LITERATURA
NÚRIA JUANICO
Barcelona

Els amagatalls de la Barcelona desconeguda de Xavier Theros

L’escriptor publica ‘Diumenges a Barcelona’, un recull de les seves cròniques amb història de la ciutat

Els amagatalls de la Barcelona desconeguda de Xavier Theros / DANI RÍOS Zoom

L’escriptor, assagista i poeta Xavier Theros (Barcelona, 1963) s’imagina el seu lector absorbit per la calma suau del diumenge, el dia en què el temps s’allarga i la premsa es pot explorar sense presses. “És un regal que la gent et pugui llegir descansada i còmoda. Els diumenges són els dies ideals per fer-ho”, afirma Theros. Des del 2012 ressegueix a l’ARA els racons de Barcelona i el seu passat a partir de petites històries que primer es publicaven els dissabtes i, més tard, es van fixar als diumenges. De les prop de 200 cròniques escrites, Theros n’ha seleccionat un centenar que reuneix al llibre Diumenges a Barcelona (Comanegra) juntament amb fotos de Jordi Nebot. El llibre es presentarà dimarts a les set de la tarda a la Nau Comanegra.

“Tenim llocs plens de secrets al costat de casa”, assegura l’escriptor, que posa la lupa en espais molt concrets per descobrir el que s’hi ha viscut i dotar així del pes de la història indrets aparentment neutres. Ho fa defugint la nostàlgia dels que lamenten que la Barcelona d’anys enrere era millor i deixant-se endur per la idea que no val la pena lluitar contra el corrent que transforma la ciutat. “Cadascú creu que la seva Barcelona és l’autèntica, però l’evolució és inevitable”, reflexiona Theros, que descriu -amb un to esquitxat de bromes- els articles com a “textos de viatge per als barcelonins que vulguin fer turisme a cop de metro”. L’escriptor, que té un bon grapat d’amagatalls en aquest vast mapa d’espais desconeguts, ens ha explicat quins són els seus indrets predilectes i què s’hi amaga.

El barri menys conegut

La Font de la Guatlla, a Montjuïc, té grans vistes de Barcelona

A la falda de Montjuïc hi ha un dels barris més desconeguts de Barcelona: la Font de la Guatlla. Theros el va descobrir voltant per la ciutat i va quedar fascinat pels noms dels carrers, que fan referència a flors. “Vaig topar amb el carrer del Crisantem, l’Hortènsia, el Gessamí i el Lotus. El nomenclàtor em va semblar molt curiós”, explica l’escriptor, que descriu la zona com un paratge insòlit “enganxat a Montjuïc i amb unes vistes espectaculars de Barcelona”.

Tot el que diu un cementiri

Als recintes mortuoris s’hi acumula la història de la ciutat

Theros explica que, des de fa temps, guarda en un calaix un feix considerable d’idees sobre articles que parlin dels cementiris. “Allà hi ha tota la nostra història, però són espais difícils d’abordar des de la crònica perquè són propietats privades”, destaca l’escriptor. En un dels articles del llibre s’aproxima als recintes mortuoris de la ciutat i escriu sobre tot allò que en desconeixia. “A Montjuïc, per exemple, no sabia que s’hi feien activitats i concerts i que en algunes tombes hi ha codis QR amb la informació de les persones enterrades”, assenyala.

Xiringuitos que perviuen

A La Donzella de la Costa pràcticament es menja a la platja

Davant d’aquells que posen el crit al cel quan un comerç emblemàtic tanca, Theros opta per transmetre tranquil·litat. “Encara hi ha llocs que perviuen. Per què no en disfrutem?”, es pregunta l’escriptor. Al restaurant La Donzella de la Costa de Badalona, per exemple, li dedica un article sencer perquè “és un dels pocs xiringuitos com els d’abans, en què pràcticament menges a la sorra”. Entre els racons gastronòmics preferits, Theros també menciona La Principal i el Gran Dragón.

Petits tresors al port

Barcelona no es pot explicar sense aquest espai ple d’història

“Vivim d’esquena al mar, i Barcelona no es pot explicar sense pensar en el port”, assenyala Theros, que proposa que el visitem perquè és un indret que bull d’història. Per conèixer-la l’escriptor també aconsella trepitjar el Museu Marítim i observar “els petits tresors, records i històries que havien passat a l’oblit i que emergeixen dels arxius barcelonins” a les exposicions de l’espai.

Un carrer amb cinc noms

El canvi de nomenclàtor mostra com la ciutat va absorbir l’entorn

Les cròniques de Theros s’aturen davant de detalls i peculiaritats que la majoria de vianants ignoren. Entre aquests hi ha les evidències de com Barcelona va anar absorbint els pobles de l’entorn. A Gràcia es percep amb el carrer de Còrsega, que creua el districte i adopta fins a cinc noms. “Això explica com la ciutat va créixer i va enganxar nuclis dels voltants”, diu Theros.

La plaça que era una presó

La plaça de Folch i Torres conserva la forma del centre penitenciari

El 1936, la Presó Vella va deixar de ser un centre penitenciari per convertir-se en la plaça de Folch i Torres. “Era el lloc més temut i odiat de la ciutat, però ara hi ha poca gent que ho recordi, malgrat que la plaça conserva la forma de la presó”, afirma Theros, que escriu sobre aquest espai per rememorar-ne el passat. “És un espai que va tenir una història molt agitada, però de la qual se’n guarda poca cosa a la memòria”, reflexiona.