Llegim 01/04/2021

Els universos paral·lels i lletraferits de Sylvia Beach i Aby Warburg

Jorge Carrión i Javier Olivares contraposen en un còmic objecte en forma d'acordió les vides de la fundadora de Shakespeare & Co i el creador de la Biblioteca Warburg

4 min
Fragment de 'Warburg & Beach'

BarcelonaUn historiador alemany i una llibretera nord-americana van canviar durant les primeres dècades del segle XX la manera com els lectors es relacionaven amb els llibres i les imatges. Aby Warburg (1866-1929) va crear un llenguatge visual amb l'Atlas Mnemosyne i va fundar la biblioteca que porta el seu nom, que va revolucionar la manera com s'organitzaven els llibres i, per tant, el pensament; Sylvia Beach (1887-1929) va editar l'Ulisses de Joyce i va obrir la mítica llibreria parisenca Shakespeare & Co, ideal platònic de la llibreria moderna entesa com a catalitzador cultural. Dues vides apassionants entregades als llibres i la cultura que, per poc que s'observen amb atenció, revelen tot de paral·lelismes i ecos, de rimes i sincronies vitals.

El còmic 'Warburg & Beach' desplegat

De tot això parla Warburg & Beach (Salamandra Graphic), el còmic que publiquen Jorge Carrión i Javier Olivares, escriptor i dibuixant que ja havien col·laborat en el llibret il·lustrat Shakespeare & Cervantes. Però el nou projecte del guionista de Los vagabundos de la chatarra (Norma) i del Premio Nacional per Las meninas (Astiberri) és molt més ambiciós, començant pel seu format d'acordió que desplega en horitzontal les pàgines com si fossin una de sola. “Era una manera d'integrar la forma i el discurs de l'obra, que aborda els paral·lelismes dels personatges sense jerarquitzar entre una cosa i l'altra, posant-los sempre al mateix nivell”, explica Carrión, que va modificar el seu costum de fragmentar temporalment la narració i es va cenyir a una cronologia lineal que esqueia més al format. Olivares es va entusiasmar amb el “repte narratiu i gràfic” que plantejava el còmic objecte. “Tot i que utilitzo unitats amb forma de pàgina per a la comoditat del lector, quan desplegues el còmic t'adones que hi ha una estructura panoràmica com de viatge que canvia la manera de llegir la història”, diu el dibuixant.

La mare de la llibreria moderna

El còmic situa la figura de Beach com a paradigma de llibretera que converteix una llibreria en un centre prescriptor i dinamitzador de la cultura, perquè Shakespeare & Co també va ser el punt de trobada d'artistes i autors del París d'entreguerres com Fitzgerald, Gertrude Stein i Joyce. “Hi ha un extensa genealogia que la precedeix, perquè les llibreries sempre havien sigut més que llibreries, però Beach crea un model que es converteix en el referent de llibreria oberta i centre cultural en què s'inspiren, per exemple, Laie, La Central, No Llegiu i La Calders a Barcelona”, assenyala Carrión. Menys coneguda entre el públic, la figura de Warburg és capital entre els historiadors d'art. De família rica, va cedir al germà els seus drets sobre els negocis familiars a canvi de poder comprar sempre tants llibres com volgués. Així va crear una biblioteca mítica on va trencar amb la tradició d'ordenar els llibres alfabèticament o cronològicament, per ordenar-los segons afinitats personals. “No és una idea que hagi creat escola en llibreries i biblioteques, però sí que és la manera com funcionen els lectors –apunta Carrión–. Els nostres cervells no estan ordenats alfabèticament, sinó per vincles secrets i relacions emocionals”.

Fragment de 'Warburg & Beach'

Com Eisenstein al cinema i Picasso en l'art, Warburg i Beach van ser pioners del collage en l'àmbit del llibre, la nord-americana a través d'exposicions a Shakespeare & Co i l'alemany amb la manera poètica i lliure com relacionava les imatges a la seva biblioteca. Olivares s'inspira en aquest treball, sobretot en la part de Warburg, per “trencar la pàgina i donar una narrativa fluida i abstracta al còmic”. Treballar amb l'estil del collage, a més, aporta “la sensació de perill i sorpresa de no saber ben bé què fas fins a l'últim moment”. És en aquesta part quan, desplegant el còmic, molts elements del dibuix s'entenen millor i es revela una estructura que té en el color l'aliat principal. La part de Beach, matisa el dibuixant, és d'una narrativa “més tradicional, amb vinyetes a la part superior i inferior i un decorat de París a la part central per on es mouen els personatges”.

Cultura contra el poder

Un dels punts que uneix les seves històries és la lluita contra l'autoritarisme i la censura i, concretament, l'enfrontament amb els nazis. Beach va haver de tancar la llibreria després de negar-se a vendre el seu últim exemplar de Finnegans Wake a un oficial nazi, i els hereus de Warburg van traslladar la seva llibreria a Londres poc després de l'arribada de Hitler al poder. El còmic fa valer la idea de la cultura com a acte de resistència al poder, una lectura que s'estén a les figures del pròleg i l'epíleg: d'una banda l'escriptora Mary Wollstonecraft (1759-1797), una de les primeres crítiques literàries, pionera del feminisme i mare de Mary Shelley, i de l'altra Frances Steloff (1887-1989), que a Gotham Book Mart va donar continuïtat al model de llibreria de Beach i també es va enfrontar a la censura per donar suport a la creació d'un amic, en el seu cas l'artista Marchel Duchamp. “És molt difícil acabar amb la cultura, sempre resisteix, fins i tot en circumstàncies difícils com les d'ara –diu Olivares–. És com les herbes que van començar a créixer entre les llambordes durant el confinament. La cultura és igual, també s'escolarà per les escletxes que trobi”.

Un còmic sense principi ni final

Warburg & Beach és infinit, i no només per l'allau d'informació, idees i vincles que conté, sinó també perquè la mateixa forma del llibre convida a una lectura circular i contínua en què l'última vinyeta connecta amb la primera a través del fum en forma de papallona de la pipa de Duchamp que vola als fanals del començament de la història de Mary Wollstonecraft. Per a Olivares, “és un còmic que no té un principi ni un final definits i, per tant, es pots llegir començant des de qualsevol punt”. El text de Carrión a la vinyeta que fa de pont recorda “la pell finíssima” de “l'espai que hi ha entre el dret i el revés d'una fulla de paper”, una al·lusió que subratlla la intimitat gairebé física amb què el format uneix les històries de dues figures que no consta que es coneguessin en persona, tot i que el còmic n'imagina una trobada. “És una fabulació que ens agradava molt –confessa Olivares–. Warburg va visitar París quan Beach tenia la llibreria i és molt possible que algú com ell hi anés, tot i que no apareix esmentat enlloc. Fins i tot volíem fer el joc de situar una vinyeta igual en les dues històries que coincidís exactament en aquesta part, però la introducció del pròleg i l'epíleg, que no estaven previstos inicialment, ho va complicar molt tècnicament”.

stats