El Sant Jordi amb més vendes de la història

Barcelona"Sant Jordi és la festa més ben parida de la capa de la terra", assegurava Gemma Ruiz Palà a primera hora del matí, al Palau de la Virreina, envoltada de desenes d'escriptors, llibreters, editors i periodistes, i al costat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Encara no eren les deu, però la Rambla i el passeig de Gràcia ja bullien d'activitat i de passejants. Al cel, els quatre núvols de primera hora ja havien escampat, i els termòmetres començaven a enfilar-se. Estava a punt de començar la marató de signatures per a centenars d'autors. Podia ser un Sant Jordi de rècord, tal com preveia la Cambra del Llibre feia uns dies.

I ha estat així. Amb "un creixement superior al 5% respecte a l'any passat", segons dades del gremi, aquest Sant Jordi ha estat la diada en què s'han venut més llibres de la història i una de les meves massives. La facturació ronda els 23,6 milions d'euros, a l'espera de les dades definitives, que es faran públiques a finals de setmana. "El matí ja havia estat pletòric", assegurava Emili Rosales, director general de Grup 62, a primera hora de la tarda, poc després que el Barça hagués començat a jugar. Contra tot pronòstic –es deia que el futbol podia aigualir la diada– el passeig de Gràcia continuava ple de gom a gom, amb cues notables per aconseguir una signatura de Xavier Bosch, Eva Piquer, Marta Orriols o de perfils televisius molt populars com Chelo García Cortés i Mónica Carrillo. També n'hi havia per conèixer breument el tàndem format per Camilla Läckberg i Henrik Fexeus: els autors suecs de novel·la negra han estat alguns dels pocs visitants estrangers presents a la ciutat, després que John Boyne cancel·lés el viatge a última hora. "A en John li feia molta il·lusió ser-hi, però va donar positiu per covid-19 ahir i quan vam parlar es trobava fatal", admetia l'editora de Salamandra, Anik Lapointe.

Al vespre, Gemma Ruiz i Eva García Sáenz de Urturi compartien l'honor de ser els autors més venuts en ficció catalana i castellana. En no-ficció lideraven el rànquing La Sotana i Marian Rojas Estapé. El bon olfacte d'editorials independents com Blackie Books, L' Altra, Periscopi i Libros del Asteroide ha permès que alguns dels seus llibres apareguessin també en el top 5. Cal remarcar també la presència majoritària de dones en els rànquings de ficció, i la sorpresa de trobar un debut publicat el setembre passat al quart lloc dels més venuts en català, Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent.

Morir d'èxit?

Si el Sant Jordi de l'any passat va ser un assaig general del que podia arribar a ser l'abast de la diada després de la pandèmia, el d'aquest diumenge ha superat totes les expectatives. A Barcelona, tot i l'intent d'esponjar les parades de llibres i roses canviant rambla de Catalunya per passeig de Gràcia, la massificació era notable des de mig matí, i en alguns punts entorpia la possibilitat d'arribar a les parades de llibres. L'estratègia d'alguns autors com Alice Kellen –que ha signat quatre hores seguides a passeig de Gràcia, entre Diputació i Consell de Cent– afavoria els seus lectors, però ho posava difícil a la resta: una petita part dels passejants desertava de l'intent de trobar el llibre que buscaven. "Estem arribant al límit: Sant Jordi podria acabar morint d'èxit?", es preguntava Xavier Bosch. "Aquest any era molt difícil el trànsit entre parades, i això desanima. Potser caldria començar a replantejar el model", deia Carlos Zanón, que enguany ha publicat Cien formas de romper un glaciar.

Pep Coll, que no firmava per Sant Jordi des del 2018, explicava, estupefacte, que cada vegada li demanen més selfies. "La civilització de la imatge té aquestes coses", deia. Potser per això Miquel de Palol s'havia engalanat per firmar exemplars de Bootes, la seva última novel·la, de més de 1.200 pàgines. "Si els lectors han de carregar-la acabaran lesionats –bromejava a última hora del matí–. De moment no n'han vingut gaires. Aquest és un país pendular: pots ser o bé molt popular o bé rebre molt bones crítiques i que no et conegui ningú".

Veus limítrofes i incòmodes

A Andrea Genovart, guanyadora de l'últim premi Llibres Anagrama amb Consum preferent, les crítiques positives la van acompanyar fins que, dilluns passat, l'enverinat microclima de Twitter es va dividir entre defensors i detractors de la proposta lingüística que fa a la novel·la, amb una veu narrativa que recorre sovint al castellà. Eva Baltasar, en canvi, passa pel moment dolç de ser finalista al premi Booker International per la traducció a l'anglès de Boulder. "Estic molt contenta, però ho he viscut molt des de casa —deia–. Porto temps tancada escrivint la nova novel·la". La parada de Club Editor, al passeig de Gràcia, ha estat l'únic lloc on ha firmat llibres. "Hi havia gent que acabava de llegir Mamut i ara, amb l'enrenou de Boulder, tenen curiositat per aquesta novel·la –explicava–. Quan vaig viatjar a la fira del llibre de Londres de l'any passat, de seguida vaig veure que interessava, però per res del món m'hauria pensat llavors que podia aspirar al Booker". Baltasar creu que un element que connecta la seva literatura amb el món d'ara és que "està protagonitzada per dones limítrofes i incòmodes". Com les d'Andrea Genovart.

Firmar llibres gairebé amb 100 anys

El més veterà de la festa, Josep Vallverdú, que farà 100 anys el 9 de juliol, va venir a Barcelona des de Lleida per firmar durant una hora a la parada de La Galera, al passeig de Gràcia, i per tancar una marató de lectura a l'Ateneu Barcelonès. "Encara que només firmava el meu últim llibre infantil, El vuitè nan, han vingut lectors de generacions molt diverses: hi havia nens i nenes, però també gent que m'havia llegit a l'escola o fins i tot antics alumnes –recordava–. No hi vinc cada any, a Barcelona, però fa seixanta anys que firmo llibres".

Divendres va ser la primera vegada que Vallverdú visitava el Parlament, i tampoc havia trepitjat –fins aquest 23 d'abril– el jardí de l'Ateneu. "Sempre hi ha coses noves per fer", va dir. De fet, fins que no s'acostava als 90 anys, Vallverdú no va publicar el seu primer llibre de poemes. Des de llavors, n'ha donat a conèixer uns quants, l'últim dels quals acaba de sortir del forn, Atresorat silenci. "A la tardor publico Mosaic de tardor, quart volum de les memòries, i continuo escrivint poemes –avança–. Encara ara escric un conte cada setmana per al meu fill, que és un infant de 70 anys i viu en una residència". Quin és el secret de la seva longevitat?, li demanen sovint. "És el seu vincle amb la cultura", aventurava Isona Passola, presidenta de l'Ateneu. "No només amb la cultura: també amb l'horticultura", responia l'autor amb un somriure. Vallverdú ha sabut cuidar la seva literatura amb la mateixa paciència que el jardí de casa.