Escriure sobre el llibre pòstum de l’amic Vicenç Pagès Jordà (1963-2022) és una injecció d’emoció però també una enorme responsabilitat. No faré aquesta feina des de fora, des de la suposada talaia que té el crític literari. Tampoc escriuré des d’una subjectivitat absoluta forjada en cap efusió sentimentaloide, perquè el resultat no tindria cap mena de valor. Ressenyaré Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta (Folch&Folch) instal·lada en un terreny fronterer entre la professionalitat i la il·lusió. L’autor segur que em renyaria.

Kennedyana és un retrat literari de misteri amb una trama perfecta perquè no s’acaba mai. Gènere de fusió entre la ficció i la no-ficció, Pagès Jordà destapa –amb fonaments d’anys d’estudi– una de les famílies més cèlebres del món, a la qual coneix tothom per haver viscut l’esplendor, el luxe i la riquesa de cara enfora i els escàndols, els accidents i els assassinats de portes endins. L'autor avisa amb el subtítol de l’essència literària (i cinematogràfica) que li suscita la trajectòria de la família Kennedy. Amb més o menys deteniment, Vicenç Pagès Jordà ja havia citat, en molts dels seus llibres, l’entorn biogràfic, les llegendes i les contradiccions al voltant d’una saga que el va fascinar tota la vida: El món d’Horaci, Carta a la reina d’Anglaterra, Els jugadors de Whist, El llibre de l’any, Dies de frontera i Memòria vintage hi fan referència.

Potser perquè el Vicenç va néixer l’any que va morir JFK assassinat a trets. Potser perquè el guió de la família és de traca: arriben als Estats Units fugint de la misèria d’Irlanda i en quatre generacions assoleixen la presidència del país. Potser perquè a partir del pretext dels Kennedy —que per a ell era passió, fascinació i símbol, i això s’encomana llegint Kennedyana—, Pagès Jordà pot parlar de tota una època: la seva, la d’"aquells cotxes, aquells pentinats, aquelles corbates, aquells vestits propis d’American graffiti, Mad men o In the mood for love". Potser perquè la literatura del Vicenç, parli del que parli, sempre és una lliçó metaliterària sobre l'escriptura, la narració i la creació d’històries: "És això, el ritme: la repetició de la variació".

Una família atractiva com una ficció

Llegir Kennedyana provoca una sensació de xoc brutal. El to confessional de l’escriptura en primera persona, com si escoltessis l'autor explicant les vicissituds dels Kennedy davant d’un gintònic a la plaça de les Palmeres del Mercadal de Girona. Perquè els Kennedy, "atractius com una ficció", com si fossin personatges de novel·la, no deixen de respondre a l’empremta postmoderna present en tota l’obra del Vicenç: l’avantguarda, el nou i el vell, el classicisme i la cosa popular. Així, a través de tretze capítols estructurats en dues parts, Pagès Jordà fa el que explica al pròleg "Per què Kennedy?", és a dir, fon la memòria popular amb la història a partir d’un fet –l’assassinat televisat de JFK, un "cas que no veurem mai tancat del tot"– que va impactar tota una generació. La familiaritat amb la Jackie –que va ser la primera "icona transversal" de l’autor– i amb la resta de la constel·lació Kennedy ens fa veure que tots n’hem parlat alguna vegada, atès el seu interès mediàtic interminable.   

El Vicenç corrobora la trama llibresca de Kennedyana posant de costat l’atemptat de JFK amb les novel·les de detectius, en les quals la víctima acumula enemics prou influents per ocultar proves. Però no roman a la superfície dels personatges, sinó que indaga amb talent tot el context històric que envolta cada succés dels Kennedy, i estableix semblances tant amb l’art —"En poc temps passem del conte de fades a la tragèdia, de la tragèdia al vodevil, i d’allà al drama i la comèdia, i tornem a començar"— com amb els gèneres de Netflix que endreça, esclar, en ordre alfabètic: Action, Children&Family, Classics, Comedies, Documentaries, Dramas, Fantasy, Hollywood, Horror, Independent, International, Music&Musicals, Romance, Sci-fi i Thriller. Per treure’s el barret, Vicenç.