BarcelonaDempeus i amb una ovació emocionant: així ha rebut el públic Albert Jané, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que ha avançat per la catifa vermella del Palau de la Música amb el caminador que l'acompanya des de fa un temps. Un cop assegut a la seva butaca, el lingüista, escriptor i traductor ha dedicat una salutació enèrgica per agrair i alhora aturar els aplaudiments, l'enèsima mostra del seu tarannà "humil" i "discret", però també "determinat", segons s'ha pogut llegir en la definició de l'autor que s'ha projectat en una gran pantalla a l'inici de l'acte. "El món de la cultura catalana és vast, nombrós i en constant renovació", ha dit Jané durant el discurs final, en què ha recordat un congrés de fa més de 40 anys, "buit de gom a gom", en contrast al Palau d'aquest dilluns, ple a vessar. Jané ha fet memòria també que va ser quan tenia "deu anys" que va visitar per primera vegada el Palau amb el seu pare. "Mai fins ara havia pujat aquí dalt!", ha exclamat.

"Incansable, insubornable, sempre al servei del país i del català": així l'ha descrit Mercè Canela, escriptora, traductora i exdirectora de Cavall Fort, en un Palau on hi havia alguns vells coneguts de l'homenatjat, com ara el president Jordi Pujol, que ha volgut felicitar personalment Jané en una conversa a porta tancada. Hi havia, també, nombroses autoritats polítiques, entre les quals destacaven l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès –i tres expresidents més: José Montilla, Artur Mas i Quim Torra–, i escriptors com Maria Barbal, Sebastià Alzamora, Melcior Comes i Carlota Gurt. També Màrius Serra, Josep Pedrals i la filòloga Míriam Martín Lloret, que disfressats de barrufet a dalt de l'escenari –Jané els ha traduït al català des dels anys 60– han aconsellat a un jove membre del clan que empri paraules genuïnes del català, com ara xitxarel·lo, en comptes d'optar per anglicismes com bro.

Compromís, activisme i caràcter constructiu

"Les paraules fan el món, i cadascuna de les llengües construeixen el món per fer-lo més habitable", ha recordat Xavier Antich, president d'Òmnium, després de llegir una de les anotacions del dietari de Jané. "Aquest premi té un valor de reconeixement i de guia, és un acte de memòria i gratitud però apunta cap al futur –ha continuat–. Reconeixem el compromís i l'activisme en la batalla permanent per la llengua d'Albert Jané. També la ingent, titànica tasca portada a terme per un dels més eminents de la generació dels herois i heroïnes durant els anys més durs per al català". El 2024, la lliçó que llega Jané, segons Antich, és "el caràcter constructiu i la seva actitud: la millor manera de consolidar el país és defensant i compartint la llengua".

Albert Jané va precedir Mercè Canela com a director de Cavall Fort durant gairebé dues dècades. Ha tingut "una capacitat de treball immensa", deia Canela, que encara conserva –i posa en pràctica ocasionalment– des de la residència geriàtrica on viu, a Santa Coloma de Gramenet. El 1961, va ser un dels fundadors de la revista, i ja llavors, quan encara no havia publicat cap de les quatre gramàtiques que ha escrit, tenia clar que el llenguatge que calia fer servir per guanyar-se els infants havia de ser "d'una correcció absoluta", però també "directe i dinàmic, de comprensió immediata, sensibilitzat per l'actualitat dels temes i exempt de regustos llibrescos". Compatibilitzar aquests dos criteris va ser possible "gràcies a la saviesa de Jané, al seu coneixement profund de la llengua, a la seva capacitat creadora i al munt d'hores que hi va dedicar".

Dos amics preocupats per la llengua

"L'Albert s'ha passat la vida traduint i adaptant al català una gran diversitat de textos escrits en altres llengües, anostrant-los, sobretot en el camp del còmic", ha afirmat Joaquim Carbó, "gran amic" de Jané des de fa dècades. Tot i que es van conèixer en un aplec sardanista, han sigut la literatura i el català els dos temes que els han ocupat més hores de conversa. Encara ara parlen cada setmana per telèfon. "De tots els personatges que ha traduït, els barrufets són els més coneguts, però no podem oblidar les versions modèliques que ha fet de Jan i Trencapins, Sergi Grapes, Aquil·les Taló, el detectiu Gil Jourdan –convertit en Gil Pupil·la–, Lucky Luke, Corto Maltès... i, fins i tot, alguns dels últims Tintins", afegia. El que per a molts seria l'obra d'una vida sencera, només ha sigut una de les facetes de Jané, que també ha contribuït a millorar el català gràcies a les classes que feia durant els anys 50 i 60, "sense demanar permís", tal com recordava dies enrere, amb les gramàtiques, diccionaris –com el de sinònims– i articles sobre llengua, però també traduint nombroses pel·lícules per a TV3, i amb els seus poemes, narracions i una novel·la monumental, Calidoscopi informal, que va publicar a Edicions de la Ela Geminada poc abans de fer 88 anys. "El Calidoscopi potser ha espantat la crítica, perquè encara no he llegit cap comentari que s'hi refereixi", ha sentenciat Carbó amb ironia, fet que ha provocat la rialla de bona part dels assistents.

"Sempre he estat a favor de fer servir la llengua viva –ha admès Albert Jané també durant el seu discurs–. Hi ha més coses que ens uneixen que les que ens separen". El lingüista i escriptor ha defensat també l'Institut d'Estudis Catalans, del qual és membre des del 2000. "Quan llegeixo que és una institució fossilitzada i momificada m'agradaria que llegissin les actes: quedarien parats de la gran feina que s'hi fa". Finalment, Jané ha tingut unes paraules sobre el present: "La situació actual és descoratjadora, i jo només ho sé pel que em diuen, perquè visc reclòs, però si puc dir alguna cosa diré que, a vegades, els nostres mitjans de comunicació donen massa veu als enemics de la pàtria, i ho fan basant-se en una pluralitat que ells no coneixen ni defensen". Encara ha afegit un últim missatge: "Els catalans no podem ser optimistes, però hem de tenir confiança".