BarcelonaDurant la primera meitat del segle XX, els ninotaires eren ben bé celebritats. En el moment de màxima esplendor de la premsa diària, abans de la competència de la ràdio i la televisió, els il·lustradors de premsa eren un element fonamental de la personalitat de cada capçalera i un referent per a la població analfabeta. A Catalunya, un dels més coneguts va ser Alfons Vila i Franquesa (Sant Martí de Maldà, 1897 - Cuernavaca, Mèxic, 1967), que firmava com a Shum i que no només va ser un dibuixant popular, sinó que la seva història personal, marcada per la lluita anarquista, un accident que va destrossar-li les mans i una injusta condemna de presó el 1922, el va convertir també en un símbol de la llibertat i, sobretot, de l’efervescent moviment anarquista. I, per descomptat, en una firma cobejada a la premsa progressista de l’època, en la qual va publicar tant des de la presó com un cop lliure.

La història de Vila, envoltada d’equívocs i mites durant dècades, és el fil que estira amb passió i coneixement Jaume Capdevila a Shum. El dibuixant de les mans trencades, que publica Pagès Edicions a la col·lecció Doble Tinta de còmic en català. No és, per cert, la primera incursió de Capdevila en el món d’aquest ninotaire, perquè el 2019 va participar en una biografia escrita a sis mans amb Josep Maria Cadena i Lluís Solà i Dachs: Shum, el dibuixant anarquista (Diminuta). "El Lluís es va encarregar de la part més biogràfica, el Josep Maria del judici i jo els vaig ajudar en diverses coses i, sobretot, en la part més estètica i del seu traç com a dibuixant", explica Capdevila, que confessa que, més que la dramàtica vida del ninotaire, el que el fascina de Shum és "el seu grafisme i evolució com a artista". De fet, es va plantejar dibuixar el còmic emulant l’estil sintètic i estilitzat de Shum, però ho va desestimar. "El dibuix de Shum, molt influenciat per Lluís Bagaria, és antinaturalista i força els límits de la realitat amb el seu traç tan prim i net, i no lligava amb la realitat que jo volia transmetre –comenta–. Però igualment he intentat amarar-me d’altres estils habituals de la premsa dels anys 20 i 30, una estètica dels ninots a la qual afegeixo la pàtina del pas del temps amb un bitò taronja".

L'explosió que ho canvia tot

El còmic de Capdevila arrenca just després de l’esdeveniment clau de la vida de Shum: l’explosió al pis del barri de barceloní de la Bordeta on la cèl·lula anarquista a la qual Shum pertanyia estava manipulant precursors i substàncies per fabricar una bomba. Shum va ser l’únic supervivent i es va recuperar prou bé, tot i quedar amb les mans greument ferides; va trigar molts mesos a poder dibuixar un altre cop i no va recuperar mai tota la destresa que posseïa abans. A més, les autoritats el van detenir i encausar com a responsable de l’explosió gràcies a una confessió obtinguda mitjançant tortures.

Però Shum, a qui anomenaven el Poeta, és adoptat per la premsa sindicalista com a símbol contra la repressió del règim de Primo de Rivera. Els seus dibuixos, que amb prou feines venia abans de l’explosió, comencen a aparèixer a totes les publicacions d’esquerra. Sense sortir de la presó, Shum es va transformar en una estrella mediàtica. I quan després d’una dècada va recuperar la llibertat, gràcies a l’arribada de la República, la premsa progressista l’esperava amb els braços oberts. "La premsa era el gran mitjà de masses –apunta–. Una revista com Patufet podia vendre 100.000 exemplars cada setmana, i els dibuixants eren molt coneguts, gairebé rock stars, però rock stars precàries: els pagaven poc i havien de col·laborar en cinc revistes per sobreviure".

Ball d'identitats

Capdevila entrelliga en el còmic els esdeveniments principals de la vida de Shum, des dels anys de formació artística i intel·lectual fins a l'exili a Mèxic, a través d’una polifonia de veus i documents reals de l’època que remeten als codis del documental audiovisual. "Les entrevistes a diversos personatges històrics aporten la seva versió dels fets, que no necessàriament són sempre veritat", assenyala Capdevila. Un dels equívocs que ja aclaria la biografia Shum. El dibuixant anarquista és el de l'autèntica identitat del dibuixant, a qui la policia i la premsa coneixia com a Joan Baptista Atcher, nom fals que el dibuixant feia servir en la vida clandestina. Durant molts anys, el nom real de Vila no apareixia mai en les informacions sobre Shum. "Era un personatge construït per la premsa d’esquerres i, per tant, no hi havia interès per desmuntar-ho", diu Capdevila, que en un gest que evoca el joc d’identitats de Shum, firma el còmic amb el seu nom real, Jaume Capdevila, i també amb el seu nom artístic, Kap, el que utilitza com a ninotaire.

Però la identificació va més enllà: "Així com altres dibuixants eren molt militants i combatius, a ell les coses li passaven una mica sense buscar-les ni acabar de creure-se-les. En tots els testimonis està recollit que Shum era com un nen petit, innocent i naïf, com l’aire que tenien els seus dibuixos. Era un paio tímid i parat, i en aquesta mirada infantil i neta, i en el dibuix com a pantalla protectora, d’alguna manera jo també m’hi identifico".

La història de Shum és, en tot cas, tan apassionant que costa de creure que avui no sigui més coneguda. Per a Capdevila, l’oblit del ninotaire és normal i respon a "l’intent deliberat d’esborrar i laminar completament l’anarquisme de la nostra història". "No som conscients del trencament que suposa la Guerra Civil i els quaranta anys de franquisme pel que fa a les tradicions anteriors de Catalunya –lamenta el dibuixant–. La paraula genocidi és molt forta, però és que hi ha un intent de genocidi cultural que assoleix uns resultats molt importants. I la trencadissa és tan bèstia que la recuperació cultural posterior és totalment esbiaixada. Perquè quan arriba la Transició es reivindiquen totes les grans figures del comunisme, però no les de l’anarquisme".