SANT JORDI 2019
ANNA BALLBONA
Barcelona

Quan cada firma és un ventallot emocional

Autores com Virginie Despentes i Paula Bonet recullen confidències i tabús

Virginie Despentes amb una lectora i fan signant llibres a la parada de Llegir en Català. / FRANCESC MELCION Zoom

No és el primer Sant Jordi de la il·lustradora Paula Bonet i potser per aquest motiu ja arriba a punt per a la sotragada física i emocional que li espera. El seu llibre Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión, on parla del tabú de la pèrdua d’una criatura, ha tingut una circulació enorme. Això l’ha previngut. O més ben dit, l’ha posat a punt per canalitzar tot l’impacte que genera, justament perquè parla d’un fet que moltes dones han hagut de passar en silenci i en solitud: “El que més estic sentint és que el llibre els està ajudant a entendre la pèrdua”. Quan són la una del migdia, ja se li ha adreçat una noia que ha patit fins a vuit avortaments espontanis i una altra que va perdre un fill i després el marit. Són confidències que Paula Bonet valora i situa en el seu context, com el que són: l’evidència que sobre aquests temes pesa un silenci “molt greu, que arriba fins i tot a la literatura”. Mentre me les explica, jo vaig fent uns ulls com unes taronges i ella fa un somriure pietós: no és la primera vegada que li passa.

Reaccions similars, però no tan colpidores, les rep Esther Vivas, autora de Mama desobedient. “Venen pares i mares i professionals de la salut que busquen un punt de vista alternatiu als models que ara s’imposen” sobre la maternitat. És gent, diu, interessada en “reflexionar sobre la pròpia experiència”. Abans que mantinguem aquesta conversa, Vivas xerra una bona estona amb un professional de la medicina amb qui han intercanviat comentaris a través de Twitter.

Després de ‘Teoria King Kong’

Aquesta recerca de preguntes -i de tant en tant d’alguna resposta- es reprodueix en altres llibres referencials del pensament feminista. A Virginie Despentes li demana que li signi el Vernon Subutex 1 una noia que el regalarà a la germana. Aquesta l’any passat li havia regalat a ella la Teoria King Kong. “Ens interessa molt el que diu, com parla obertament de tot de coses”, comenta la Mònica Torrents, satisfeta amb la firma de Despentes, que es declara enamorada de Barcelona i de Sant Jordi. L’autora francesa coneix bé la ciutat i la festa. Hi va viure tres anys i ara hi té la nòvia. “Es tanquen els carrers per posar-hi llibres, el primer cop que vaig veure-ho vaig al·lucinar!”, exclama. D’això fa 15 anys. Aleshores ja veia un activisme feminista molt fort a la ciutat. “Ara és enorme, fins i tot els candidats a les eleccions n’han de parlar”, comenta.

I el nou llibre d’Eva Baltasar?

Hi ha altres llibres que, bo i sent de ficció, han esdevingut un far per a qui busca un pensament alternatiu en la literatura pel que fa a relacions i afinitats. Un d’aquests llibres és el d’Eva Baltasar, que compleix la dificilíssima fita de viure el segon Sant Jordi seguit amb la mateixa obra, Permagel (premi Llibreter 2018), primera peça d’una trilogia en fase de construcció (la segona novel·la trigarà una mica més del previst a publicar-se perquè autora i editora han acordat deixar-la reposar).

“M’ha agradat molt, ja fa temps que l’he llegit”, li diu una lectora que li demana signatura. Avui li passa més d’una vegada: lectors que l’han llegit, que el venen a compartir i li demanen per la propera novel·la. Encara que Baltasar va retirar una mica tard abans-d’ahir, perquè va ser una de les guardonades dels premis Continuarà de cultura, convocats per RTVE Catalunya, avui està fresca com una rosa. Té al costat una altra guardonada en aquesta festa, Sara Mesa, que presenta doble novetat: la novel·la Cara de pan i el petit assaig Silencio administrativo. Potser perquè un assaig breu fa de mal signar, més d’un lector fidel la felicita efusivament pel llibre però sense demanar-li firma.

“Això és com el joc de Supermario”, resumeix, divertida, Luna Miguel, autora d’ El funeral de Lolita i també editora de Caballo de Troya. Es refereix al joc d’encaixos i equilibris que és per a un autor aquesta diada, entre trobades, converses i firmes. De fet, si els seus lectors s’ho proposessin podrien encaixar una petita obra: a cadascun, en la dedicatòria, els posa un vers que fa un poema. “És menys que un sonet”, etziba, posant un pessic de prosa al seu Sant Jordi. Un de tants Tetris que es fan i es desfan en aquesta diada.