Crítica
LLUÍS ANTON BAULENAS
Barcelona

Dones, fiords i misèria: Herbjørg Wassmo, l'autora noruega que has de descobrir

'La casa de la veranda cega', de Herbjørg Wassmo, publicada a Nits Blanques

Una imatge del poble pesquer de Bergen durant la primera meitat del segle XX / THE HULTON ARCHIVE Zoom

Vet aquí una història de dones, als anys cinquanta, en una petita comunitat noruega que viu de la pesca. La protagonitzen més o menys una noia que transita cap a l'adolescència, la seva mare i la seva tieta. La noia, que es diu Tora, és filla d'un soldat alemany ocupant desaparegut, el padrastre n'abusa sexualment; la mare purga la pena d'haver estat col·laboracionista (pel simple fet d'haver tingut amors amb el soldat enemic), per tant, és una supervivent, i la tieta, treballadora i una mica més oberta de mires, és l'exemple a seguir. És un món trist, pobríssim, ple d'homes que esperen que els donin feina, passius i assalvatjats, borratxos i fins i tot tarats físicament. En aquest sentit, les violacions, amb tota la càrrega d'abús físic i de tota mena que comporten, són tractades amb un cert distanciament, que és el reflex del mateix distanciament que s'imposa la noia davant del fet, amb el silenci que l'acompanya, esclar (la mare no en sap res).

La novel·la de Wassmo, traduïda al català per Alexandra Pujol Skjønhaug, és la història d'una comunitat petita com la de qualsevol altra part del món, d'altra banda: el món menut, proper, que sobreviu a tots els nivells gràcies a les dones, amb les enveges, les frustracions i els petits punts de llum que, també com en qualsevol comunitat del món petita, tradicional i pobríssima, existeixen. En aquesta novel·la són l'oncle, la professora i altres. La història d'aquest poble, d'aquesta noieta, es fa interessant per diversos motius, sobretot per l'acostament a aquesta societat noruega tan lluny de la civilització, tan prop de la natura (amb la bellesa dels fiords de fons) i prou estranya per a nosaltres. És un món feréstec que no quadra gens amb la imatge de la Noruega actual, activa, rica, avançada.

La casa de la veranda cega ens mostra un món on la Guerra Mundial i l'ocupació alemanya encara són molt properes, amb la seqüela de ràbia, frustració i desigs incomplerts de venjança. La narració va avançant en paral·lel a la vida del poble, amb anècdotes quotidianes diverses. El lector de seguida empatitza amb la Tora –nena, noia i dona– i amb la manera de narrar de l'autora, potent, evocadora, que comunica poderosament la vida d'aquest món ple de premonicions de desgràcies i d'infelicitat, matisades per puntets d'esperança. L'autora, Herbjørg Wassmo (Vesterälen, 1942), és força coneguda a Noruega. L'editorial Nits Blanques, que acaba de publicar el llibre, ha triat especialitzar-se en literatura nòrdica. Per ara, comencen bé.