BarcelonaPocs autors contemporanis s’atrevirien a homenatjar Peter Handke en un dels seus contes, i encara menys se’n sortirien amb nota. La narradora i periodista Marilyn Bobes (l’Havana, 1955) pot presumir d’aquesta fita i moltes més, com ara el premi Casa de les Amèriques -el de conte i el de novel·la- i, més recentment, també el premi Julio Cortázar, però parla de la seva trajectòria amb una humilitat admirable.
“Els meus contes estan protagonitzats majoritàriament per dones, perquè és la realitat que conec millor, i com que la ficció l’acaba imitant, és el millor que puc fer -admet-. A Cuba, les dones no hem tingut gaire consciència de gènere. Si em pregunten si soc feminista diria que sí, però no de les que cometen exageracions amb els homes”. Tot i que al seu país l’obra de Bobes té una repercussió notable des de fa més de tres dècades -va debutar el 1980 amb el llibre de poemes La aguja en un pajar -, fins ara no s’ha pogut llegir a Espanya, i ha calgut que guanyés el primer premi d’Editorial Guantanamera i comenci a ser representada per l’agència Carmen Balcells perquè es pugui llegir una versió actualitzada i ampliada d’un dels seus millors reculls, Alguien tiene que llorar otra vez. “Hi parlo de situacions en què les dones estan discriminades -diu l’autora-. Hi ha la violència domèstica, la poca tolerància a l’homosexualitat, les situacions de separació familiar en què les dones emigraven casant-se amb estrangers... El meu objectiu no és donar solucions, sinó convidar a la reflexió i a la consciència sobre la situació personal de cadascú”.
Una illa literària de nivell
Quan la primera edició del llibre va aparèixer a Cuba el 1996, Bobes va ser una de les primeres escriptores que van posar damunt la taula les particularitats -i sobretot els desavantatges- del fet de ser dona. “La bona recepció del llibre va esperonar altres autores a treballar en aquesta línia”, diu, abans de citar altres escriptores que també considera referents: Anna Lidia Vega Serova, Ena Lucía Portela i Laidi Fernández de Juan. “Cuba continua sent un circuit literari no habitual, però té un nivell excepcional”, admet Lluís Miquel Palomares, director de l’agència Balcells des de la mort de la seva mare el 2015. Daniel Pinilla, de Guantanamera, està decidit a convertir el catàleg de l’editorial “en un gran altaveu de la cultura cubana”: a més de la dotzena de títols que es poden comprar a través de la web -entre els quals hi ha llibres de Nieves Cárdenas López, OrlandoCarrió i Félix Sánchez Rodríguez-, té en cartera una vintena de títols més. “Ara mateix a Cuba conviuen generacions i estils molt diferents -diu Bobes-. Tenim des del realisme brut de Pedro Juan Gutiérrez a les novel·les de Leonardo Padura, la genialitat d’Ena Lucía Portela i diversos autors joves i molt potents de ciència-ficció. El que és important és que, a poc a poc, i sobretot internacionalment, es vagin superant els clixés que es tenen sobre la nostra societat, especialment en l’àmbit polític”.
