BarcelonaSi mai heu llegit un llibre d’Anagrama, de L’Altra, de Quaderns Crema o de Club Editor, tots tenen en comú, a banda de la qualitat literària, que tenen al darrere la mateixa distribuïdora, Les Punxes. Oriol Serrano i Margrit Lömker rebran aquest vespre a la Setmana del Llibre en Català el Premi Trajectòria per la feina al capdavant d’una empresa fundada el 1968, durant “la tímida obertura de la censura franquista”, que ha superat el mig segle d’existència en plena forma.

“Vam començar vinculats a la llibreria Les Punxes, distribuint el catàleg de l’editorial mexicana Siglo XXI abans que tingués seu a Espanya”, recorda Serrano, que va fer equip amb Felip Palma durant tota la dècada dels 70 i fins al 1982, en què aquest últim va ser víctima d’un càncer -tenia 42 anys-. La seva vídua, Margrit Lömker, va assumir el relleu del marit i es va implicar a fons en el projecte “per un amor incondicional als llibres”. “No va ser fins al 1984 que vam tenir beneficis amb una mica de cara i ulls”, explica Lömker. “Va ser sobretot gràcies a l’empenta que ens va donar el catàleg de Tusquets”, afegeix Serrano: el fons de l’editorial fundada per Beatriz de Moura i Oscar Tusquets va deixar de ser distribuït el 2012, quan va passar a formar part de Planeta. Actualment, Les Punxes distribueix els llibres d’un centenar llarg d’editorials, sobretot petites i mitjanes i de perfil literari, entre les quals hi ha Anagrama, Alba, Fragmenta, Pre-Textos, Kairós i Minúscula (al juliol han perdut La Campana, per la venda al grup Penguin Random House). “Gairebé cada dia rebem ofertes de projectes, nous o ja existents perquè els distribuïm, i això és una sort -diu Serrano-. Algunes de les últimes editorials que hem incorporat són Males Herbes, Mai Més, Nanit i FlowPress”.

Actualment, l’equip de Les Punxes està integrat per gairebé 80 treballadors. Serrano i Lömker comparteixen la societat amb el cap administratiu, de logística i comercial. Lömker està jubilada, però encara assisteix a les reunions. Serrano es considera “emèrit”, i per això “només” va a l’oficina “cada matí”. “En el negoci del llibre, gairebé totes les parts van a comissió -diu Serrano-. Del total hi ha una meitat que es reparteixen el llibreter, en un percentatge superior, i el distribuïdor. A l’altra meitat hi trobem el marge brut de l’editor, que ha de compartir amb els drets d’autor i, de vegades, de traducció. També amb el percentatge que cobra l’impressor, l’únic que s’escapa de treballar a comissió”.

“Hi ha moltes petites empreses que acaben provant sort en altres negocis, però a nosaltres el món del llibre ens interessa massa per no dedicar-hi tota l’atenció, encara que darrerament hem començat a distribuir alguns articles de papereria en llibreries, com ara els de Moleskine -comenten-. Disfrutem trobant-nos amb els editors que ens expliquen els llibres que publicaran aviat. Ells ens expliquen la importància intel·lectual de les novetats que presenten, i nosaltres intentem que siguin als llocs on els lectors potencials els podran trobar”. Entre els títols distribuïts per Les Punxes amb més fortuna comercial hi ha l’edició de Siruela d’ El mundo de Sofía, de Jostein Gaarder -de la qual s’han venut més de mig milió d’exemplars-; la de Tusquets d’ El amante, de Marguerite Duras, i la d’ El perquè de tot plegat, de Quim Monzó, publicada per Quaderns Crema.

Un sector que es transforma

Fa una dècada, el sector editorial va passar per la crisi més forta que des Les Punxes recorden haver viscut. “Els tiratges de les edicions no s’han recuperat fins als nivells d’abans -expliquen-. El que fa mal al sector no és el llibre digital, sinó el canvi d’hàbits de lectura”. Serrano recorda que fa una dècada la majoria de passatgers del transport públic llegien llibres. “Ara llegeixen pantalles”, admet. Lömker afegeix que el temps d’oci dedicat a la lectura ha minvat a causa de les noves tecnologies. “L’educació no dona prou importància a què llegim, i les biblioteques no tenen pressupostos prou generosos per comprar”, continua Serrano. Així i tot, la facturació del sector editorial a Espanya es va recuperant a poc a poc: s’ha passat dels 2.181 milions del 2013 -el pitjor any- als 2.363 de l’últim exercici.

Com ha canviat el panorama segons la mirada dels distribuïdors? “Abans teníem molt clares les zones on veníem i ara les millores en el transport han fet que la idea de territorialitat canviés -diuen-. També han sorgit subdistribuïdores, que són molt necessàries perquè permeten que els llibres puguin arribar als llocs més remots”. Afegeixen encara una última transformació. “Les llibreries s’han afeblit per l’augment del comerç electrònic -explica Serrano-. El plaer de remenar llibres no es troba en aquest tipus de compra. A nosaltres encara ens fascina entrar en una llibreria i descobrir un llibre que no sabíem que volíem”.