ELS LLIBRES I LES COSES
Llegim 31/05/2014

La felicitat no es planifica

i
Ignasi Aragay
2 min

Llibert Ferri és pare. Sens dubte, també és un magnífic periodista, però sobretot és pare. Ho és a consciència. I ho acaba d’escriure en un llibre que diu molt d’ell, del seu fill moscovita i, a través de la seva relació, de com ha estat la vida russa en les últimes dècades. Viatge a Moscou (Ara Llibres) és un text a cavall de la confessió autobiografia i la crònica periodística. També pot ser llegit com una reflexió sobre la condició de pare, i de pare solter i gai. I és, sobretot, un relat que flueix, àgil, amb tocs d’intriga.

El fill és l’Alioixa, nascut el 1982, quan el món soviètic ja feia anys que s’esquerdava. Els russos ho vivien així: “Ells fan veure que ens paguen i nosaltres fem veure que treballem”. El marc del relat és el fracàs de la utopia comunista: “No havia estat possible ni assaltar el cel, ni crear una civilització, ni gaudir d’una planificada felicitat. I és que la felicitat no es pot planificar. Els teus avis ho van descobrir, i els teus pares ho van patir”. El somni va esdevenir malson. El fatalisme rus s’havia imposat.

Lluny de cap planificació, la relació entre el Llibert i l’Alioixa sorgeix espontàniament. El periodista apareix el 1993 com a llogater al pis de l’àvia de l’Alioixa, la Maria, una noia que amb 14 anys va deixar la fam estalinista del poble, amb 18 es va allistar a l’Exèrcit Roig -el 1941- i que el 1945 va entrar a Berlín conduint un tanc T-34. El nen i l’adult aviat es fan amics. És com si es busquessin de fa temps. Un fill de la Barceloneta, de pares obrers republicans que van sobreviure a la Guerra Civil, i nét d’un terrissaire castellà “de terres de jueus i moriscos de Sòria”, abraça un fill de moscovites desenganyats de la revolució i refugiats en el vodka i nét d’un agricultor siberià que va arribar a ser ministre i que viu de la nostàlgia.

Contra el que deia el general bolxevic Strèlnikov a El doctor Givago -“la vida privada ja no existeix, a Rússia”-, l’únic que existeix en aquesta Rússia del final del segle XX en què es forja la paternitat de Llibert Ferri és la vida privada, precària però intensa, autèntica. La pública és un caos desastrós, una mentida. De fet, la família monoparental Ferri es construeix en contra de la burocràcia i el marasme postsoviètic, però, esclar, sense perdre la fascinació per tot el que significa la cultura i l’ànima russa. I es construeix, ja a Barcelona, amb estimació. Una família, dues pàtries, molts amors.

stats