BarcelonaEl 2004 Juan Marsé va encetar un dietari en què abocava tot el que li passava cada dia. "Debería enfadarme conmigo mismo por esa indolencia, por dejar que mi nieto me ocupe tantas horas. Pero me gusta estar con él, me divierte y me descansa. Sé que debería trabajar más, pero en fin bueno; y además qué importa, que el arte es largo y la vida es corta...", escrivia el 15 d'abril després d'haver passat uns dies a Calafell. L'escriptor va buidar en aquelles llibretes pensaments del present, vivències quotidianes i reflexions sobre la literatura i la creació. Per a l'escriptor el 2004 va ser "un any maleït", en què va tenir diverses decepcions professionals i alguna de personal. Aquelles llibretes van quedar enterrades a la biblioteca de Marsé fins que a principis de l'any passat l'editora María Fasce li va demanar si tenia materials per publicar. L'escriptor li va parlar del dietari i d'uns altres quaderns en què va escriure sobre el seu dia a dia entre el 2006 i el 2019. El 18 d'octubre del 2019, Marsé va entregar aquells textos revisats i corregits a l'editorial amb la intenció de publicar-los. L'escriptor, però, va morir el juliol del 2020. Finalment, el dietari arribarà a les llibreries l'11 de març sota el títol Notas para unas memorias que nunca escribiré (Lumen).

"El diari i les llibretes contenen el magma del qual van brotar les últimes novel·les i relats de Marsé", explica Ignacio Echevarría al pròleg del llibre. Al dietari, l'escriptor plasma les seves idees sobre Catalunya i Espanya, sobre escriptors i artistes i sobre el periodisme, el cinema, la política i la quotidianitat. També hi reflexiona sobre la vellesa i el pas del temps i parla de la creació literària i dels premis, en concret de la seva participació com a jurat del Planeta, que li va portar un disgust. El dia a dia de l'escriptor d'Últimas tardes con Teresa s'alterna amb embrions de relats, records, aforismes i poemes que revelen la intimitat d'un dels grans escriptors barcelonins de l'últim segle.

Notas para unas memorias que nunca escribiré arriba uns mesos després de la publicació d'un altre llibre inèdit de Marsé, Viaje al sur (Lumen). Aquest títol, que va sortir el setembre passat, és una crònica antifranquista escrita el 1962 en què Marsé relatava la seva estada a París, des d'on va intentar retratar l'Espanya real en contraposició amb la imatge del país que emetia la dictadura. Aquest any també es podrà llegir en català l’última novel·la de Marsé, Aquella puta tan distingida. La publicarà Club Editor en traducció de Martí Sales.