HISTÒRIA
NÚRIA JUANICO
Barcelona

La història de Catalunya que va impactar al món

Edicions 62 reuneix en un volum 124 episodis catalans singulars que han traspassat fronteres

La 'Tavola Strozzi' és la primera representació pictòrica de Nàpols i data de 1472 Zoom

Un fet concret pot ser una porta per conèixer i entendre la història universal. Aquesta és la premissa que recorre la monumental Història mundial de Catalunya (Edicions 62), un volum dirigit per l’historiador Borja de Riquer que aplega 124 episodis catalans de transcendència global. Explicats per prop d’un centenar d’experts, els textos treuen a la llum descobertes insòlites, personatges ocults i investigacions innovadores que van situar Catalunya al mapa mundial però que no sempre han sigut reconegudes. Des de la presència dels primers homínids a Talteüll fins a la declaració d’independència del 2017, el volum traça un recorregut per la història catalana amb una polifonia de veus i de relats. N’hem escollit 10.

L'ANGOIXA DE LA MORT PINTADA EN UN CINGLE

Que la violència sempre ha format part de la humanitat és una certesa coneguda des de temps immemorials. Fa 10.000 anys els homínids van voler deixar-ne constància en un dels cingles de la Vall II, a tocar de Capçanes (Priorat). En una de les parets de la vall, els prehistòrics van dibuixar l’escena d’una matança que es va descobrir fa tres anys i que és la més antiga a Europa en què es veuen homes matant altres homes. La pintura rupestre mostra arquers envoltant un grup de persones que mostren signes de dolor, angoixa i derrota. “L’obra té valor històric simbòlic. Sorprèn la plasticitat i l’esquematisme del dibuix”, explica el catedràtic de prehistòria i assessor del llibre Miquel Molist.

LA VENUS DE MILO OBLIDADA D'EMPÚRIES

L’única escultura grega trobada a l’occident de la Mediterrània es va descobrir el 1909. L’estàtua de marbre, coneguda com l’Esculapi o l’Asclepi, va aparèixer a Empúries i data de l’últim quart del segle II aC. La peça, de grans dimensions, representava una imatge del déu Serapis com un home amb barba i túnica acompanyat d’una serp, que en un primer moment va aparèixer sense braços fins que es van recuperar i incorporar a l’estàtua. “Al Museu del Louvre hi ha la conegudíssima Afrodita-Venus de Milo, que és pràcticament contemporània a l’Esculapi -indica l’arqueòloga i assessora del llibre Isabel Rodà-. Aquest hauria de ser tant o més famós que l’estàtua de París, però, en canvi, ha estat molts anys en l’oblit”.

L'Esculapi Zoom

L'Esculapi

LES TRES BATALLES QUE VAN MARCAR EUROPA

Del 1212 al 1214 van ser anys convulsos i alhora transcendentals per a la configuració d’Europa. En aquest context, les batalles de Las Navas de Tolosa, Muret i Bouvines van marcar un abans i un després per als països europeus però també per a Catalunya, que no en va sortir indemne. “A la primera es va obrir un front peninsular per a la conquesta cristiana i va ser molt rellevant per a la destrucció d’Al-Àndalus”, explica l’historiador i assessor del llibre Josep Maria Salrach. Muret, en canvi, va suposar la gran desfeta de Catalunya en la seva expansió cap a la Provença i Occitània, mentre que a Bouvines França es va consolidar com una gran potència i un poderós enemic al nord. Aleshores encara no s’intuïa, però els tres enfrontaments van suposar, segons Salrach, “el disseny de l’Europa política del futur”.

LA FESTA NAPOLITANA D'ALFONS EL MAGNÀNIM

Alfons el Magnànim no va escatimar recursos a l’hora de muntar la desfilada que marcava la seva conquesta de Nàpols, que va durar un dia sencer. El 26 de febrer del 1443 el rei es va plantar a dalt d’un carro blau brocat d’or i tirat per quatre cavalls blancs i acompanyat d’una fastuosa representació de carros i carrosses carregats de simbologia. La cadira en flames anomenada Siti Perillós, el Carro de la Fortuna, les sis Virtuts Cardinals a cavall i el Carro de la Justícia, entre molts altres, van formar part d’una espectacular corrua que deixava clar als napolitans qui manava a la ciutat, aleshores la més poblada d’Itàlia. Salrach assenyala que “la desfilada estava farcida de mites de l’Europa medieval, però sobretot va ser important perquè va representar l’arribada d’una nova era, la de l’humanisme”.

LA REPÚBLICA QUE VA DURAR DEU DIES

La historiadora Eva Serra desenvolupa al llibre una de les fites catalanes més interessants: la creació d’una república catalana el 1641 impulsada per Lluís XIII. “Inevitablement, els fets ressonen a l’actualitat. Catalunya decideix desvincular-se del rei d’Espanya i proclamar una república, però en veure que era massa feble s’ofereix a França”, exposa De Riquer. Tot i que la república només va durar deu dies, va constatar “l’esperit republicà de Catalunya” en una de les rebel·lions històricament més reconegudes de l’Europa del segle XVII.

EL CREADOR DE LA HISTÒRIA ECONÒMICA

Antoni de Capmany va ser l’inventor de la història econòmica i, alhora, un “il·lustrat segrestat”. Ho explica l’historiador Josep Fontana en un dels articles del llibre, en què treu a la llum un personatge “ignorat rotundament per la histografia espanyola”, lamenta el catedràtic d’història moderna i assessor del llibre Joaquim Albareda. Capmany va escriure les Memorias, el primer llibre d’història econòmica publicat a Europa i l’obra més important de la historiografia catalana. Al volum, Capmany feia una anàlisi exhaustiva del comerç i la indústria el 1779. “Fontana enfronta la Il·lustració catalana i castellana i mostra com les llibertats catalanes perdudes el 1714 van suposar un fre per crear institucions representatives”, afirma Borja de Riquer.

UN CATALÀ, AGENT SECRET DE LA XINA

Sinibald de Mas va ser un dels catalans més internacionals del segle XIX, però també un dels més desconeguts. Polifacètic i aventurer, va visitar Grècia, Turquia, Síria i Palestina abans d’instal·lar-se a les Filipines, on va escriure obres literàries però també informes sobre la colònia espanyola. Més endavant el govern espanyol va enviar-lo a la Xina amb la missió d’informar sobre la situació del país. Allà va difondre el seu credo iberista i va escalar posicions fins a convertir-se en una figura imprescindible en les relacions entre la Xina i Espanya. Sinibald de Mas va posar la cirereta del pastís de la seva carrera el 1867, quan la Xina va oferir-li convertir-se en agent secret i el va enviar en una missió a Portugal. “Va ser un personatge interessantíssim, tot i que poca gent sap qui és”, diu De Riquer.

LA FITA DELS BANCS DE SANG DE LA GUERRA CIVIL

“Al llibre no expliquem la Guerra Civil sencera, però, en canvi, hem seleccionat tres episodis rellevants a nivell mundial”, explica De Riquer. Un d’aquests repassa de manera minuciosa les pràctiques mèdiques en temps de guerra i com els avenços van ser “fites crucials per aplicar-los durant la Segona Guerra Mundial”, diu De Riquer. La instauració dels bancs de sang, per exemple, va ser fonamental per fer front a les hemorràgies, perquè es va aconseguir fer transfusions en qualsevol lloc i moment amb el personal mínim. Però les innovacions catalanes en la medicina de guerra no s’acaben aquí. “Es van crear formes d’organització i tècniques quirúrgiques inèdites fins aleshores -destaca De Riquer-. Van ser aportacions fonamentals per a la història mundial”.

JOHANN CRUYFF VIST PER SERGI PÀMIES

“Com Albert Einstein, duia els cabells llargs”, escriu Sergi Pàmies per introduir la figura de Johan Cruyff i l’impacte que va representar per al Futbol Club Barcelona i per a Catalunya. L’escriptor ressegueix les fites del futbolista incidint especialment en el 0-5 al Bernabéu el 17 de febrer del 1974, en un partit que va significar l’inici de l’era Cruyff. Pàmies elabora un retrat elegant, concret i perspicaç del futbolista, tant en la seva etapa com a jugador com també en la seva incursió com a entrenador del Barça. Esquitxat de les reflexions i la filosofia de l’holandès, l’article aprofundeix en l’essència d’un mite que va travessar les fronteres del futbol i les de Catalunya.

Joahn Cruyff Zoom

Joahn Cruyff

L'APOSTA RUPTURISTA I ELS XOCS DEL 2017

Ara per ara, l’última fita catalana de ressò internacional ha sigut la proclamació de la República Catalana el 27 d’octubre del 2017, després del referèndum de l’1-O i amb la posterior resposta autoritària del govern espanyol, l’exili i l’empresonament dels polítics catalans. El director i editor de la revista L’Avenç, Josep Maria Muñoz, s’encarrega en l’últim article del llibre de desenvolupar els fets polítics i socials que van sacsejar Catalunya des de les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015 fins a l’aixecament de l’article 155. Evidentment, el conflicte encara és obert, però ja se’n pot extreure la innegable repercussió internacional de l’aposta rupturista catalana i els xocs entre legalitat i legitimitat.