BarcelonaL'any passat, un dels noms que sonava més a les travesses del premi Nobel de literatura era el d'Anne Carson, poeta canadenca resident a Nova York des de fa anys. L'esclat internacional de la seva obra ha estat recent, però premis com el Princesa d'Astúries –dotat amb 50.000 euros– demostren que els jurats estan disposats a reconèixer una veu que arrenca del món clàssic i experimenta amb una llibertat envejable: així, La belleza del marido –disponible en castellà a Lumen, traduïda per Andreu Jaume– porta com a epígraf "assaig narratiu en 29 tangos", i Autobiografía de rojo és descrita per la mateixa autora com "una novel·la en vers".

Nascuda el 1950 a Toronto, Carson es va doctorar amb una tesi sobre Safo, la producció de la qual data del segle VII aC. Els fragments que ens han arribat de Safo van ser la porta d'entrada de Carson a l'estudi de la literatura grega arcaica i clàssica. A més d'haver-se dedicat a la docència universitària, la poeta ha traduït l'Antígona de Sòfocles, l'Orestea d'Èsquil i Les bacants d'Eurípides. Entre les influències modernes de l'autora hi ha Thomas Hardy, Stevie Smith i Virginia Woolf, que considera "l'autora més important de la història de la literatura".

Explorar la consciència del nostre temps

El jurat del Princesa d'Astúries ha valorat, de l'obra d'Anne Carson, que "manté un compromís amb l'emoció i el pensament, amb l'estudi de la tradició i la presència renovada de les humanitats com una manera d'arribar a una millor consciència del nostre temps".

Encara inèdita en català –almenys en format llibre–, se n'ha publicat recentment Flota (Cielo Eléctrico, 2020), que arriba quatre anys després de l'original anglès. Probablement la porta d'entrada més accessible a la seva obra és La belleza del marido, que explica la història d'un matrimoni que s'ha acabat. "Com tantes altres dones vaig enviar el marit fins al cel de la divinitat i allà el vaig deixar", comença un dels poemes. L'exploració de l'amor –i com canvia amb el temps– és un dels eixos centrals del llibre.