Literatura
Barcelona

Luis Goytisolo torna al principi

Anagrama recupera la novel·la 'Las afueras', premi Biblioteca Breve 1958

Luis Goytisolo, a l'hotel Condes de Barcelona / PERE TORDERA Zoom

“'Las afueras' és el meu primer llibre i em va canviar la vida que guanyés el premi Biblioteca Breve l’any 1958 –admet Luis Goytisolo sis dècades després de l’aparició de la novel·la, reeditada ara a Anagrama–. Les 30.000 pessetes que em van donar van ser una ajuda important, però encara va ser més decisiu començar a fer de lector per a Seix Barral. Al cap de poc temps vaig deixar la carrera de Dret”. Nascut a Barcelona el 1935, Luis Goytisolo és el germà petit del poeta José Agustín (1928-1999) i del novel·lista Juan (1931-2017). “Vaig començar a escriure molt aviat: quan tenia sis o set anys feia historietes de còmic i pensava que potser em dedicaria al dibuix –recorda–. Quan en vaig fer onze m’agradaven les novel·les de l’Oest de Zane Grey i vaig anar a l’editorial Molino, disposat a escriure un llibre d’aquest estil. Em van dir que trigarien dos anys a publicar-lo i ho vaig deixar córrer”. Després d’uns mesos consagrats a la poesia, Goytisolo va començar a escriure relats, i poc després de fer 20 anys es va marcar escriure la primera novel·la.


“En aquella època els meus mestres eren Hemingway i Pavese:del primer, les narracions; del segon, les novel·les –diu–. També Rabelais, que practicava un humor sarcàstic que m’agrada i que més endavant jo també vaig cultivar literàriament”. 'Las afueras' va ser un llibre controvertit, i encara que Jorge Herralde el defineixi ara com “un clàssic instantani” va aixecar polseguera entre la crítica més conservadora, que tot i lloar l’estil de Goytisolo –encara avui sorprèn per la seva maduresa– van posar en dubte que aquell artefacte pogués ser considerat una novel·la. “És un llibre que he marginat durant anys perquè no em satisfeia, sobretot si la posava al costat d’'Antagonía', que té més de mil pàgines i em va costar disset anys de feina –assegura–. Conté set relats on es repeteixen el nom d’alguns personatges per facilitar la feina de desxifrar l’estructura per part del lector. Hi ha elements comuns, com ara el contrast entre la vida urbana i la rural i la presència de criatures. També molts personatges que es diuen Julia o Julio, i això té a veure amb la mort de la meva mare, una de les víctimes del bombardeig del Liceu el 1937. No tinc cap record d’ella”.

Goytisolo assegura que escrivint 'Las afueras' va descobrir “el paper de l’inconscient en la creació”. No ha estat fins molts anys després que s’ha adonat“de la perversitat de la majoria de nens que hi apareixen”, que l’autor connecta amb la seva pròpia experiència:“Jo era un nen endimoniat. Quan vivíem al carrer Pau Alcover entrava a les mansions properes a casa meva i les visitava d’amagat. Una vegada vaig jugar una mala passada a un llebrer d’una veïna alemanya. Vaig buidar la pólvora d’un petard a la tanca del jardí i quan el gos se’m va acostar vaig deixar-hi caure un cigarret encès. Va fer una flamarada immensa i va deixar el gos amb un pam de nas”.