BarcelonaEduard Palomares (1980) és una de les veus joves que ha escollit la novel·la negra per estrenar-se en el món literari. Admirador confés de grans mestres com Raymond Chandler i Manuel Vázquez Montalbán, Palomares debuta amb una història de detectius que capgira els clixés del gènere. A No cerramos en agosto (Libros del Asteroide, 2019), el protagonista és, a priori, l’última persona capaç de resoldre un cas. Inexpert i farcit de dubtes, Jordi Viassolo té 25 anys i treballa com a becari d’una consultoria d’intel·ligència i seguretat quan topa amb la desaparició d’una dona i una misteriosa nota de comiat.

A través de la figura del mil·lennial que trepitja per primera vegada el terreny dels investigadors privats, Palomares construeix una història negra ajustada al segle XXI que trenca amb la imatge romàntica dels detectius clàssics del gènere. “El personatge de l’investigador solitari, cínic i passat d’edat estava escrit mil vegades. Volia fer alguna cosa nova, diferent”, explica l’autor. Partint de “la idealització de la professió que tots tenim quan sortim de la facultat”, l’escriptor cedeix les regnes de la novel·la a un jove aprenent que s’ha quedat gairebé sol a l’oficina i que, per primera vegada, posa en pràctica la seva vocació. “A les novel·les negres, moltes vegades els personatges fan les coses sense dubtar. Volia fer emergir totes les preguntes que sorgeixen davant els perills a partir d’algú que està ple d’inseguretats i que trenca així amb els arquetips clàssics”, assenyala Palomares, que exerceix de periodista a El Periódico de Catalunya. Aprofitant que el protagonista és un investigador novell, el llibre ressegueix la seva evolució des de les passes més primerenques fins a aconseguir algunes victòries. “M’interessava agafar-lo des del principi -subratlla Palomares-. Hi ha poques novel·les on s’expliqui com els detectius han arribat a ser el que són”.

Retratar la Barcelona actual

La curiositat, la il·lusió i la set de respostes del detectiu en pràctiques el faran voltar des de la Barceloneta fins a Sarrià en una aventura que actua també com un mirall de les vergonyes de la capital catalana. “Al capdavall, el crim i la investigació són excuses per retratar la Barcelona actual i els problemes de la nostra època”, apunta l’escriptor, que utilitza el pelegrinatge per la ciutat del protagonista per “descriure-la sense buscar la mirada política”.

A cavall de bicicletes del Bicing i amb quatre euros comptats a la cartera, Viassolo pateix tots els entrebancs dels mil·lennials barcelonins, entre els quals hi ha una precarietat perpètua i la impossibilitat de marxar de casa els pares per qüestions econòmiques. “Barcelona arrossega problemes antics i ara se n’hi sumen de nous. No he volgut dibuixar una situació catastròfica, però sí que volia mostrar els problemes quotidians que vivim tots i, sobretot, plasmar els aspectes de la ciutat que afecten la gent jove”, diu Palomares. El turisme massiu i devastador, l’augment desmesurat dels preus dels pisos, les desigualtats generacionals, les transformacions dels barris i la gentrificació treuen el cap a la novel·la per carregar, segons l’escriptor, “contra la idea d’una Barcelona idealitzada”.

Palomares utilitza un llenguatge directe i pròxim, i també elements fins ara poc vistos a la novel·la negra com les xarxes socials per resoldre el cas. Si bé ha procurat allunyar-se dels estereotips de la novel·la negra, l’escriptor subratlla que també buscava “retre un homenatge” a alguns dels seus referents, entre els quals cita Andrea Camilleri i Pétros Márkaris. La novel·la, però, no es desmarca d’altres influències externes al gènere, com ara David Trueba i Irvine Welsh. “He fet una fusió del meu imaginari cultural per crear una història contemporània”, destaca Palomares. Amb el primer cas rematat, de moment manté a bord el seu detectiu en pràctiques amb la promesa de donar-li més feina d’aquí una temporada.