David verdagueractor “A vegades amb el dolor es fan coses boniques”

288 PÁG. 13,5 €

Coral romput (Dins l'obra completa, 6)

Autor: Vicent Andrés Estelles

Editorial: Ed. 3 i 4

EL LLIBRE DEL DIA

David Verdaguer: “A vegades amb el dolor es fan coses boniques”

L'actor recomana el poeta valencià Vicent Andrés Estelles

Com que la matèria primera d’un actor són les paraules, és fàcil que sovint tinguin entre mans grans autors clàssics i contemporanis. David Verdaguer (Girona, 1983) ara mateix reparteix la gràcia i l’enginy d’Oscar Wilde al Teatre Poliorama, en la producció de La importància de ser Frank. Però si ha de fer una recomanació literària no tira de lectures teatrals, sinó de poesia. “Sí, en llegeixo de tant en tant. Clavats a la carn del món,de Iehuda Amikhai, és un llibre meravellós, molt bonic”, afirma, i recorda els versos que diuen: “Tot el temps que vam estar junts / fórem com unes bones i útils tisores. / Després de separar-nos vam tornar / a ser dos esmolats ganivets / clavats a la carn del món / cadascú al seu lloc”.

Però la seva obra preferida és Coral romput,de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993). “Estellés m’emociona. Perquè a vegades amb el dolor es fan coses boniques”, reconeix l’actor. És un poema que va descobrir gràcies a Ovidi Montllor, que el va popularitzar amb l’acompanyament musical de Toti Soler a la guitarra en un disc del 1979. “ Coral romput dura una hora i vint-i-cinc minuts, sense parar, i quan el recite, la gent s’emociona. No és un poema, és una història d’una hora i vint-i-cinc minuts!”, deia el cantautor i actor valencià. El poema d’Estellés es va convertir en una obra de teatre de la mà de Joan Ollé l’any 2008 al Teatre Lliure. Avui Coral romput es pot trobar al volum 6 de les obres completes, titulat Les homilies d’Organyà.

David Verdaguer destaca que l’autor hi “parla de moltes coses”, des dels versos que diuen “Oh vella, oh trista Europa!” fins als que parlen d’“una filla que ha perdut”, referint-se a la tercera part del poema, en què l’autor explica com se sent per la mort de la seva filla de quatre mesos. “Tinc tanta i tanta pena i tinc tanta amargor, / que em gire i no veig on puga deixar-me caure, / com no siga ficant-me en el teu ventre, mare”.