Has de ser molt peculiar i molt bo –molt peculiarment bo– per publicar a la revista New Yorker, fer-li perdre centenars de subscriptors per l’escàndol que provoques i que tot plegat passi a la història, no com una infàmia periodística o un motiu de vergonya, sinó com una proesa socioliterària. Això és el que va aconseguir l’escriptora Shirley Jackson amb la publicació d’un dels seus contes a l’icònic setmanari l’any 1948.

El conte en qüestió es titulava La loteria i oferia una visió terrorífica de l’Amèrica rural i dels seus pobles tradicionals i aparentment bucòlics. L’argument és xocant però senzill, i evoluciona des d’un principi més o menys amable i festiu fins a un final abrupte i ominós. Un dia assenyalat de cada any, tots els tres-cents habitants d’un petit poble es reuneixen a la plaça per celebrar un sorteig. Alguns duen pedres a les butxaques, i hi ha un munt de pedres en un racó. Al sorteig hi participen homes i dones, criatures i gent gran: tots han d’extreure una papereta de dins una caixa negra. ¿A qui li tocarà? I més important: ¿Què li tocarà a qui li toqui?

La perversitat de certes tradicions

La progressiva i inquietant revelació de la naturalesa sinistra d’una situació o una realitat que d’entrada semblen bones o normals, però que a la fi resulten ser tot el contrari, és una de les característiques més virtuoses de la literatura de Jackson, i aquí l’aplica a un relat que recull l’herència de les al·legories puritanes de Nathaniel Hawthorne i l’empelta del terror gòtic més gratuït i més bàrbar, tot per mostrar la perversitat de certes tradicions i per fer veure com de cruels poden arribar a ser, en segons quins casos, els costums arrelats i les creences intocables. Entre els lectors que van quedar meravelladament impactats amb la lectura d’aquest conte, hi ha mestres del terror, del fantàstic i del neogòtic com Stephen King, Neil Gaiman i Donna Tartt.

Al volum La loteria i altres contes –traduït per Martí Sales Sariola i publicat per L’Altra Editorial–, s’hi apleguen vint-i-cinc històries de Jackson, i és una oportunitat idònia per endinsar-se en la seva narrativa breu. Els lectors que ja coneguin el seu món, perquè per exemple n’hagin llegit les dues novel·les esplèndides que també ha publicat L’Altra (La maledicció de Hill House i Sempre hem viscut al castell), aquí el retrobaran ampliat i enriquit, tot i que amb una mínima presència del sobrenatural. Divers quant als temes, els escenaris i els personatges, però unitari per l’estil concís i rítmic i per les atmosferes d’una estranyesa sempre desassossegant, el que dona cohesió expressiva i de sentit al volum és la convicció de Jackson que, en aquesta vida i en aquest món, tot és susceptible de ser terrorífic o de generar inquietud: des de la psicologia dels individus (Charles) fins a les supersticions, els prejudicis i la mesquineses de la comunitat (Jardí de flors), passant per l’alienació (La meva vida amb R. H. Macy) o la bogeria (Col·loqui) i per les concessions que s’han de fer per ser percebut com a normal en el pitjor sentit de la paraula (Tarda de lli).

Singularment extraordinaris són els contes en què Jackson mostra una quotidianitat feliç i segura però, a poc a poc, la va desmuntant mentre porta els seus personatges fins al caire del col·lapse i de la humiliació existencial. És el que li passa a l’agent literària de L’Elizabeth, que sembla que té una vida exitosa però que en el fons no pot escapar-se del fracàs i la mediocritat. També és el cas de la núvia burlada i ingènua de L’amant dimoni, a qui l’ànsia per ser estimada la fa ser molt vulnerable. Una menció especial mereixen El renegat, en què una mare de família amb una vida idíl·lica pren consciència de l’horror i la crueltat que l’envolten quan la seva gossa mata tres gallines, i Com els feia la mare, en què l’autora explora els terrors de la timidesa.

La literatura de Shirley Jackson té un component provocador i subversiu evident, que no tan sols queda clar en el seu tractament descarnat de l’Amèrica profunda i conservadora, sinó també en com aborda alguns motius clàssics. És el cas del conte La bruixa. Entre la fantasia terrorífica i l’humor negre, la bruixa de Jackson és un senyor que fuma puros.