la sofisticació autoconscient, el preciosisme tècnic i el sentit crític de la història propis de la narrativa postmoderna, unes característiques que per raons òbvies no es troben en l’obra del geni meravellós i sense domesticar de Fielding. Amb tot, el vincle entre les dues novel·les existeix, si més no pel que fa a la creativitat desacomplexada i intrèpida.

El punt de partida argumental és clàssic i senzill. Richard Smith, un jove de Londres, arriba el dia de Tots Sants del 1746 a la ciutat de Nova York, que en aquells anys era una emergent colònia britànica, encara amb una important empremta holandesa, de poc més de set mil habitants i situada a la costa est d’un immens continent del qual no se sabia gairebé res. Enigmàtic, càndid i seductor, el jove Smith es presenta a les oficines del comerciant Lovell amb una lletra de canvi per valor de més de mil lliures. El problema és que ningú sap qui és aquest noi ni quin és el seu propòsit, ni tampoc si té diners o bé és un impostor que vol perpetrar una estafa. Són els enigmes que anirem descobrint de la mà del narrador melancòlic, un punt malèvol i enjogassat que Spufford s’inventa per poder contar la història. Només al final en sabrem la identitat.

Aventures i tragicomèdia

Havent invocat Fielding, no costa intuir que l’estada de Smith a Nova York, que dura dos mesos, és plena d’aventures rocambolesques -bregues, festes, una accidentada funció teatral, una explosió de luxúria amb la dona equivocada- i de desventures tragicòmiques -presó, un assassinat, un enamorament mal orientat-. Tot això passa en el marc d’una ciutat vibrant, estranya i plena d’ombres: l’autèntica protagonista del llibre. Spufford recrea la Nova York de l’època amb rigor i imaginació, però sobretot la fa servir com a escenari per posar en evidència alguns dels pecats originals dels futurs Estats Units d’Amèrica: l’ús hipòcrita de la retòrica de la llibertat i l’horror infame del comerç d’esclaus.

Tot i que hi ha episodis en què l’argument s’esllangueix i decau, no són pocs els passatges de prosa vistosa, gustosa, cruixent. Llàstima que la traducció d’Emili Olcina s’intueixi confusa i imprecisa.