Mor el poeta, professor i crític d'art Antoni Marí

Barcelona"Els gèneres literaris no existeixen. Per a mi, o hi ha literatura o no n'hi ha. Sabem què és la pintura, l'arquitectura, l'escultura i la música –a partir de John Cage la cosa canvia–, però amb la literatura no passa així. Què és la literatura, i on la trobem? Jo la puc reconèixer de manera immediata, la literatura. Em sembla molt suggeridor allò que diu Borges: sé on hi ha literatura perquè el pols se m'accelera". Antoni Marí feia servir aquestes paraules el 2012 per presentar Llibre d'absències (Tusquets), un magnífic exemple de l'aposta literària culta, exigent i enlluernadora de l'autor nascut a Eivissa el 1944, que ha mort a Barcelona als 81 anys. Poc després, afegia: "La literatura és fixar i aclarir la tenebra".

Marí, que durant anys va ser catedràtic de teoria de l'art a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, va combinar, des del seu debut el 1979 a Quaderns Crema amb El preludi, l'expressió literària en vers –com passava a Han vingut uns amics (Tusquets, 2010)– i també en prosa, fos des d'una aproximació narrativa i filosòfica –amb llibres com El vas de plata (Edicions 62, 1991) i El camí de Vincennes (Edicions 62, 1995)– o assagística –La voluntat expressiva (La Magrana, 1988)– i també amb l'hàbil combinació de memòries, pensament i misteri intel·lectual que presentava a Llibre d'absències, la seva última aportació al catàleg de Tusquets, editorial per a la qual havia dirigit la col·lecció de poesia Nuevos Textos Sagrados –on va publicar autors com Francisco Ferrer Lerín, Chantal Maillard i Ida Vitale– i la catalana, que es deia L'Ull de Vidre.

Llicenciat en filosofia i lletres, Marí es va acabar especialitzant en l'estudi de les idees estètiques: a més de la tasca acadèmica –desenvolupada primer a la Universitat Autònoma de Barcelona i més endavant a la Universitat Pompeu Fabra– va exercir de crític d'art durant anys amb el suplement Cultura/s de La Vanguardia, va dedicar-hi llibres com El conflicte de les aparences (Galàxia Gutenberg, 2016) i volums col·lectius com La imaginació noucentista (Angle, 2009). "A Llibre d'absències parlo de Schelling i la tradició vinculada a l'experiència del sagrat, que sempre és inefable –comentava fa uns anys–. Sagrat i profà es confonen: el que fa sagrades les coses és la mirada que hi poses".

El seu llibre més recent, escrit després de passar una temporada a l'hospital, ha estat Quatre costats (LaBreu, 2025), poema narratiu dividit en quatre parts en què l'escriptor passava revista d'algunes persones decisives i moments epifànics en la seva vida mentre s'hi infiltren escriptors com Herman Melville, Josep Pla i J.W. Goethe, pintors com Kazimir Malèvitx, filòsofs com Friedrich Hegel i Hannah Arendt i poetes com T.S. Eliot. Hi podem llegir: "El pensament, en un instant, / pot transportar-nos a les regions més distants de l'univers; / fins i tot, més enllà, al caos il·limitat, / on, segons diuen, / la naturalesa es troba en la confusió total. / No hi ha res més enllà del poder del pensament".