BarcelonaAmb una elegància escènica, Gemma Ruiz Palà es treu un puret de la butxaca, l’agafa amb la mà esquerra i se l’encén: "Va per tu, Maria Aurèlia", diu, emocionada, amb la mà dreta al cor. L’autora de Les nostres mares acabava així el seu pregó de Sant Jordi al Saló de Cent de Barcelona, en un acte organitzat pel Consorci de Biblioteques –i on algunes treballadores de biblioteques i centres cívics s'han manifestat per denunciar la precarietat laboral–. L’alcaldessa, Ada Colau, ha presentat la convidada recordant el seu anterior discurs –"que va fer història i el recordarem sempre", ha dit– quan, en rebre el Premi Sant Jordi, Ruiz va criticar que haguessin passat dinou anys sense que aquest guardó tingués nom de dona i va reivindicar, una per una, una trentena d’autores catalanes referents.

Aquest dissabte el pregó ha tornat a ser tens, vibrant i crític, perquè l’ha elaborat en forma de carta a l'admirada Maria Aurèlia Capmany (com abans Capmany havia fet amb Virginia Woolf a l’obra Quim/Quima). "Estimada Maria Aurèlia", li deia, "jo t’invoco i et reclamo". Ruiz ha denunciat que, tot i ser Capmany una dona de tanta fondària, de tantes cares i de tanta excel·lència, en tota la seva vida d’estudiant i de periodista cultural ningú, per cap banda, la va conduir fins a la seva obra. "A mi te'm van estafar. Em fa vergonya i malícia. Si als quinze anys hagés pogut tenir el teu diagnòstic del sistema masclista i misogin, no els hauria sortit de franc aixecar-me la camisa tant de temps", deia Ruiz, que ha criticat un cànon esbiaixat.

La periodista de TV3 i escriptora ha defensat que dins la literatura "sempre hi ha un clam de protesta amagat". Per exemple, el clam feminista i antiracista de les seves anteriors obres, Argelagues i Ca la Wenling, que ha explicat que són fruit de la seva evolució personal i intel·lectual. Ruiz creu que perviu "l’escarni de la literatura de dones, del realisme d’hule, de la literatura de la vida petita". "Ens volen poder tractar de fleumes, però quan veuen que ensenyem les dents és quan venen els planys, el romanço de la cancel·lació, tot un ploramiquisme que fan des de les tribunes de sempre".

El pregó de Sant Jordi ha acabat amb una conversa de l’autora amb Anna Guitart, en què la periodista ha explicat que es va fer escriptora "contra pronòstic", però que aquesta introspecció i aquest "batallar" amb les paraules li toca un nervi especial que la motiva a corregir "la mala educació de gènere que hem tingut totes" i, per tant, la mou a estudiar, a llegir, a buscar arguments. "Una de les coses que més m’agrada del món és poder replicar per tenir l’última paraula", deia.

Ruiz, però, ha volgut acabar amb una dosi d'optimisme i força, per l'alegria de compartir Sant Jordi amb altres autores que admira i per l'evidència que la nova baula de dones està canviant el món: "Ser feminista ja no fa d’empestada", li deia a Capmany. Per això recordava una de les pancartes que va veure al 8M i que responia a Pablo Neruda i el seu "me gusta cuando callas porque estás como ausente". Una noia li va respondre amb lletres liles: "Neruda, cállate tu".