BarcelonaLa vida cultural comença a posar-se en marxa. Amb les llibreries reprenent l'activitat, aquest dijous ha arribat el torn de la crítica, que ha anunciat un dels seus premis importants, el de l'Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic d'Espanya, l'ACDCómic. I els guanyadors són dos dibuixants terrassencs, però de generacions diferents: Pep Brocal (1967) s'ha endut el premi a la millor obra per Inframundo (Astiberri, 2019) i Aroha Travé (1985) el de millor autora emergent per Carne de cañón (La Cúpula, 2019).

Inframundo –o Mascotas, espíritus y otros prodigios del inframundo–, la millor obra del 2019 segons els crítics de l'ACDCómic, relata el viatge d'anada i de tornada a l'infern que fa l'Amaia, la portera d'un edifici, per rescatar el seu gat, el Dudu. Una variació sobre l'argument de la Divina Comèdia –amb aparició estel·lar del mateix Dante Alighieri– que s'endinsa a través de la imaginació, l'humor negre i la fantasia al·lucinada en el misteri més absolut, el de la mort. "És un viatge de transformació o una metamorfosi d'un personatge quotidià", ha explicat Brocal, que ha confessat la "sorpresa" per haver rebut un premi que "no entrava en els seus càlculs" i que valora "moltíssim perquè l'atorguen les persones que es dediquen a llegir còmics, a pensar-los i a treure'n conclusions".

El dibuixant va començar la carrera els anys 80 i el 1995 va guanyar el premi a l'autor revelació del Saló del Còmic de Barcelona, però a finals dels 90 va deixar de publicar amb regularitat fins que el 2013 Alter y Walter o la verdad invisible... va rellançar el seu nom. "De vegades em pregunten si vaig abandonar el còmic, però no: va ser el còmic que em va abandonar a mi quan les revistes van tancar –explica Brocal–. Tothom es va buscar la vida com va poder i jo em vaig dedicar a la il·lustració. Però el meu cervell sempre ha estat configurat com a historietista i no deixava de sentir l'obligació de fer còmic".

La guanyadora del premi a millor autora emergent, Aroha Travé, va debutar l'any passat amb Carne de cañón, el seu primer còmic llarg, que reivindica l'esperit transgressor de la revista El Víbora amb una sèrie d'historietes sobre tres germans i les seves aventures en una perifèria urbana plena de precarietat econòmica i famílies disfuncionals, però recreada amb un sentit de l'humor destraler, vocació underground i una empatia màxima pels personatges.

"L'obra va sorgir d'un altre projecte fallit, de tocar fons, i no hauria sigut possible sense La Cúpula, que és on vaig dibuixar la història, a les seves oficines, que van ser una inspiració constant", ha explicat Travé, que se sent "emocionada" pel reconeixement de la crítica i la bona acollida que ha tingut Carne de cañón entre els lectors: "Que algú m'escrigui a l'Instagram i em digui que li ha agradat el còmic encara em resulta al·lucinant, em costa de creure".

Travé ha comentat que ha aprofitat el confinament per treballar en una nova historieta ambientada en l'univers de Carne de cañón. "Em resisiteixo a dir-ne Carne de cañón 2, perquè no és ben bé això, però sí que és una història de Carne de cañón i apareixerà en una de les pròximes edicions en línia d'El Víbora". Brocal, per la seva banda, ha explicat que treballa en "dues històries diferents", però que sobretot ha dedicat el confinament "a llegir molts llibres".

Monografia amb els premiats

La historiadora i divulgadora Elena Masarah ha explicat que l'ACDCómic editarà una publicació monogràfica sobre els guanyadors del premi que inclourà entrevistes als guanyadors i ressenyes de les seves obres, així com dels quatre finalistes a autor emergent: Laura Pérez, Roberta Vázquez, Víctor Solana i Sara Soler. La publicació tindrà dues portades originals fetes per Travé i Brocal.

"El sector cultural serà un dels més afectats per la pandèmia, així que haurem de fer tot el que sigui al nostre abast per poder continuar seduint els lectors", ha apuntat també Oriol Estrada, president de l'ACDCómic. "Per això la vocació dels crítics i divulgadors de l'associació té ara més sentit que mai. Els premis ens ajuden a aconseguir l'anhelat focus d'atenció i és el nostre petit granet de sorra perquè algunes obres i artistes es posin sota aquest focus i així més gent els pugui descobrir".