NÚRIA JUANICO
Barcelona

L’audiollibre en català busca mercat

Mentre al mercat anglosaxó creix un 25% el 2017, la producció a Catalunya és residual. Algunes empreses, però, lluiten per crear catàleg i consumidors

L’audiollibre  en català  busca mercat Zoom

La resposta d’editors, escriptors i productors és unànime: no existeix mercat d’audiollibres en català. Des de fa uns anys, algunes plataformes treballen per crear un catàleg de títols en català que serveixi d’adob perquè els consumidors s’apropin al producte i el format floreixi a Catalunya. El procés encara es troba en una fase molt inicial i, ara per ara, pesen més els reptes que no pas els èxits de l’audiollibre català: cal una musculatura econòmica, implicació editorial i suport de les administracions per difondre un hàbit inexistent per a la majoria.

Un hàbit en altres països

Els EUA i Alemanya són dos exemples d’èxit del format

“Espanya va ser dels primers països que van tenir audiollibres [als anys 20 del segle passat], però aleshores era massa aviat. Funcionaven amb formats físics, no hi havia la tecnologia adequada per generar un mercat sòlid”, explica Maribel Riaza, que és l’encarregada de les relacions amb editorials de Storytel. Nascuda a Suècia el 2009, aquesta plataforma internacional d’audiollibres va aterrar l’octubre passat a Barcelona en una estratègia d’expansió empresarial, després de 10 anys operant als països nòrdics, Polònia i Holanda. Tant Storytel com altres empreses del sector s’emmirallen en l’impacte del format en indrets com Alemanya i els Estats Units (EUA) amb la voluntat de reproduir-lo a Catalunya. El 2017 el mercat nord-americà va produir més de 79.000 audiollibres, segons un informe de l’Associació d’Audioeditors (APA, per les sigles en anglès) dels EUA. Allà la indústria està consolidada i fins i tot hi ha actors famosos com Jeremy Irons i Stephen Fry que participen en les gravacions.

El panorama a Alemanya també és fructífer amb aquest format. “És un país amb una gran tradició, fins al punt que molts alemanys han adoptat l’hàbit d’escoltar audiollibres diàriament. Hi ajuda que molta gent ha de recórrer llargues distàncies per anar a treballar i se’ls posen al cotxe”, explica Rosa Sala, una de les impulsores de Seebook, que fins l’any passat es dedicava a produir audiollibres a Catalunya i ara s’ha especialitzat en audioguies per a museus. Sala vincula l’èxit del gènere al país germànic a “un fort consum de radionovel·les” i a “una elevada qualitat literària”, com també al costum entre els infants “d’escoltar algú que els llegeix un conte abans d’anar a dormir”. Mentre a Catalunya el nombre de consumidors d’audiollibres es manté residual, en altres països el sector ha experimentat un creixement considerable els últims anys. Segons el mateix informe de l’APA, al Canadà el mercat va créixer un 24% el 2017, a Austràlia ho va fer un 36% i al Regne Unit un 28%. Ara bé, aquestes xifres s’han de llegir tenint en compte que es tracta de països de parla anglesa, de manera que el producte en aquesta llengua ho té més fàcil per expandir-se perquè forma part d’un mercat global.

Inexistent a Catalunya

Les empreses demanen suport a les institucions per crear mercat

La situació de l’audiollibre a Catalunya queda lluny d’aquests escenaris. La producció d’aquest format és gairebé inexistent: segons dades de l’agència de l’ISBN, el 2017 es van registrar sis nous audiollibres en català i aquest any de moment només se n’han elaborat dos. El fet és que els últims anys, empreses com Storytel i Audiomol han començat a eixamplar el catàleg d’audiollibres en català, però ho fan molt a poc a poc i, de moment, la resposta dels consumidors és escassa.

Les biblioteques són un dels clients d’audiollibres en català més rellevants per a aquestes plataformes. L’any passat la Generalitat va destinar 16.081 euros a la compra de títols i la Diputació de Barcelona va adquirir 43 títols per 23.413,50 euros. Ara bé, les xifres comparades amb tot el catàleg són ínfimes: els audiollibres representen un 5,86% de tots els títols de les biblioteques de Catalunya. El 2017 es van fer 1.359 préstecs d’audiollibres, que suposen un 0,87% sobre el total, segons dades del Servei de Biblioteques de Catalunya.

El CEO d’Audiomol, Eduardo Arenal, explica que amb les inversions de les administracions catalanes “cada any va ampliant gradualment el catàleg” i que a la seva plataforma ja hi ha més de 150 títols en català d’editorials com Raig Verd, Periscopi, Ara Llibres i Alrevés. Storytel va engegar més tard la producció catalana i, de moment, té una desena d’audiollibres de segells com Quaderns Crema i La Campana. “Sabem que el benefici no serà immediat, però no passa res -admet Riaza-. Apostem per un catàleg en català perquè volem reflectir la diversitat lingüística de l’estat espanyol”. Aquesta decisió va lligada a la voluntat de donar a conèixer l’audiollibre i generar així un nou mercat. “L’oferta en català és molt reduïda. És un peix que es mossega la cua: si no tens un producte per oferir, com vols crear un mercat? Cal esforçar-se per crear un catàleg sòlid i atractiu”, diu Riaza.

Les dades de Storytel demostren que un dels principals problemes de l’audiollibre és que gran part de la població no el coneix i no l’ha provat mai. Segons la plataforma, de cada 100 persones que el proven per primera vegada, 60 repeteixen. La plataforma En Veu Alta, impulsada per Anna Maria Villalonga, Maribel Gutiérrez i Miquel Llobera, empeny en la mateixa direcció. La iniciativa existeix des de fa dos anys, tot i que des del gener és una societat limitada, i de moment ha editat diversos relats i dos llibres. “Sabem que no ens farem rics, perquè les vendes són molt baixes. Ens hi hem bolcat, sobretot, per militància cultural: a Catalunya aquest sector és pràcticament invisible, està molt poc explorat”, subratlla Villalonga, que s’encarrega de la direcció artística i la part literària dels audiollibres que elaboren.

Una producció costosa

Elaborar un audiollibre val al voltant de 3.500 euros

Un dels motius que expliquen que l’audiollibre tingui tan poca presència a Catalunya és el factor econòmic. “Els costos de producció són elevats, no és el mateix que produir un llibre en paper”, destaca Arenal. Una hora d’audiollibre costa entre 250 i 300 euros, de manera que convertir en àudio un volum d’unes 250 pàgines pot costar entre 3.500 i 4.000 euros. Això provoca que, a l’hora d’escollir, les plataformes siguin partidàries de treballar amb títols que no superen les 250 pàgines perquè, segons Arenal, “els costos de producció es disparen” i, a més, “per a un lector no és el mateix escoltar un llibre de cinc hores que un de 30”.

Per recuperar aquesta inversió, les empreses adopten dos models. Plataformes com Audible (l’eina d’Amazon per distribuir audiollibres) i Audiomol venen els productes per separat i a preus molt variats. A Audible es poden trobar audiollibres per uns 20 euros, però n’hi ha que s’enfilen fins als 35. Audiomol, en canvi, limita el preu a uns 7 euros per títol i, a més, ofereix la possibilitat de subscriure’s a la plataforma per 8 euros al mes i tenir així accés a tots els llibres. Storytel, que s’autoanomena “el Netflix dels audiollibres”, també segueix un model de subscripció i permet disposar de tot el catàleg per 12,99 euros mensuals. Si bé una producció de qualitat implica una inversió significativa, la distribució, en canvi, és àgil i poc costosa: mitjançant les aplicacions i pàgines web, els usuaris poden tenir fàcilment els audiollibres al telèfon mòbil, a la tauleta i a l’ordinador.

Per a les editorials, convertir els seus títols en àudios a través d’aquestes plataformes no suposa cap cost: simplement han de cedir-los els drets d’autor. Tot i això, els segells no sempre estan disposats a fer-ho. “Hem trucat a les portes d’algunes editorials que s’han negat a donar-nos els drets. És absurd, perquè amb aquesta decisió perjudiquen l’usuari”, lamenta Arenal.

Suport públic, necessari

Sense l’impuls públic el mercat no arrenca, diuen els editors

La solució perquè el mercat de l’audiollibre arreli a Catalunya passa, segons els seus productors, per les administracions públiques. Les empreses demanen que governs i ajuntaments s’impliquin en aquesta batalla cultural perquè, diuen, els fruits que després es podran collir són valuosos. “És important que el públic s’hi vagi acostant, i això passa per oferir audiollibres de qualitat però també per promocionar-los i convèncer escriptors i lectors”, assenyala Villalonga.

La Generalitat va intentar-ho a finals del 2016, quan va posar en marxa una col·lecció en català per fomentar aquest format i aquell any es van produir fins a 21 audiollibres. Els títols, elaborats per Seebook, es podien escoltar en streaming o descarregar-se mitjançant unes targetes a les llibreries que disposaven d’un codi QR i redirigien el consumidor a una pàgina web. L’empresa va produir cinc llibres, entre els quals hi ha Els sots feréstecs de Raimon Casellas, El català de la Manxa de Santiago Rusiñol i La guerra de l’avi de Jaume Burgell. “Confiàvem que publicar novetats en català cridaria l’atenció, però es van vendre molt pitjor que els llibres que teníem en castellà. Va ser una llàstima veure que el producte no generava l’atracció que esperàvem”, recorda Rosa Sala. Seebook va deixar de produir audiollibres a principis d’aquest any, tot i que els títols que van llançar segueixen disponibles a internet.

Eina multitasca

Es pot utilitzar mentre fas altres coses

Crear un mercat de l’audiollibre en català requereix un esforç constant per difondre el format i donar a entendre que no és només un producte adreçat a persones amb problemes de visió o a aquells que volen aprendre una llengua. A diferència de la lectura, l’escolta de l’audiollibre es presenta com una eina per utilitzar en paral·lel amb altres processos: mentre s’escolta el relat, el consumidor pot dur a terme tasques domèstiques, conduir o viatjar en transport públic. “Pot tenir un cert èxit en la societat actual, perquè som multitasca”, reflexiona la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i editora d’Eumo, Montse Ayats. Des d’aquest segell han impulsat una col·lecció d’audiollibres titulada Català fàcil, que vol ser un instrument per a les persones estrangeres que aprenen català.

Ayats defensa precisament l’audiollibre com un format que “té una altra funció, un ús diferent del de llegir” i explica que els títols d’Eumo també els han consumit alumnes de secundària. Així mateix, Ayats insisteix en la importància de la qualitat del producte. “Els audiollibres han d’estar ben fets. Han de tenir fluïdesa, expressivitat i entonació. La monotonia és un problema i no sempre està ben resolt”, diu l’editora. És una qüestió que també preocupa Anna Maria Villalonga i, per combatre-la, des d’En Veu Alta impulsen audiollibres amb efectes sonors i dramatitzacions. “Intentem evitar la simple lectura lineal i donar un aire diferent al relat”, destaca Villalonga. Totes dues ho expliquen donant per fet que una cosa és llegir i l’altra escoltar. “L’audiollibre té un format i una funció diferent de la del llibre -assenyala Ayats-. Escoltar està molt bé, però en cap cas substitueix la lectura. Llegir és una altra cosa”.