Còmic
XAVI SERRA
Barcelona

Mor de coronavirus Juan Giménez, el mestre del còmic de ciència-ficció

El dibuixant de 'La nissaga dels metabarons' es va infectar a Sitges abans de volar a l'Argentina

El dibuixant Juan Giménez al seu estudi el 1991 / WIKIPEDIA Zoom

El dibuixant Juan Giménez, un dels grans referents moderns del còmic de fantasia i ciència-ficció, va morir dijous al seu poble natal de Mendoza, a l'Argentina, víctima del coronavirus. Segons informen diversos mitjans argentins, Giménez, de 76 anys, es va infectar del virus a Sitges, on vivia des de fa molts anys, abans de viatjar a Mendoza. Allà va notar els primers símptomes el 16 de març i va ingressar a l'Hospital Central el 22 de març.

La mort de Giménez és una pèrdua enorme per al món de la historieta: l'artista era un dels millors dibuixants de la seva generació, un mestre del gènere fantàstic a nivell internacional que va contribuir de forma determinant a contruir l'imaginari fantàstic dels anys 70 i 80 amb un estil dramàtic i impactant que destacava pel detallisme, el color directe amb aquarel·la i un domini prodigiós a l'hora de dibuixar artefactes realistes i tecnologia futurista.

Il·lustració de 'La estrella negra', el còmic de Juan Giménez Zoom

Il·lustració de 'La estrella negra', el còmic de Juan Giménez

As de pique, Basura, Estrella negra, El cuarto poder i sobretot La nissaga dels metabarons, amb guions d'Alejandro Jodorowsky, són algunes de les obres més destacades d'un autor que ho va guanyar tot al llarg de la seva carrera: millor dibuixant del Saló del Còmic de Barcelona el 1984, Yellow Kid del Saló del Còmic de Lucca el 1990, el premi a la trajectòria del Festival de la Bulle d'Or el 1994 i el Premi internacional de l'Associació d'Autors de Còmic d'Espanya el 2003.

Giménez va protagonitzar una exposició al Centre Pompidou de París el 1997 i al llarg de la seva extensa trajectòria va deixar l'empremta en diversos àmbits: durant els anys 80 va il·lustrar moltes portades de videojocs de les primeres generacions d'Atari, Spectrum i Amiga i també va treballar en un dels clàssics del cinema d'animació adult, Heavy metal (1981), com a responsable de l'art conceptual i la imatge del primer segment de la pel·lícula, en què un taxista viatjava per un Nova York distòpic i abandonat.

Fragment del film d'animació 'Heavy metal'

De l'Argentina a Europa

Nascut el 1943, de petit es va interessar pel dibuix i va estrenar-se professionalment als 16 anys publicant una historieta inspirada en un relat d'Hector G. Oesterheld, l'autor d'El Eternauta. Amb 18 anys va començar els estudis de disseny industrial: “Allà vaig aprendre a dibuixar objectes, ergonomia i a donar a tots els aparells una base i un sentit”, explicava. Fins al 1975 va treballar en diverses agències de publicitat. El 1975, coincidint amb el renaixement del còmic argentí i el boom de la revista Metal Hurlant, va tornar al còmic amb una historieta de viatges en el temps –Caída, la llavor d'on sorgiria més tard Cuestión de tiempo–, a la qual seguirien treballs a revistes com Skorpio, on va publicar la sèrie bèl·lica As de pique, amb guions de Ricardo Barreiro, que es convertiria en el seu guionista més habitual i amb qui viatjaria a Europa a finals dels 70 per provar sort a nous mercats.

Il·lustració de Juan Giménez Zoom

Il·lustració de Juan Giménez

Barreiro s'acabaria instal·lant a Itàlia però Giménez es va quedar a Espanya. Junts van crear obres com Ciudad i Estrella negra, però el dibuixant també va treballar amb un altre gran guionista argentí, Carlos Trillo, amb qui publicaria la magnífica Basura. Convertit en nom de referència de les revistes del grup Toutain –va ser escollit tres anys seguits el dibuixant favorit dels lectors de 1984 i Comix Internacional–, Giménez va definir l'estil visual del còmic de ciència-ficció dels 80 juntament amb el francès Moebius i el nord-americà Richard Corben.

Col·laboració amb Jodorowky

Però la seva gran obra arribaria als 90, quan s'uneix a Jodorowsky per explicar els orígens d'un dels personatges d'El Incal, el metabaró sense nom. Des del 1992 fins al 2003, l'argentí va dibuixar vuit volums de La nissaga dels metabarons explorant la genealogia familiar del personatge. Per contrarestar la tendència anàrquica de Jodorowsky, va exigir-li rebre els guions complets abans de començar a dibuixar; a canvi, el guionista va donar-li llibertat total per narrar la història al seu ritme. La sèrie va ser un èxit, però el dibuixant se'n va acabar cansant i el 2007 acabaria deixant la sèrie en mans de gallec Das Pastoras.

Detall de 'La nissaga dels metabarons' Zoom

Detall de 'La nissaga dels metabarons' / Random House

Giménez va continuar treballant en la futurista sèrie El cuarto poder i en altres obres com la seva incursió en la fantasia medieval, Yo, Dragón, i el retorn a la ciència-ficció clàssica de Segmentos, amb guions del francès Richard Malka, l'última sèrie que va completar. Una fractura al braç i la posterior rehabilitació l'havien obligat a dibuixar menys en els últims anys, però, com explicava a l'octubre en una entrevista al portal francès ActuaBD, estava preparant nous projectes.