BarcelonaTothom que hagi llegit Stephen King (Portland, 1947) recorda per quin llibre seu va començar: no ha oblidat el magnetisme de la trama i d'alguns personatges i, en molts casos, encara té present l'escena que el va deixar glaçat. "Vaig arribar a Cementiri d'animals quan tenia 10 anys i encara ara és el record de lectura més vívid, iniciàtic i definitiu que tinc. En un moment determinat, la història em va angoixar tant que vaig tirar el llibre al sofà, com si acabés de trobar un insecte repulsiu. Gràcies a aquesta novel·la vaig entendre l'immens poder de la ficció i que autèntica que podia arribar a ser", explica Mariana Enriquez, que l'any 2016 es va convertir en referent de la nova literatura de terror amb Las cosas que perdimos en el fuego (Anagrama).

Quan va publicar Cementiri d'animals el 1983, Stephen King ja era un autor supervendes i arrossegava múltiples addiccions, entre les quals destacaven la cocaïna i l'alcohol, que van estar a punt de destruir-lo. Va ser amb el seu debut, Carrie –publicat el 5 d'abril del 1974 a Doubleday–, que la vida d'aquell professor de literatura d'un petit poble de Maine va fer un tomb. "Si no hagués llegit Carrie, la meva adolescència hauria estat molt més dura –admet Laura Fernández, que molts anys després de descobrir la novel·la s'hi va inspirar per escriure La chica zombie (Seix Barral, 2013)–. Per a una noia, llegir Carrie és una experiència important, perquè t'ensenya a sobreviure a l'institut, aprens a plantar cara al bullying dels companys". A Carrie, King va tenir l'encert de relacionar dues idees aparentment inconnexes, la crueltat dels adolescents i la telequinesi –el poder de moure objectes amb la ment–, però després d'escriure les tres primeres pàgines de la història li van semblar dolentes i les va tirar a les escombraries. Va ser Tabitha King, la parella de l'autor, qui, després de recuperar-les i llegir-les, li va demanar com continuava la història. Així va acabar naixent una de les novel·les que van trasbalsar el gènere del terror els anys 70. "L'hi va donar una pàtina realista que abans mai havia tingut", admet Mariana Enriquez. Tres anys després de ser publicada, en part gràcies a l'adaptació cinematogràfica dirigida per Brian de Palma, Carrie superava els quatre milions d'exemplars venuts.

Laertes, editorial pionera

Els primers editors de Carrie a l'Estat van ser Círculo de Lectores, el 1978, editorial que juntament amb Plaza & Janés i Edicions B van popularitzar a partir de llavors –sobretot als anys 80 i 90– les novel·les més emblemàtiques de l'autor nord-americà, entre les quals hi ha El resplandor (1977), La zona muerta (1983), It (1986) i La tienda (1991). Va ser una petita editorial barcelonina, Laertes, qui es va atrevir a publicar Carrie en català el 1988. "El professor i traductor Alfred Sargatal portava en aquella època la col·lecció L'Arcà amb el meu pare i l'hi va recomanar", recorda Jacob Suárez, actualment al capdavant de l'editorial. Entre els seus mèrits hi ha el d'haver revifat L'Arcà, pionera en la publicació de literatura fantàstica en català, que durant els últims cinc anys ha anat recuperant referents com H.P. Lovecraft, Richard Matheson, Clive Barker i Robert E. Howard. "No vam fer més novel·les de Stephen King perquè no es venia gaire: competir amb edicions de butxaca en castellà és molt complicat –explica l'editor–. Més endavant em vaig interessar per publicar Salem's Lot [1975], un dels llibres que més por m'ha fet, però l'agent literari em va intentar vendre també El resplandor". Jacob Suárez hauria publicat les dues. Llavors, l'agent va afegir una tercera petició: "Pretenia que també féssim The Stand [que aquí es va traduir com La danza de la muerte i Apocalipsis]. Té més d'un miler de pàgines. Som una editorial petita i ens hauríem arruïnat".

Encara que les xifres globals de vendes dels llibres de Stephen King siguin estratosfèriques –més de 500 milions d'exemplars venuts a tot el món–, en català l'autor mai ha tingut gaire sort. "És un greuge que hem heretat els editors més joves", explica Ramon Mas, de Males Herbes, que el 2018 va publicar el volum de relats Torn de nit (1978) i el 2020 va insistir amb la novel·la La gran caminada (1979). "Durant molts anys es va pensar que si els llibres ja havien sortit en castellà no calia publicar-los en català. Aquesta mentalitat per sort ha canviat, però ens hem trobat que King està tan amortitzat que costa de vendre'l", afegeix. Des de Males Herbes s'han plantejat continuar publicant-lo amb alguna de les seves novel·les emblemàtiques, com per exemple It. "Estem prou bojos per fer un llibre de 1.200 pàgines –admet–. El problema és que l'agent sempre ens demana que contractem diversos llibres alhora i és un risc massa gran".

Entre el trauma i la fascinació

Els dos llibres de Males Herbes han estat, juntament amb Escriure (L'Altra, 2018) –un volum de memòries i manual d'escriptura enlluernadors–, l'últim intent de fer parlar en català l'escriptor nord-americà. "És una pena que l'hàgim hagut de llegir gairebé sempre en castellà –diu Ramon Mas–. Si ens hagués arribat també en català hauríem creat una generació de lectors més popular i no tan exquisida. King ha tingut una influència enorme, no només literàriament, sinó també al cinema i a la televisió". Un dels novel·listes catalans que considera King una de les seves influències principals és Marc Pastor, autor de L'any de la plaga (La Magrana, 2010), Bioko (Amsterdam, 2013) i la recent Riu de safirs (Edicions 62, 2024). "El meu primer contacte amb King va ser traumàtic. Va ser llegint La danza de la muerte –recorda–. La vaig voler llegir quan encara era molt petit i la vaig abandonar perquè em causava molts malsons". No gaire després, quan tot just tenia 13 anys, va devorar Misery. "Em va flipar, és un llibre que continua sent referencial per a mi. King em va semblar un autor que sabia com influir en les emocions del lector d'una manera poderosa: a mi m'agradaria arribar a fer el mateix algun dia. N'he llegit molts llibres, com ara Las cuatro después de medianoche [1990] i El mòbil [2006], que em va decebre. L'última novel·la de King que em va semblar boníssima va ser 22/11/63 [2011], una història de viatges en el temps amb el rerefons de la mort de Kennedy. Des de fa un parell d'anys llegeixo un o dos capítols d'It de tant en tant, quan em ve de gust, com si fos un snack prohibit".

Laura Fernández es declara "tan fan" de King que cada any en llegeix alguna novel·la: "Vaig deixar a mitges Fairy Tale [2022], però, en canvi, em va atrapar Holly [2023]. Quan troba un bon protagonista, no pots parar de llegir. És un autor que ha sabut construir personatges memorables. De fet, a mi m'ha fet plorar molt. Més i tot que espantar-me". La novel·la preferida de Fernández és Misery, "que explica la història d'una fan que estima tant el seu autor preferit [un novel·lista romàntic] que el segresta i l'obliga a escriure tal com ella vol, encara que ell hagi decidit canviar i fer una altra cosa".

La popularitat de Misery, lligada en part a l'adaptació cinematogràfica homònima, dirigida per Rob Reiner el 1990 i protagonitzada per Kathy Bates i James Caan, va esperonar la traducció catalana d'Esteve Riambau, que va publicar Columna el 1993, un any abans de Cementiri d'animals (Proa/Columna). A finals dels 90, La Magrana va recuperar la traducció que Andrew Langdon Davies havia fet de Carrie per a Laertes. En aquells moments, les traduccions de King en català anaven arribant amb comptagotes. Després de l'intent de La Magrana, Edicions 62 va publicar-ne quatre novetats estrictes en paral·lel a les edicions en castellà: L'atrapasomnis (2001), Tot és definitiu (2003), El mòbil (2006) i La història de la Lisey (2007). "Ho vam fer perquè King em semblava, i em continua semblant, un bon autor, però no es devia vendre prou i ho vam acabar deixant córrer –explica l'editora Pilar Beltran–. És un escriptor que aquí ha fet la carrera en castellà i, malauradament, no hi ha gaires lectors que el busquin en català. Això demostra que els imaginaris entre una llengua i l'altra no són sempre els mateixos".

Aquesta penúltima provatura de ressuscitar-lo va arribar en una etapa creativa fluixa de King. El prestigi i les vendes van remuntar amb 22/11/63 i des de llavors ha combinat encerts com Doctor Sueño (2013) amb intents de renovar-se, com ara la trilogia de novel·les de misteri que va començar amb Mr. Mercedes (2014). Al maig, King publicarà un nou llibre de relats, You like it darker. "És incansable –admet Fernández–. Està tan connectat amb el seu món que cada dia és capaç d'escriure deu pàgines entre les nou del matí i la una del migdia. Si mai el pogués entrevistar, li demanaria per tot el que ha hagut de sacrificar: ha llegit molt i podria haver escrit llibres molt diferents, però ha hagut de continuar sent Stephen King i oferir als lectors el que li demanen".