BarcelonaEls 68 sonets que configuren 'Sons bruts' de Carles Rebassa (Palma, 1977) van néixer d’un “desamor terrible i dolorós”, explica el poeta. Aquella experiència s’ha traduït en un conjunt de poemes guardonat amb el 60è premi Carles Riba, dotat amb 3.000 euros i la publicació de l’obra al febrer de la mà de Proa. “Escriure un llibre és com la construcció d’un cos que funciona en paral·lel amb el teu cos”, compara Rebassa, que defineix Sons bruts com “un combat entre l’amor i la mort”. Escrits entre el 2003 i el 2018, els versos qüestionen l’estructura del sonet i “fan aixecar polseguera a la tradició que hi ha darrere, perquè Rebassa la vacil·la i s’hi posa xulo”, explica Maria Cabrera en nom del jurat, que aquest any ho ha tingut difícil per triar perquè entre els originals “hi havia cinc llibres premiables, cosa que és motiu de celebració”.

Cabrera també subratlla de l’obra guardonada “els diàlegs punyents i emprenyats, plens de ràbia i d’humor”, i el “gran mestratge lingüístic” en què ressona “un eco de tradicions”. En aquest sentit, Rebassa cita la tradició medieval i la renaixentista com a dos exemples, i defineix el sonet com “un bessó que brota” i del qual en surt “una forma vital que acaba bategant sola”. Sota aquesta premissa, Rebassa ha traslladat a la poesia els sentiments derivats de la ruptura i, com explica ell mateix, “l’anhel per destruir el món i tornar a construir-lo”.

El jurat, format per Sebastià Alzamora, Josep Maria Fonalleras, Josep Lluch, Teresa Pascual i Maria Cabrera, destaca també com Rebassa elabora “un retrat mutant” en què els versos “estan cisellats amb paciència, devoció i obsessió”. El Carles Riba no és el primer premi que reconeix la literatura de Rebassa. L’escriptor mallorquí va guanyar el premi Ausiàs March de poesia per Els joves i les vídues (Edicions 62, 2006) i amb Eren ells (Angle Editorial, 2017), la seva primera obra de narrativa, va obtenir el premi Ciutat de Barcelona i el Ciutat de Tarragona Pin i Soler. Els altres anys, el jurat del premi Carles Riba havia guardonat les creacions de Josep Maria Fulquet, Maria Cabrera, Hilari de Cara, Víctor Obiols i Francesc Garriga, entre d’altres.

Núria Franquet i Maite Carranza, guardonades

La collita d’enguany de literatura infantil i juvenil de la Nit de Santa Llúcia està protagonitzada per dues dones. El 56è premi Josep Maria Folch i Torres, guardonat amb 4.000 euros, ha correspost a Núria Franquet, autora de 'La Liang dins del quadre'. Franquet imagina una història amb una protagonista femenina per reivindicar-les. “La Liang és una nena amb moltes febleses –explica Franquet–. El llibre parla d’una persona desarrelada que se sent molt petita perquè crec que aquesta és la realitat de molts infants de casa nostra”. Des del jurat, la llibretera Paula Jarrin destaca que l’escriptora “és una veu nova, amb una narrativa preciosa i una protagonista entranyable”.

A diferència del premi Folch i Torres, el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha reconegut una escriptora veterana, Maite Carranza, per la història d’un Antoni Gaudí enamorat quan tenia 16 anys i vivia a Reus. 'L’alè del drac' explora, segons l’autora, “la bogeria genial de l’arquitecte quan encara era desconegut”. Els dos llibres arribaran el 6 de març a les llibreries amb La Galera. A més, Òmnium Cultural ha distingit el periodista finlandès Pertti Pesonen amb el 31è premi internacional Joan B. Cendrós, i Jaume Roures i Tatxo Benet amb el premi Muriel Casals de comunicació.