BarcelonaDes que es va consolidar com una de les veus europees més populars i prestigioses de la dècada dels 90, Michel Houellebecq ha sabut com cridar l'atenció dels lectors per motius sovint extraliteraris. Si Plataforma (2001) barrejava el turisme sexual amb el terrorisme i a El mapa i el territori (2010) es convertia en personatge –que moria, assassinat, a mitja novel·la–, només un dia després de publicar Submissió (2015), on imaginava una França islamitzada, els atemptats contra el setmanari satíric Charlie Hebdo van col·locar la novel·la al centre d'atenció mediàtic.

Des de llavors, les aparicions mediàtiques d'Houellebecq han estat cada vegada més testimonials. Després de donar una visió desesperançadora de la maduresa a través de la mirada d'un home depressiu a Serotonina (2019) i de donar la seva visió sobre el present polític i social a Interventions (2020), Houellebecq ha mantingut en secret la seva següent novel·la fins ara. El 7 de gener, Flammarion publicarà Anéantir –que vol dir destruir, aniquilar–, el seu llibre més extens, de 736 pàgines.

En francès, la primera edició de la novel·la serà de 300.000 exemplars. En català, la traducció d'Oriol Sánchez Vaqué arribarà a finals d'agost a Anagrama. De moment a França només un grup de periodistes literaris han rebut un exemplar de la novel·la, i tenen prohibit publicar-ne cap crítica abans del 30 de desembre. Fins llavors no es farà públic cap detall sobre l'argument de la novel·la. A més, en aquesta ocasió Houellebecq no concedirà cap entrevista promocional.