Mor Beatriz de Moura, fundadora i ànima de l'editorial Tusquets

BarcelonaL'atzar ha fet que, amb poques setmanes de diferència, hagin mort dos dels grans artífexs de l'editorial Tusquets. Primer va ser el poeta i professor Antoni Marí (1944-2026), que a més de ser autor de la casa havia dirigit la col·lecció en català, L'Ull de Vidre, i la de poesia, Nuevos Textos Sagrados, i aquest divendres ha estat la seva fundadora i directora literària durant dècades, Beatriz de Moura, segons ha informat l'editorial, que s'ha acomiadat d'ella recordant-la com "una dona brillant i sense prejudicis, cosmopolita i aguerrida, precursora de tantes coses i ànima de l'editorial".

Nascuda a Rio de Janeiro el 1939, filla d'un diplomàtic brasiler, a principis dels anys seixanta Beatriz de Moura es va instal·lar a Barcelona, on va treballar en editorials com Gustavo Gili, Salvat i Lumen abans d'impulsar el seu propi projecte, Tusquets Editores, juntament amb l'arquitecte i llavors marit seu Oscar Tusquets. Vinculada a la gauche divine –igual que altres editors de l'època, com Jorge Herralde i Josep Maria Castellet–, a Beatriz de Moura li agradava recordar que havia escollit el 1969 per crear Tusquets perquè era "l'any que l'home havia arribat a la lluna i que el Floquet de Neu s'havia instal·lat al zoo de Barcelona".

El projecte va néixer amb dues col·leccions en castellà: Cuadernos Ínfimos i Marginales. En la primera van publicar traduccions d'autors com Umberto Eco, Antonio Gramsci, Tom Wolfe, James Joyce, Jonathan Swift, Antonin Artaud, Roland Barthes, Robert Musil i E. M. Cioran. La col·lecció Marginales la van estrenar amb Residua, un recull de textos de Samuel Beckett, que el 1969 acaba de guanyar el premi Nobel de Literatura. El primer gran èxit de l'editorial va ser la publicació, el 1970, de Relato de un náufrago, de Gabriel García Márquez.

Cosmopolitisme i bon ull

El catàleg cosmopolita, intrèpid i literari de l'editorial va créixer més endavant amb noms com els de Milan Kundera, Susan Sontag, Marguerite Duras, John Irving, Haruki Murakami i Fleur Jaeggy, al mateix temps que incorporava nous valors de la literatura castellana com els d'Enrique Vila-Matas i Almudena Grandes, que es va donar a conèixer amb Las edades de Lulú (1989), guanyadora del premi de narrativa eròtica La Sonrisa Vertical. Aquest guardó va ser creat per Tusquets el 1977 i va estar actiu fins al 2004, quan va ser reemplaçat pel premi Tusquets de novel·la, que va apostar per Fernando Aramburu, Élmer Mendoza i Rafael Reig.

Entremig, Beatriz de Moura havia estat una de les impulsores del Foro Babel, el 1996, contra la normalització lingüística, juntament amb Félix de Azúa, Victoria Camps, Juan Marsé i Rosa Regàs, entre d'altres. Cinc anys després, el 2001, va crear una col·lecció en català a l'editorial, L'Ull de Vidre, on van aparèixer traduccions de Petros Màrkaris, Henning Mankell i novel·les com Una vida al carrer, de Jordi Ibáñez Fanés.

La missió dels bons editors

"A la dècada dels 70, enmig d'una crisi del petroli que va afectar les vendes, Giulio Einaudi em va dir que no em desanimés, que fins que no superés la tercera crisi no podria considerar que els anys de penitència havien quedat enrere –recordava de Moura el 2013, en la lliçó de cloenda del màster d'edició de la Universitat Pompeu Fabra–. Recentment, Roberto Calasso ha escrit que la missió que queda a l'editor és buscar aquella tribu dispersa que vol literatura que sigui or i no torba".

Feia tot just un any que Tusquets havia passat a formar part de Grupo Planeta, que continua gestionant-ne el catàleg i ampliant-lo amb una quarantena de títols anuals, i Beatriz de Moura es mostrava pessimista amb relació al futur del sector editorial: "El llibre ha deixat de ser la principal via de coneixement. Després de més quatre dècades de feina vaig prendre consciència que llegir ja no és indispensable, s'ha convertit en accessori. L'obligació de l'editor és traspassar alguna cosa del que queda de la malmesa tradició abans de l'era viquipediana i del culte a l'efimeritat".