CRITICA

El comunisme com a polimorf pervers

'Dance! Kremlin Palace' de Shintaro Kago. ECC Ediciones. 204 pàg. / 17,95 €

El comunisme com a polimorf pervers Zoom

Si a la novel·la curta Whatever happened to gloomy Gus of the Chicago Bears? (1987) Robert Coover va jugar a imaginar-se Richard Nixon com un jugador de futbol de sexualitat obsessiva, en una de les històries incloses dins de Dance! Kremlin Palace el japonès Shintaro Kago multiplica per vuit la figura de Mikhaïl Gorbatxov per formar un equip de beisbol capaç d’enviar les pilotes a la Lluna. No és l’ocurrència més delirant d’una obra que, amb el subtítol “Un manga de ficció científica sobre la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques”, desconstrueix la història russa del segle XX (i de principis del segle XXI) en forma de malson grotesc on conviuen kolkhozos reformulats com una distopia sadiana, líders comunistes lluitant com rèpliques de Mazinger Z i constants gags visuals sobre òrgans sexuals dotats dels principis morfològics de les matrioixkes.

La puntual proximitat temàtica entre l’obra esmentada de Coover i aquest treball de Kago és la punta de l’iceberg d’un parentesc més profund: als dos autors cal emmarcar-los dins dels paràmetres d’una postmodernitat orientada a capgirar els fonaments del llenguatge i del relat clàssic. També resulta evident que comparteixen un clar gust per l’acudit lúbric i ocasionalment barroer. A Kago el vam descobrir amb la seva millor obra - Reproducción por mitosis -, on la radicalitat formal provocava una tensió de lectura que desembocava, en cada capítol, en una conclusió narrativa que solia ser volgudament una parida. Aquí, a banda de la paròdia d’una historieta de propaganda per infants que obre el volum, l’autor no converteix la forma en fons i tira més pel dret.

La subversió de la ruleta russa

Sovint la narrativa sembla fins i tot maldestre i les claus de l’ eroguro -l’erotisme grotesc de tradició japonesa- oscil·len entre la força transgressora d’un polimorf pervers alliberat i la imaginació unidireccional de l’adolescent que acaba de descobrir la masturbació. Tot i així, idees com la de convertir la ruleta russa en línia rectora de la política militar soviètica o la gestió de bicicletes contenidor que proposa un reformulat Vladímir Putin -una idea que podria haver celebrat el Boris Vian de Les formigues (1949)- demostren que fins i tot un Kago descuidat és un Kago que cap incondicional hauria de rebutjar. El llibre apareix al mateix temps que Compendio de la verdadera Historia Universal, també editat per ECC, on Hitler, Miquel Àngel, Colom i personatges de la història japonesa són sotmesos a un tractament de xoc comparable al dels líders soviètics de Dance! Kremlin Palace, però amb bastanta menys fortuna.