Llegim  /  Crítiques 25/06/2021

Com era el dia a dia de la incipient Rússia revolucionària

El primer recull d'articles, comentaris humorístics i narracions de l'autora russa Teffi es pot llegir en català a Males Herbes

Pere Antoni Pons
3 min
Una avinguda nevada de Sant Petersburg durant l'etapa comunista

CampanetHo explica Xènia Dyakonova a l’instructiu pròleg de Cinc cèntims sobre Lenin i altres miniatures de la Revolució: igual que la majoria d’intel·lectuals liberals russos, Nadejna Aleksàndrovna Lókhvitskaia (Sant Petersburg, 1872 - París, 1952), Teffi de nom de ploma, va celebrar la Revolució de Febrer del 1917, que va provocar la caiguda del tsar i la instauració del govern provisional, però va sentir decepció, disgust i temor davant la Revolució d’Octubre d’aquell mateix any, que va portar Lenin i els bolxevics al poder.

Els articles, comentaris humorístics, anècdotes, estampes de carrer, esquetxos i narracions que integren aquest recull, escrits entre el 1917 i el 1919 i publicats en diversos diaris i revistes literàries de Sant Petersburg (aleshores Petrograd) i de Moscou, van ser fets per donar sortida al malestar, la impotència i la indignació politicomoral que Teffi sentia davant del que de seguida va veure que seria un règim ineficient, brutal i arbitrari.

Publicades ara per primer cop en català per l’editorial Males Herbes , en una traducció d’Alexandra Rybalko Tokarenko que no deu haver estat senzilla pels jocs de paraules, els equívocs còmicament carregats i les referències a una actualitat molt concreta, Cinc cèntims sobre Lenin és més interessant com a radiografia viva d’una realitat humana i política que com a obra literària. Amb això no vull dir que no s’hi noti el talent de Teffi. Amb aquesta precisió vivaç i esgarrifosa resumeix l’ambient general de privacions i d’escassetat de menjar que imperava arreu: “Sabeu de què parlem més que cap altra cosa? Dels afusellaments? Dels decrets? Dels pogroms? Dels anarquistes? No. Parlem del menjar. Érem persones i ens hem convertit en boques”. Boníssim.

Contrasentits, ridícul i misèria

Tanmateix, el que fa més interessant el llibre de Teffi és l’oportunitat que ens ofereix de treure el cap en el dia a dia de la incipient Rússia revolucionària. És un dia a dia que, més enllà de les consignes il·lusionants i de l’afany ideològic de crear un món nou, està marcat per la gana, la incomoditat, el fred extrem –no hi ha llenya i la calefacció centralitzada no funciona–, els robatoris violents, les represàlies i els desordres al carrer. Un retret que es pot fer a l'autora, a qui se li nota la nostàlgia per quan la seva vida era benestant, és que, per a molts milions de russos, aquesta ja era la crua realitat abans de la revolució.

Teffi no pretén fer un desmuntatge ideològic de la Rússia bolxevic. Vol mostrar-ne els contrasentits, els absurds, el ridícul i la misèria. Ho fa mitjançant un costumisme crispat i caricaturesc, un pintoresquisme emmarcat dins la gran història, fet tràgic per la gran història. Som als antípodes de George Orwell , sí, però en alguns passatges ja s’hi endevinen les matèries primeres amb què treballarà l’autor de La granja d’animals i 1984, com quan Teffi fa exclamar a un personatge: “Quines ganes que hi hagi una llei escrita, la més feroç, la més cruel, fins i tot simplement estúpida, però d’una estupidesa clara!” Teffi no podia ni imaginar-se fins a quin punt arribaria l’arbitrarietat despòtica i cruel a la Rússia comunista.

Fer riure no només és més difícil que fer plorar, sinó que els codis i els trucs de l’humor solen ser menys adaptables a contextos impropis: per això les comèdies solen envellir pitjor que les tragèdies. En aquest sentit, les millors “miniatures” del llibre irradien una vitalitat simpàtica, traspuen una intel·ligència sociopolítica i humana vehiculada amb destresa a través de la comicitat, però la rialla –o el somriure– que provoquen sempre és més racional que visceral. Decebuda i espantada, Teffi va marxar a l’exili el 1919. No va tornar mai més al seu país.

stats