LITERATURA
JORDI GARRIGÓS
Barcelona

Les mentides d’unes vides trencades per la Guerra Civil

Pilar Romera presenta ‘Els impostors’, una novel·la entre Barcelona i Argelers

Pilar Romera a la Bodega d’en Rafel del barri barceloní de Sant Antoni / MARC ROVIRA Zoom

¿La mentida és una eina legítima quan està en joc la supervivència? És possible que la lectura d’ Els impostors (Columna / Destino, 2019), la nova novel·la de Pilar Romera, respongui a aquesta pregunta. Perquè els seus protagonistes són tot el contrari del que aparenten: viuen en una farsa crònica que els ha mantingut en vida des que es va acabar la Guerra Civil Espanyola. L’escriptora de Riba-roja d’Ebre torna a mirar al passat, com a Li deien Lola (2016), per lligar una història de traïcions, amors que guanyen la batalla al temps, impostures i patiment a la Barcelona del 1949. “Aquest és el relat de la gent que va perdre la guerra i no va fugir, que es va quedar. Els que van viure en primera persona el canvi de l’eufòria republicana a haver de tornar a missa”, explica l’autora, que, comptant aquesta, ha publicat quatre novel·les.

A banda de la ciutat saturada de pors i ombres que retrata Romera, l’acció també es trasllada al camp d’Argelers el 1939, on es concentren les tropes vençudes del bàndol republicà. És allà on tindrà lloc una suplantació d’identitat que serà clau en el desenvolupament de la novel·la. “Donant voltes a la idea de què passaria si un alt càrrec universitari, un catedràtic, es veiés relegat, pel que fos, a fer de bidell, vaig arribar a la conclusió que només ho podia vehicular amb una suplantació”, diu Romera, que treballa a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, on també passa part de la història.

Afer familiar

El fet de transportar la història a Argelers no és casualitat, ja que hi va estar el besavi de Romera, que acabaria volant a Mèxic després de passar per Mauthausen. “És per aquesta història familiar que em va interessar el tema -explica l’escriptora-. A més, vaig topar amb un llibre, Crist de 200.000 braços, d’Agustí Bartra, que em va fascinar. És d’on trec les descripcions i l’ambientació del camp de refugiats”. A Romera, que és llicenciada en història, li agrada documentar-se, tot i que reconeix que “alenteix molt l’escriptura”.

Tot i que la trama d’ Els impostors passa fa 70 anys, els lectors que s’endinsin en les seves pàgines hi trobaran elements vigents encara avui: entre les localitzacions de la novel·la hi apareixen el Bar Ramon i la Bodega d’en Rafel, a banda dels llibreters de la llibreria Calders, tres dels espais preferits del barri on viu l’autora a Barcelona, Sant Antoni. “Quan ets de poble, com jo, a l’arribar a ciutat fas del teu barri una espècie de poble”, diu l’ebrenca, somrient. A Romera no li falten elogis d’altres escriptors però, ara que presenta nova obra, troba a faltar un dels seus valedors i amics, Francisco Casavella, que la va incloure als agraïments de la seva obra mestra, El día del Watusi. “L’última vegada que vaig parlar amb ell, tres dies abans que morís, em va animar a tornar a escriure, cosa que llavors havia deixat bastant aparcada. Sempre penso que encara li quedava el millor llibre per fer”, recorda.