Barcelona"Quan vaig començar a publicar hi havia molta impostura; ara, en canvi, hi ha molta broma", explica Maria Mercè Roca, amb nou llibre acabat de publicar, la novel·la Al final t'agradaré (Rosa dels Vents, 2020). La irrupció de Roca, nascuda a Portbou el 1958, va ser d'impacte: premi Víctor Català 1985 amb els contes de Sort que hi ha l'horitzó, i premi Josep Pla 1987 amb la novel·la El present que m'acull. Una mica més endavant, el 1992 –als 34 anys– es va emportar el Sant Jordi amb Cames de seda: entremig hi havia cinc novel·les més i dos reculls de contes. "De Cames de seda se'n van vendre 50.000 exemplars. El paradigma ha canviat: si estaves acostumada a aquelles xifres i no et conformaves amb menys, acabaves deixant d'escriure", explica Maria Mercè Roca ara, gairebé tres dècades després.

No va ser el seu cas. El que va allunyar Roca de la literatura va ser la política. Durant les dues legislatures de diputada al Parlament per Esquerra Republicana –"entre el 2003 i el 2011, durant el tripartit: recordo que ens deien el Dragon Khan, quan en realitat no passava res", diu–, encara va publicar Els dies difícils (2005), la sèrie infantil del llop Pepito i la novel·la Bones intencions (2011). Llavors va començar l'etapa com a regidora a l'Ajuntament de Girona. "Escriure i fer política són dues coses incompatibles, si es volen fer bé. En política es treballa sempre en equip. En literatura ets tu i prou, és el més personal que pot existir", admet l'escriptora, que quan va debutar convivia a les llibreries amb les novel·les de Montserrat Roig, Isabel Clara-Simó, Carme Riera i Maria de la Pau Janer. "L'edat no t'hauria d'anar en contra, quan escrius. Al contrari, com més gran et fas, més bé pots explicar el que volies explicar", assegura Roca.

Un home a qui se li acaba el temps

Al final t'agradaré trenca el silenci novel·lístic que havia obert Bones intencions (2011). Quan va canviar el segell Columna per Rosa dels Vents, va donar a conèixer els contes de Nosaltres, les dones (2018), però paral·lelament ja treballava en el seu retorn al format llarg. La història que Maria Mercè Roca ha volgut explicar en aquesta nova novel·la "parteix de dos protagonistes, l'August i la Regina, marit i muller", per acabar mostrant també "una sèrie de personatges que els envolten", sobretot la Rosor, primera dona de l'August, amb qui va tenir un fill. A l'August se li acaba el temps: el diagnòstic d'un càncer l'obliga a intentar fer les paus amb la part més complicada del seu passat.

"La situació compromesa del present em permet fer un llarg flashback de 35 anys per explicar d'on venen l'August i la Regina –explica l'autora–. Quan mor Franco, la Rosor i el seu germà van a mirar el llibre de signatures de l'Ajuntament i ella diu que podrien anar a mirar què hi posa la gent. 'Ui, no, que vomitaria', diu el noi. Ell serà objector de consciència. La Rosor es convertirà en la primera dona que acaba els estudis de turisme a Girona". La futura dona de l'August es conforma amb una vida tranquil·la en una agència de viatges. L'home aprofita "el boom anterior als Jocs Olímpics del 1992 per fer negocis que no són del tot nets". Anys després, i malalt, l'August buscarà el perdó de la seva exdona i del fill. "Es pot perdonar tot? Com gestionem els perdons, en les nostres vides? Aquestes eren dues de les preguntes inicials que em vaig fer", diu Maria Mercè Roca.

Un dels personatges més emocionants de la novel·la és el de la Regina, la dona actual de l'August. "Ella és generosa, treballa de perruquera i no és gens refinada, però volia algú que fos tan net de cor com ella. A la Regina, és pecat qui li fa mal", explica l'autora de la novel·la Al final t'agradaré.