Videojocs, monstres i literatura

Cassandra Khaw publica ‘Persons non grata’, on un detectiu investiga un cas de maltractament infantil. La jove autora de Malàisia és un dels referents de la nova literatura de terror amb un rerefons ètic i de denúncia

Videojocs, monstres i literatura Zoom

“Vull que mati el meu padrastre”, demana un nen a l’inspector privat John Persons. Si la petició ja és força inquietant, encara sorprendrà més quan el nen digui el motiu pel qual vol que assassini el familiar: “Perquè és un monstre”. La criatura no parla en sentit figurat, i el detectiu, que ho sap, comença a indagar qui és aquest McKinsey que el client vol mort. Aquesta és la porta d’entrada a l’univers violent -i amb un rerefons ètic- de Cassandra Khaw, que es pot llegir per primera vegada en català gràcies a la traducció que Ernest Riera ha fet per a l’editorial Mai Més.

El perfil de Khaw, nascuda a Kuala Lumpur el 1984, és poc habitual al món literari. “Vaig estudiar enginyeria informàtica perquè m’interessava el món de la intel·ligència artificial i dels ordinadors, i després d’un temps dedicada al periodisme tecnològic i sobre videojocs vaig entrar en aquesta indústria -comenta a Barcelona, en un dels despatxos del CCCB, on va fer una conferència en el marc de l’exposició Gameplay -. He sigut guionista de videojocs durant molt de temps, i part de la meva feina consistia en escriure diàlegs dels avatars, però també descriure objectes, paisatges i mons que no són com el nostre. És una gran escola literària, haver d’inventar-te un monstre i donar-ne tots de detalls al llarg de desenes de pàgines, fins que al final veus com l’han traduït en imatges... i aconsegueix espantar-te”.

Khaw va créixer a Malàisia, parlant un dialecte del xinès -“La meva llengua materna”, diu- i el malai. “Kuala Lumpur, la meva ciutat, és molt cosmopolita i et permet estar a l’aguait del que passa a la resta del món -continua-. Jo vaig ser una nena molt sorollosa, i els pares van trobar un sistema per tenir-me callada: comprar-me llibres”. Sense saber-ho, estaven determinant el futur de la seva filla. “Era capaç de llegir uns quinze llibres per setmana -reconeix-. El meu gust per la foscor arrenca dels contes de fades de l’Europa de l’Est, que em fascinaven. D’allà vaig començar a llegir fantasia i ciència-ficció. En paral·lel veia la saga d’Alien i les pel·lícules de John Carpenter. I una mica més tard, quan internet començava a popularitzar-se, em vaig enganxar al Final Fantasy VII”.

La gran descoberta literària de Khaw va arribar quan va endinsar-se en Howard Phillips Lovecraft, de qui acaba d’arribar per primera vegada en català L’horror sobrenatural en la literatura (Laertes). “Lovecraft escrivia contes i novel·les de terror perquè, d’alguna manera, tenia por de tot -diu Khaw-. Quan parlava dels monstres que tenim a l’habitació del costat ho feia amb un punt de xenofòbia, perquè l’espantava tothom que fos diferent a ell. Els monstres no són diferents, podem ser nosaltres: aquest és el meu punt de vista”. Khaw va començar a escriure ficció quasi per atzar. “Havia de preparar material educatiu per a nens i nenes sobre com aprendre a programar, i se’m va acudir fer-ho en forma de novel·la. Va ser documentant-me quan vaig pensar que havia de provar sort amb una ficció meva”, recorda.

L’ALTRA MIRADA AL TERROR

Khaw havia passat els deu últims anys viatjant d’un país a l’altre, fent couchsurfing. “Cada dos mesos passava d’un continent a l’altre”, admet. Com a freelance, no necessitava res més que l’ordinador per treballar. “La clau per poder-te quedar unes setmanes al sofà d’algú és saber cuinar bé”, diu. El seu primer personatge, Rupert Wong, només podia ser xef, amb la particularitat que és caníbal. Ell ha protagonitzat quatre novel·les de l’escriptora des del 2015. En els últims cinc anys, Cassandra Khaw ha publicat desenes de relats, la sèrie de Wong i la del detectiu John Persons, la primera que es tradueix al català.

“Malgrat que no fem èmfasi en la distinció de gèneres fantàstics, teníem clar que no volíem desatendre’n cap, i en el llistat de títols amb què treballàvem hi havia molt poc de terror. La nostra col·lecció Catxap de novel·la curta era l’espai ideal per estrenar-nos en aquesta temàtica -explica Judit Terradellas, de Mai Més-. Amb aquestes dues idees al cap vam escodrinyar el catàleg d’editorials com Saga Press, Orbit i Tor, que són el nostre referent del mercat anglosaxó, i l’última té una cura especial de la narrativa breu. Entre les seves publicacions vam descobrir la Cassandra”.

Persons non grata reuneix dos casos d’aquest peculiar investigador, John Persons. “Vaig crear el detectiu poc després de saber que havia tingut com a veí un agressor sexual, i no me n’havia adonat fins que ho vaig llegir al diari -diu Khaw-. Això em va fer preguntar-me si ens fixem realment en el que passa a prop nostre o preferim tenir els ulls tancats i interpretar el que ens va bé”. Quan el nen de l’inici de la novel·la demana a Persons que mati el seu padrastre, al darrere hi ha una història de “maltractament infantil” i “abús de poder”. “Als meus llibres hi ha violència i gore, però no la mostro des d’un punt de vista glamurós -assegura-. M’agrada que els lectors pateixin amb els personatges i s’adonin de com de terrible és que mori algú”. Si resulta que, a més, el nen que demana ajuda s’enfronta a “un horror còsmic” digne de Lovecraft, la sang i el fetge estan assegurats. “L’important és aprendre a trobar una sortida fins i tot de les situacions més espantoses”, diu Khaw.