BarcelonaPoques persones hi ha a Catalunya amb l’amor pel dibuix i els dibuixants que té Jaume Capdevila, Kap (Berga, 1974). Pou de coneixement sobre la història dels ninotaires catalans –acaba de publicar amb Pagès Shum. El dibuixant de les mans trencades, sobre Alfons Vila i Franquesa–, la passió de Kap no entén de fronteres i s’interessa per dibuixants de tot arreu. Un exemple és Gus Bofa (1883-1968), “un dibuixant descomunal, de talent colossal i mirada penetrant que a França s’ha estat reivindicant durant la darrera dècada però que aquí encara resta completament desconegut”. Per acabar amb aquest desconeixement, Capdevila recomana “un totxo de gairebé sis-centes pàgines”: Gus Bofa. L’enchanteur désenchanté, una biografia “àmplia i molt il·lustrada” escrita per Emmanuel Pollaud-Dulian i editada a França per Cornélius (encara inèdita a Catalunya).

Capdevila recomana travessar la frontera per comprar a qualsevol llibreria alguna de les reedicions exquisides que ha fet la mateixa Cornélius de les principals obres de Bofa: Le cirque, Le livre de la Guerre de Cent Ans, Slogans, Synthèses littéraires et extra-littéraires, Malaises... “La biografia del dibuixant s’endinsa en els detalls de la vida de Bofa, però retrata també la vida artística i cultural de la França de la primera meitat del segle XX –explica Capdevila–. I la influència de Bofa es projecta damunt l’obra d’alguns dels noms més interessants de la historieta francesa del segle XXI: Tardi, Blutch, Blain, De Crécy, Malingrëy o el tàndem format per Philippe Dupuy i Charles Berbérian”. El ninotaire alerta, tanmateix, que "el traç vibrant de Bofa causa addicció": "Un cop el descobreixes, en vols més, i acabareu com jo, regirant llibreries de vell per trobar alguna de les seves primeres edicions".