BarcelonaLes quatre vides que Sergi Grau recupera a Les santes putes del desert (Adesiara) combinen, amb una destresa narrativa remarcable, fornicació i castedat, concupiscència i ascetisme, pecat i penediment. "Som al segle IV i V després de Crist, un temps de cerca de radicalitat cristiana al desert –recorda el traductor i prologuista del volum–. Homes i dones s'hi retiraven amb l'objectiu d'arribar a la vida eterna a través del menyspreu del cos. S'instal·laven en coves, cel·les o al capdamunt de columnes. A vegades fins i tot passaven anys encadenats!"

Si bé les històries d'homes eremites, com les de sant Antoni o la de Simeó Estilita, són força conegudes, les de dones que es van retirar al desert no es van començar a divulgar fins que la monja cistercenca i teòloga Benedicta Ward va publicar Harlots of the desert el 1987. "L'estudi de Ward va ser pioner i n'ha motivat d'altres, la majoria per part de dones –explica Grau–. Ward va traduir les vides de les santes putes a partir de les versions llatines, molt més domesticades que les versions gregues, que són les que trobareu en aquest volum". "Les santes putes del desert és d'aquells llibres que o en venem dos o 2.000 –diu l'editor Jordi Raventós–. És una de les bogeries marca de la casa d'Adesiara, però alhora estem convençuts que, vistos des d'una altra perspectiva, els clàssics grecs i llatins són d'una modernitat increïble". Una vegada més, i fent equip amb Sergi Grau, un dels col·laboradors més actius de l'editorial –que ha traduït dos títols de Llucià de Samòsata i es va ocupar de l'extraordinària Antologia obituària dels filòsofs de l'Antiga Grècia– Adesiara ofereix un llibre fins ara inèdit en català i també en la majoria de llengües. "A banda de la traducció de Ward a l'anglès, no hem sabut trobar-ne cap altra", admeten tots dos.

De la lascívia a la penitència

Santa Maria Egipcíaca, la més popular de les quatre dones del volum, explica en primera persona al monjo Zòsimas que durant disset anys va oferir "obertament" la "flama interior" de la seva "disbauxa". També narra com, de camí a Jerusalem, s'ho va fer amb tots i cadascun dels passatgers del vaixell on s'havia enrolat, fins i tot els qui no ho volien: "No hi ha forma de lascívia, dicible o indicible, de què no em fes mestra per a aquells miserables". Un cop desembarcada a Terra Santa, Maria Egipcíaca va demanar a la Mare de Déu de davant de l'església, a la qual una força sobrenatural li impedia entrar, que si la deixava accedir-hi es retiraria al desert i faria penitència durant la resta de la seva vida. "El cas de santa Maria Egipcíaca és excepcional –recorda Grau–. Va ser capaç de viure 17 anys amb un rosegó de pa. I durant tot aquest temps va continuar pensant en el sexe a totes hores. Això és el que explica a Zòsimas quan ell la troba nua a la cova".

"Al Nou Testament s'hi pot llegir: «Les putes us passaran al davant cap al regne de Déu» –diu Grau–. Quan Zòsimas va a veure santa Maria Egipcíaca és perquè la considera el seu model d'ascetisme". Reconvertides en santes, les antigues prostitutes acaben esdevenint "mares del desert". "La gent els anava a demanar consell", diu el traductor, que fa memòria que a l'església del segle V la dona "encara formava part de l'Església al mateix nivell que l'home".

El volum inclou també "les vides novel·lesques" de santa Pelàgia, actriu de mim i amant prolífica que després de sentir l'homilia del bisbe Nonnos es fa batejar i es retira en una cel·la, transvestida com un monjo eunuc; santa Tais, "l'única puta de bordell canònica de tot l'estol" i santa Maria de Síria, que és rescatada de la casa on exerceix la prostitució per un tiet seu, Abraham, un eremita cast que per aconseguir el seu objectiu s'ha de fer passar per client de la noia. Juntament amb santa Maria Egipcíaca, totes elles canvien les vides llicencioses per l'exemplaritat. "El missatge d'aquell moment és que Déu perdona sempre i ho perdona tot, sempre que recapacitis i et converteixis", recorda Grau.