“Deixar Instagram va ser la millor idea de la meva vida”. Aquesta cita no és de ningú a qui han diagnosticat una addicció a les xarxes socials, tampoc és d’una persona que ha patit assetjament virtual. És d’algú que tenia una K darrere d’un gran nombre de seguidors en l’aplicació més popular del planeta. Berta Bernad retransmetia la seva vida, sempre convenientment disfressada, a Instagram, on exercia d’ influencer per a 95.000 followers. Permanentment pendent del telèfon, d’intentar semblar el que no era i obsessionada pels “M’agrada”, Bernad va arribar a un punt de saturació tan gran amb aquella existència de mitges mentides i mitges veritats que va tancar-ho tot -ara assegura que no té ni WhatsApp- i va llençar a la brossa una reputació a internet per la qual moltes empreses pagarien un bon grapat de diners.

De tot aquell aprenentatge, i de les seves ganes d’explicar-ho en primera persona, Berta Bernad n’ha tret Mi nombre es Greta Godoy (Planeta, 2019), una novel·la amb tocs indissimuladament autobiogràfics sobre una noia que, com l’autora, decideix tancar el seu compte d’Instagram en el moment d’arribar als 2 milions de seguidors. L’obra ressegueix l’ascens i caiguda d’una it girl que s’acaba trobant en un moment vital en el qual la imatge que vol donar d’ella mateixa comença a passar per sobre de tot i de tothom. Tot embolcallat amb històries amoroses que literàriament no tenen gaire interès, però dins d’una trama que ajuda a entendre algunes de les preocupacions de la generació mil·lennial: “Sento com si portés molts anys construint una casa de la qual ara no m’atreveixo a sortir”, diu la protagonista poc abans d’eliminar, amb gran angoixa, el seu compte per sempre.

La novel·la de Berta Bernad segur que no és perfecta, però és un testimoni valuós per comprovar com les xarxes acaben sent decisives a l’hora de fer més o menys felices les vides de milions de persones. Sobretot perquè en aquesta obra no saps on acaba i on comença la ficció.