Barcelona"El 1925, quan vaig anar a Rússia, sabia d'aquell país aproximadament el que en sap tothom: pràcticament res", assegurava, amb la seva murrieria habitual, Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Ho escrivia al text que encapçala l'edició ampliada i revisada d'un dels seus primers llibres, Rússia. Notícies de la U.R.S.S. (Edicions Diana, 1925), a El Nord, el cinquè volum de l'obra completa de Destino. A El Nord, que va precedit per dos llibres de viatges fonamentals per entendre el Josep Pla jove, Cartes de lluny i Cartes de més lluny, aquell recull de cròniques per al diari La Publicitat s'ha transformat en Viatge a Rússia el 1925 i incorpora un llarg preàmbul escrit des del Mas Pla, a Llofriu, a principis del 1967, en què l'autor confronta aquella "atzagaiada de joventut" amb la seva visió madura: "Aquest llibre és un esquema volgudament simple d'una construcció: les parets i els cairats d'una baluerna amb el dubte de si els cairats i les parets que he tractat de descriure són els que aguanten realment l'edifici".

L'exordi de Pla serveix no únicament per posar aquell llunyà volum en context, sinó també, en certa manera, per disculpar la seva visió política del moment. Als 28 anys, i durant una estada de sis setmanes, Pla no amaga l'enlluernament per aquella Rússia que està desplegant la Nova Política Econòmica impulsada per Lenin (1870-1924) i que es troba en plena pugna entre Stalin i Trotski per succeir el primer dirigent de la Unió Soviètica. Mentre s'endinsa en tren al país dels sòviets des de Riga i en direcció a Moscou, Pla desmunta el prejudici occidental sobre la pobresa majoritària dels russos. La majoria té "un aspecte uniforme, decent, sense pretensions, simple, net", escriu. Poc després d'arribar a la capital, Pla consigna "l'abundància extraordinària de llibreries". I afegeix: "N'hi ha que són grandioses, de les més grans que es poden veure a Europa. A la majoria hi ha una secció estrangera: s'hi troben novel·les franceses una mica anacròniques i quantitats fantàstiques de llibres alemanys". Més endavant, en una altra crònica, Pla destaca que en tots els pobles soviètics, per petits que siguin, hi ha una biblioteca i una cooperativa, i en molts s'hi construeix una escola. "La qüestió de fer arribar llibres a tots els pobles de pagès ha estat una de les més grans preocupacions del govern rus", afirma.

Retrat d'un país "únic"

Durant la seva estada a la U.R.S.S., l'enviat especial de La Publicitat es proposa detallar-ne el funcionament a partir de visites a fàbriques, de la descripció de la particular mecànica de les eleccions –els que no estiguin d'acord amb la llista proposada per l'assemblea han d'exposar "llurs opinions" i exterioritzar "llur disconformitat en una forma clara: alçant el braç, per exemple"–, d'explicar el repartiment de la terra o de narrar com es tracta els presos del penal de Sokolniki. "Procuren que la vida que fa el pres en el reclusori tingui més avantatges i comoditats que la vida anterior", exposa Pla, poc abans d'admirar-se de la possibilitat que "els presos tinguin de tant en tant uns dies de llibertat i puguin anar a casa a veure la dona i els amics". A més, si el presoner no torna quan toca, "no es fa res per tornar a detenir-lo". "Si [...] ha fugit, és que la presó no li feia cap bé ni li donava cap avantatge", explica el director de Sokolniki a Pla i a Eugeni Xammar (el Vendrell, 1888 - l'Ametlla del Vallès, 1973), periodista amb qui Pla comparteix part del viatge, juntament amb el polític i traductor Andreu Nin (el Vendrell, 1892 - Madrid, 1937).

"Rússia és un país únic: no hi ha vagues, ni desordres, ni sabotatges –llegim al capítol La política dels obrers–. Com que no hi ha classes, no hi ha lluita de classes. Com que no es fa subsidiàriament una política nacional de classes, els obrers russos estan interessats en les coses del seu país". A La disciplina es mostra encara més entusiasta: "El poble fa la revolució per treballar menys, per manar, per anar a la repartidora, impulsat per una força disgregada, centrífuga i afrodisíaca. Els comunistes, en canvi, fan la revolució per fer que el poble treballi més, per fer-lo obeir, per donar-ho tot a l'Estat, per crear un grandiós aparell de rellotgeria perfecte, exacte, preciós, en el qual cada home sigui una màquina". Pla també destaca que al règim soviètic "la dona està posada, absolutament, en el mateix pla que l'home". Així descriu les seves impressions: "Les circumstàncies econòmiques de Rússia contribueixen a afeblir els lligams que nosaltres en diem familiars. La dona treballa. La dona sent que és igual que l'home, que té les mateixes funcions de l'home. La dona està assabentada de la seva importància pública i sap que és defensada per les lleis. No és pas estrany que vulgui fer una vida independent i, per tant, no és pas estrany que els fogons s'apaguin".

Història d'un llibre problemàtic

Rússia. Notícia de la U.R.S.S. va aparèixer el 1925 a Edicions Diana. Va ser el quart títol del projecte editorial d'Ignasi Armengou (Manresa, 1895 - Buenos Aires, 1954), que aquell mateix any havia inaugurat Josep Pla amb Coses vistes, el seu debut en forma de llibre després d'haver publicat centenars d'articles. El primer editor de Pla hauria pogut ser Joan Estelrich (Felanitx, 1896 - París, 1958), llavors director d'Editorial Catalana i home de confiança de Francesc Cambó, tal com explica Xavier Pla a Un cor furtiu (Destino, 2024): el 1923, quan ja havia estat corresponsal a París i havia estat enviat especial a Itàlia, Madrid i Alemanya, Josep Pla escriu a Estelrich per anunciar-li que està treballant en un volum "que serà un recull de coses publicades". "L'editaré pel meu compte i us el donaré per si l'Editorial [Catalana] el vol editar a part, com feu amb les conferències d'en Junoy –continuava Pla–. Per a la vostra sèrie oficial de l'any que ve, donaré a l'Editorial un llibre que es titularà El descobriment del Mediterrani".

Cap dels dos projectes va prosperar. Tampoc la novel·la inacabada Berlín-Oest, de la qual només es conserven "dos dels seus suposats pròlegs", segons revela Xavier Pla, que també explica com Ignasi Armengou, un "editor sense experiència i vagament subversiu", acaba convertint-se en el primer garant de Pla, que més endavant es guanyaria la confiança de Josep Maria Cruzet (Barcelona, 1903 - 1962), que li va publicar una cinquantena de llibres a Selecta, i Josep Vergés (Palafrugell, 1910 - Barcelona, 2001), que des de Destino li va publicar, a partir de 1966, els 45 volums de l'obra completa.

La primavera del 1925, Pla va inaugurar la col·lecció Biblioteca d'Escriptors Independents amb Coses vistes, i el llibre no va trigar a convertir-se en un èxit. "No hi ha més remei que fer un segon tiratge –escriu l'editor a Pla–. En direm segona edició. Això farà un cert efecte damunt del públic. En el pas que anem, d'aquí a una setmana haurem venut prop de 2.000 exemplars. Cap llibre català hi havia arribat". Mesos després, Rússia. Notícies de la U.R.S.S. també va tenir molt bona acollida. El problema va ser que Pla no va arribar a veure mai ni un cèntim de drets d'autor per part d'Edicions Diana. L'administrador i distribuïdor de l'editorial era Miquel Ferrer i Sanxis (Castelldefels, 1899 - Barcelona, 1990), "sindicalista revolucionari, fundador d'Estat Català i membre de la Societat d'Estudis Militars", segons recorda Xavier Pla a Un cor furtiu. Ferrer i Sanxis, que també era gerent de la Llibreria Italiana, es va fer fonedís amb els ingressos generats per Diana, i el 1926 va ser acusat d'haver format part del complot del Garraf, que va intentar acabar amb la vida del rei Alfons XIII. Va passar quatre anys a la presó, durant els quals Diana, tutelada pel fundador de la Llibreria Catalònia, Antoni López Llausàs (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, 1979), va publicar encara dos llibres més de Josep Pla, Llanterna màgica i Relacions, abans de desaparèixer.

El periodista i escriptor ja havia agafat embranzida per diversificar la seva producció en diverses editorials. Abans de la guerra, Pla ja havia donat a conèixer, entre altres títols, Vida de Manolo (1928), Cartes meridionals (1929), El sistema de Francesc Pujols: manual d'hiparxiologia (1931) i Madrid, l'adveniment de la República (1933). L'última edició del llibre sobre el viatge a Rússia la va fer Labutxaca el 2020, i inclou, a més de l'Homenot que Pla va dedicar a Andreu Nin a finals de la dècada dels 50, un interessant pròleg de la traductora del rus Marta Rebón, que recorda que Pla va tornar a Moscou el 1969 per "veure el cos embalsamat del déu Lenin" i visitar "l'institut on se n'estudiava el cervell". Aquell periple queda recollit a Un creuer al Nord d'Europa (inclòs a El viatge s'acaba, volum 39 de l'Obra completa de Destino). Quan Pla veu per última vegada el cadàver del revolucionari, l'entusiasme juvenil ha estat substituït per l'escepticisme adult: "És la concentració religioso-supersticioso-patriòtico-imperialista més grossa que els meus ulls hagin vist –escriu–. Espectacle inenarrable: seriós, silenciós, ordenat, lent, pacient, humil".