Anys llum, de James Salter, fa pensar en Mecànica terrestre, de Gabriel Ferrater. És aquell poema en què l’autor de Les dones i els dies insta el lector a projectar “les figures senzilles, els acords / i els contrasts, les anades cauteloses i les vingudes ràpides, els gestos / que no s’amaguen a ningú”, i que continua descrivint flaixos d’escenes quotidianes, i que, després d’haver mostrat “els cossos i les distàncies”, acaba interpel·lant de nou el lector: “Ara calcula / les masses, les libracions del cor”. Amb una prosa escrupolosament cuidada i fluïda, en què les el·lipsis elegants conviuen amb les descripcions detallistes, amb les transicions subtils, amb les observacions morals penetrants, amb les reflexions transcendents i amb els diàlegs plens d’una gràcia sempre natural i versemblant, Salter és un virtuós a l’hora de mostrar la peripècia exterior dels seus personatges i les ocultes ondulacions de la seva intimitat, tot alhora i en dramàtica harmonia.

Publicada el 1975 i ben traduïda ara al català per Albert Torrescasana, Anys llum es proposa un dels objectius més ambiciosos a què pot aspirar una novel·la: el de capturar literàriament el ritme i els colors de la vida en trànsit, de la vida que transcorre i es transforma. Les figures i els cors -per dir-ho encara a la manera ferrateriana- que protagonitzen la novel·la són els Berland, el matrimoni format pel Viri, un ambiciós arquitecte que se sent dolgut i frustrat perquè no pot atènyer la grandesa que cobeja, i la Nedra, una dona espurnejant de vitalitat que s’ha fet a ella mateixa partint d’uns orígens severament humils. Al seu voltant, hi orbiten les seves dues filles i una nodrida colla d’amics, de coneguts i d’amants ocasionals amb qui comparteixen els dies. Benestants, cultes i adinerats -posseeixen una casa enorme i esplèndida als afores de Nova York-, els Berland ho tenen tot per ser feliços, però, com diu en Viri, hi ha dues menes de vida, “la que la gent es pensa que vius, i l’altra, i és precisament aquesta altra la que causa els problemes”.

Una mirada delicada i intel·ligent

La novel·la abasta disset anys en la vida dels protagonistes, des del 1958 fins al 1975, i els lectors assistim a la seva evolució, a les pujades i les baixades, als revolts i als canvis de direcció de les seves trajectòries. Els veiem en la seva rutina conjugal, fent de pares, passant-s’ho bé mantenint converses frívoles i patint mentre es despullen en confidències essencials. També els veiem reinventar-se després de prendre decisions complicades. Gràcies a una prosa i una mirada reflexives i feridores, radiants de delicadesa i d’intel·ligència, Salter tot això ens ho mostra d’una manera que no és mai explícita ni unívoca i que és rica en contradiccions insolubles però plenes de sentit, és a dir, d’una manera que fa que comprenguem que en Viri i la Nedra s’estimin però se siguin infidels, que tinguin motius per ser feliços però que la malenconia i el neguit els devorin, que visquin entre seguretats però se sentin marejats per la incertesa.

La sobrietat sensual i incisiva amb què Salter descriu els dilemes, les ambicions, les ànsies i els desconcerts dels seus personatges fa pensar en les crisis nervioses d’un expressionista pintades amb la gràcil exuberància d’un Matisse. Particularment potents són les escenes de sexe, d’un erotisme tan intens i incitant que l’autor no necessita recórrer a trucs pornogràfics per assolir temperatures desbocades, exultants. Coherent amb la voluntat, ja assenyalada, de capturar la vida en transició, un aspecte destacat de la novel·la és el tractament que fa d’una de les preocupacions centrals de l’edat adulta: la velocitat indecent a què el temps se’n va i la mescla d’estupor i d’indefensió que això ens genera. Desbordant d’humanitat i de força narrativa, Anys llum és suggeridora com un poema en prosa i precisa i enigmàtica com la recepta secreta d’un còctel sofisticat.