REPORTATGE
Barcelona

Del trencanous al Kamasutra: la història de les tres llibreries més antigues de Catalunya

Nascudes els segles XVII i XIX, La 2 de Viladrich, la Fabre i la Geli acumulen anys d’història

El llibreter de la Geli, Pere Rodeja / DAVID BORRAT Zoom

Les seves parets han vist passar èpoques revolucionàries, la Renaixença, la Guerra Civil, dues guerres mundials, el procés independentista i la pandèmia. La 2 de Viladrich, la Fabre i la Geli són les tres llibreries més antigues de Catalunya. La primera va néixer a Tortosa el 1760, la segona a Barcelona el 1860 i la tercera el 1879 a Girona. La seva extensa trajectòria els ha valgut aquest any el Premi Atlàntida, que concedeix el Gremi d’Editors de Catalunya i que rebran aquest dilluns durant la 35a Nit de l’Edició, a l’Auditori Axa de Barcelona.

El pas del temps i les inquietuds dels diferents llibreters que les han regentat han contribuït a formar en cadascuna d'aquestes llibreries una personalitat pròpia que les diferencia de la resta. La Geli brilla pel seu catàleg de fons, a la Fabre s’hi respira el caliu de les llibreries alemanyes i La 2 de Viladrich s’ha convertit en un referent per a la literatura ebrenca i els autors del territori. Els llibreters de les tres llibreries comparteixen la passió per un ofici antic que no perd la vigència. La fidelitat dels clients que les visiten generació rere generació els ha animat a lluitar contra la virtualitat i a defensar que el seu paper al territori és fonamental. Res ho demostra millor que l’experiència d’aquest any: quan les coses van mal dades, tenir una llibreria per refugiar-s'hi és més necessari que mai.

La llibreria de Girona on es troba fins i tot l’amor

La Geli va néixer com un local de missals i rosaris, però s’ha convertit en un puntal del llibre de fons de tots els àmbits

Ho diu la mateixa dita: el que no trobis a Can Geli, no ho trobaràs enlloc. La llibreria gironina, fundada el dia de Sant Josep del 1879, fa gala d’un fons envejable per als lectors amb inquietuds de tots els àmbits. “El dia de Sant Jordi puc vendre un Kamasutra, un Codi Civil i una Bíblia l’un rere l’altre”, explica el llibreter de la Geli, Pere Rodeja. Lluny queden aquells anys en què a la llibreria només es podien trobar missals i rosaris, quan el local portava per nom Librería San José i servia els membres de l’Església. “Va néixer com una llibreria eminentment religiosa. Els seus propietaris, els senyors Geli, eren molt devots”, assenyala Rodeja.

La Geli va anar passant de generació en generació fins que Pere Rodeja Ponsatí, el pare de l’actual llibreter, hi va començar a treballar. “Els senyors Geli el van afillar i, com que no havien tingut descendència, a finals dels anys 80 li van traspassar la llibreria”, explica Rodeja. El seu pare es va convertir “en la gran alma mater” de la Geli i hi va introduir altres tipus de llibres, a banda dels religiosos. “Van entrar-hi assaigs, llibres de filosofia i fons universitari per als estudiants de Girona”, diu el llibreter. La Geli va anar eixamplant així els seus títols amb l’ànim de ser “una llibreria general i especialitzada”. Pere Rodeja Ponsatí volia que tot client hi trobés el que buscava, i el destí li va concedir a ell la mateixa sort: a la llibreria hi va trobar l’amor. “La meva mare va entrar-hi com una treballadora. Es van casar i van tenir quatre fills”, assenyala el llibreter. Ell es va criar entre les prestatgeries atapeïdes de la Geli i de seguida va tenir clar que de gran n’agafaria les regnes.

Situada al cor del barri vell de Girona, la Geli manté l’atmosfera de llibreria antiga amb un llarguíssim taulell de fusta i passadissos estrets. “Tenim clients que són de tota la vida. Hi ha un home que fa més de 50 anys que viu a Madrid i que ens demana els llibres per carta. Al sobre hi posa un xec bancari i nosaltres li enviem els llibres allà”, subratlla Rodeja. Amb la màxima que la llibreria s’ha d’adaptar sempre als clients, la Geli ha anat engreixant les seves lleixes segons els interessos dels lectors fidels. “Vam incorporar manuals d’informàtica quan pràcticament ningú en tenia. Ens agrada distingir-nos pel llibre de fons”, diu el llibreter. De la mateixa manera, ell intenta donar sempre resposta a allò que busca qui creua la porta de la Geli. “Hi ha gent que ens diu: «No vinc a comprar, vinc a enraonar». Doncs enraonem”.

Després de més d’un segle d’existència, la Geli ha superat tots els embats que la història li ha plantat al davant. Però aquests dies Rodeja està preocupat per l’impacte que tindrà la pandèmia al barri vell de Girona i com els afectarà. “Hi ha molts locals tancats. Si no hi ha teixit, no hi ha comerç”, comenta el llibreter, que malgrat tot es mostra agraït amb la resposta dels gironins. “L’actitud de la gent de Girona ha estat extraordinària. Abans compraven un llibre, ara se n’enduen quatre o cinc o demanen que els hi enviem”, celebra. “Potser ens hem de transformar però les llibreries no poden morir mai, perquè la seva identitat cultural és impressionant i irrecuperable”, conclou.

Els segells amb la història de la llibreria de Tortosa

La 2 de Viladrich es va fundar el 1760 i ha estat regentada per diverses famílies. Bona part de la seva història encara és desconeguda.

La llibretera de la 2 de Viladrich, Rosa Cubeles Zoom

La llibretera de la 2 de Viladrich, Rosa Cubeles / TJERK VAN DER MEULEN

De tant en tant encara hi ha algun client que entra a La 2 de Viladrich amb un llibre rescatat d’una biblioteca antiga. L’obren per la primera pàgina i ensenyen als llibreters el segell que n’indica l’origen: “Librería fundada en 1760. Viladrich Hermanos. Sucesores de F. Mestre”, diuen les estampes, que s’han convertit en la marca d’una de les llibreries amb més història de Catalunya.

Els segells assenyalen el camí que ha seguit La 2 de Viladrich al llarg de més de dos segles d’existència en què ha anat passant de pares a fills i ha canviat diverses vegades de nom i de mans. “La van gestionar la família Prades, la família Oliveres, la Mestre i Noè i la Viladrich”, recorda la llibretera Rosa Cubeles. Ella hi va entrar a treballar a principis dels anys 70, quan l’encarregada de la llibreria era Pilar Viladrich, i des d’aleshores no n’ha marxat. “Al principi sortia de treballar i me n’anava a jugar. Els meus pares volien que fes feina, i van pensar que era millor una llibreria que una fàbrica. Ja m’hi vaig quedar, per a mi és com una segona casa”, explica.

El 2005 la llibreria va viure el pitjor sotrac: la família Viladrich va decidir tancar-la. La notícia va aixecar una onada de solidaritat entre els tortosins i va animar Rosa Cubeles a lluitar per salvar-la. “Amb la Fina, una altra treballadora històrica, ens vam unir per fer-nos-en càrrec i evitar que desaparegués. Jordi Viladrich, fill de la Pilar, ens va donar suport i el març del 2006 ja ho teníem tot a punt per celebrar Sant Jordi”, diu la llibretera.

La 2 de Viladrich és, ara per ara, l’única llibreria de Tortosa. “Som el referent per als lectors d’aquí. Tenim molta cura dels llibres del territori i dels autors locals, és important que els tinguem com a fons”, assenyala Cubeles. A La 2 de Viladrich també hi ha novetats per a adults, llibres infantils i un espai de papereria. L’oferta ha anat canviant i s’ha adaptat amb els anys. “Des que vaig començar fins ara hi ha hagut un canvi radical en la manera de comprar. Ara tothom ve assabentat, t’ensenyen al mòbil el que volen i has d’estar a l’última per ser competent. Abans la gent anava més tranquil·la i no hi havia tantes novetats. Tot durava una mica més, tenies temps de pair cada llibre”.

Bona part de la història de la llibreria encara està per explicar. La historiadora Maria Mestre publicarà pròximament un llibre en què relata les etapes de l’establiment des dels seus inicis i totes les famílies que se’n van fer càrrec. “Encara sabem poques coses de la història de la llibreria, però l’anirem reconstruint perquè és important conservar-ne la memòria”, diu Cubeles.

L’ànima alemanya que batega al cor de Barcelona

La Fabre és un refugi de la literatura germànica per a infants i adults i de les joguines característiques del país

La llibretera de la Fabre, Eugènia Pujol Zoom

La llibretera de la Fabre, Eugènia Pujol / FRANCESC MELCION

La primera ànima de la llibreria Fabre va ser francesa. El seu fundador era Josep Maria Fabre, un home procedent de França que va inaugurar el negoci el 1860 al Portal de l’Àngel de Barcelona. La llibreria –que més tard es va traslladar a la rambla de Catalunya– era també una impremta d’on sortien títols d’arquitectura i d’art en uns quants idiomes. Allà es va gestar l’editorial Selva, especialitzada en llibres infantils en pop-up i capses de joc, que va desaparèixer a mitjans del segle passat.

Gairebé cent anys després del naixement, la llibreria va canviar l’ànima francesa per l’esperit alemany. El 1950 la va comprar Martha Geigle, una empresària que havia arribat a Barcelona fugint de la Segona Guerra Mundial i que va desplegar diversos negocis –com també una bomboneria– a la capital catalana. “Era una dona amb molta empenta, fora del seu temps. Importava productes d’Alemanya i viatjava moltíssim. Tenia molta visió empresarial”, explica l’actual llibretera de la Fabre, Eugènia Pujol.

Quan Geigle va adquirir la botiga li va donar un tomb germànic. “Va incorporar les carteres típiques de les escoles alemanyes, els llibres que utilitzava el col·legi alemany i les figuretes de fusta típiques d’allà. Tot això ho hem mantingut fins ara”, diu Pujol. Així, a la Fabre hi conviuen els volums acadèmics de l’escola alemanya amb llibres infantils procedents del país, literatura per a adults i les joguines típiques de fusta. “Allà tenen un esperit festiu que inunda les decoracions de les cases i les botigues. Quan hi entres està tot atapeït, amb figures de fusta pròpies de cada festivitat com el Trencanous. Hem intentat mantenir aquest esperit a la llibreria”, assenyala. A la Fabre, de fet, encara hi despatxa la Pilar, que Geigle va fitxar fa més de quaranta anys. “Li va ensenyar com fer un aparador a la manera alemanya i els segueix fent ella. Els infants es queden bocabadats davant el vidre quan passen pel carrer”, explica la llibretera.

Quan va morir Geigle, el seu fill –que és el sogre d’Eugènia Pujol– va fer-se càrrec de la Fabre. Ella va agafar-li el relleu el 2012, quan la llibreria no passava una bona època. “Feia temps que no hi havia hagut una renovació del fons i vam perdre molts clients que buscaven coses noves però sempre es trobaven els mateixos llibres”, recorda Pujol. El seu marit va plantejar la possibilitat de tancar la llibreria però ella li va demanar una oportunitat per reflotar-la. “Va estar una setmana sense parlar-me, pensant-se la resposta. S’havia de fer una inversió molt forta cada mes perquè s’havien perdut molts diners. Al final em va dir: prova-ho durant dos anys. I fins avui”, recorda la llibretera. Com que no podien fer front al lloguer del local, el 2015 van traslladar-se al carrer Aribau.

Pels passadissos de la Fabre s’hi creuen “pares que porten els fills a l’escola alemanya, alemanys que visiten Barcelona i catalans que estan aprenent alemany, que volen llegir novetats del país germànic en versió original o que volen regalar un llibre en alemany a algú d’allà”, diu Pujol. Per això la llibreria ha incorporat un espai amb traduccions a l’alemany de la literatura catalana, com també un altre amb literatura infantil en català i en castellà.