S.M.
Buenos Aires

Quan els llibres van unir Barcelona amb Buenos Aires

Una exposició mostra la trajectòria de l’Editorial Sudamericana i Edhasa

La mostra Barcelona-Buenos Aires. Un puente entre libros al Museo de Arte Español Enrique Larreta. / MARIANO MARTINO / I. RAMON LLULL Zoom

Els lligams entre Buenos Aires i Catalunya venen de lluny, fins i tot d’abans de la Guerra Civil. El Casal Català, que rebrà una part dels llibres que no es venguin a l’estand que Barcelona té a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires, es va fundar el 1886 i és el segon casal més antic dels 141 que hi ha a tot el món. No obstant això, quan els republicans van perdre la Guerra Civil, l’aleshores president argentí, Roberto M. Ortiz, es va afanyar a reconèixer Franco i no va facilitar gens ni mica l’arribada d’exiliats i perseguits polítics. És un dels motius pels quals l’exili català a l’Argentina no va tenir el mateix pes que a Mèxic, però sí que es van establir ponts editorials. D’aquesta connexió parla l’exposició Barcelona-Buenos Aires. Un puente de libros, comissariada per Julià Guillamon i que es pot veure al Museo de Arte Español Enrique Larreta.

Tres sales de la casa on va viure l’escriptor i diplomàtic argentí Enrique Larreta, on encara es conserven part dels seus mobles i obres d’art, expliquen la trajectòria de l’editor, llibreter, impulsor de revistes i agitador cultural Antonio López Llausàs (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, 1979). Llausàs va inaugurar el 1924 la llibreria Catalònia a la plaça Catalunya de Barcelona i va promoure que Sant Jordi es convertís en una festivitat catalana el 23 d’abril: “Va lluitar fins que l’alcalde de Barcelona li va llogar un local a la plaça Catalunya, perquè Llausàs creia que la cultura catalana havia d’estar al centre de la ciutat, i no amagada”, diu Guillamon. La llibreria va ser un gran centre d’agitació cultural, amb un gran quiosc i activitat pràcticament diària, però amb la Guerra Civil, López Llausàs va haver d’exiliar-se a l’Argentina.

Allà es va incorporar a l’Editorial Sudamericana, que tenia com a director literari Francisco Porrúa i estava vinculada a l’alta societat argentina. López Llausàs li va donar un gran impuls creant també una xarxa de llibreries Catalònia. Va publicar obres de grans autors com Salvador de Madariaga, Aldous Huxley i Ramón Gómez de la Serna.

Publicar ‘Cien años de soledad’

El 1967 va publicar Cien años de soledad. Porrúa va ser qui va contactar amb Gabriel García Márquez per demanar-li els drets d’autor dels seus llibres ja publicats, però l’escriptor colombià li va dir que ja els tenia cedits. A canvi li va oferir enviar-li una novel·la quasi acabada: Cien años de soledad. Més tard López Llausàs va crear Edhasa, amb seu a Barcelona i Buenos Aires, i un pont va ser el símbol de l’editorial en moltes de les portades dels llibres: volia connectar els intel·lectuals de les dues bandes de l’Atlàntic.

A l’exposició es pot veure part d’una de les col·leccions més emblemàtiques d’Edhasa, Nebulae, dedicada a la ciència-ficció. López Llausàs va voler retirar-se del món editorial però la mort del seu fill va fer que s’hi reincorporés. “ Me conmueve lo que me decís de don Antonio; realmente hace falta un coraje extraordinario para lanzarse otra vez a la tarea, en esas condiciones ”, va escriure Julio Cortázar l’abril del 1965.

Aleshores, la neta de l’editor, Gloria López Llovet, es va incorporar a l’editorial. Tenia tan sols 17 anys, i fins al 2005 no va deixar de treballar per a la Sudamericana, que ara forma part del segell Penguin Random House. La neta de López Llausàs continua vinculada a Edhasa i Bruja de Papel. Les seves filles també s’han dedicat al món editorial. “El meu avi era un apassionat d’aquest negoci, tenia molta relació amb els autors, en tenia molta cura”, explica López Llovet. Una passió que en el cas de la seva família s’ha heretat generació rere generació.