ACTUALITAT
NÚRIA JUANICO
Teresa Colom

Teresa Colom imagina un món on les ments no tenen cos

Teresa Colom imagina un món on les ments no tenen cos / PERE VIRGILI Zoom

La relació dels éssers humans amb els seus cossos és la saba de la literatura de Teresa Colom (la Seu d’Urgell, 1973). Al recull de relats La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries / La Huerta Grande, 2015), l’escriptora va explorar les vivències de personatges amb trets insòlits com un nen amb una mà de porc i una nena que es convertia en balena. Ara Colom fa un pas més. A la seva primera novel·la, Consciència (Empúries), els personatges que guien la història ja no tenen cos.

La novel·la prediu un futur pròxim en què la humanitat ha sigut capaç de connectar les ments a sistemes informàtics i, per tant, d’assolir la immortalitat gràcies a la tecnologia. “El cos és caduc, però quantes vegades hem sentit a dir que algú ha mort de vell o amb el cap ben clar? Volia explorar la possibilitat que la ment pugui seguir viva al marge d’aquest suport de carn i ossos”, explica Colom. Els personatges de la novel·la que han seguit aquest procés s’han convertit en “vides de continuació” i habiten en un univers propi, pràcticament sense intervenir en el món exterior. “Les ments del sistema estan deslliurades de la nostra quotidianitat. Existeixen i poden ser visitades, però no poden interactuar ni interferir en les vides exteriors”, assenyala Colom. En aquest context, la ment de Laura Verns es veurà amenaçada i haurà de revisar el seu passat per saber què vol acabar amb ella. Aquesta incògnita funciona com el fil conductor de Consciència, que flirteja amb el thriller i la ciència-ficció sense ser estrictament cap de les dues coses. Escrita amb una prosa freda i esmolada, la història de Laura Verns indaga en les parts més profundes de l’existència humana per fer-ne emergir, segons Colom, “el misteriós entramat que arrela una consciència a la seva vida”.

Un futur capitalista i solitari

El món que imagina Colom és apocalíptic i solitari, però ple de realitats curioses -fins i tot divertides- i plausibles si s’analitzen des de la contemporaneïtat. El teletreball s’ha imposat en tots els sectors professionals i, com a conseqüència, la indústria de la cirurgia estètica s’ha ensorrat. “Tothom es comunica per videotrucades, amb uns filtres avançats que milloren directament la teva aparença. No cal operar-se perquè els actes socials són mínims”, diu l’escriptora. Al llibre els científics ja han descobert com traspassar la ment a un sistema informàtic creant el mapa de connexions neuronals de cada persona i traspassant-lo a un ordinador. El gran enigma, diu Colom, és ara per ara entendre com es genera una ment des del substrat físic. “A la novel·la resolc aquest punt i parlo de tres empreses que ho han aconseguit i ho han comercialitzat”, afegeix l’autora. Els conillets d’Índies seran els multimilionaris, els únics disposats a pagar preus desorbitats per provar-ho. “Van a contrarellotge amb la mort, i els és igual que hi pugui haver riscos”, subratlla l’escriptora, que explica el cas d’un magnat rus que actualment està invertint en desenvolupar aquesta tecnologia. A la novel·la de Colom, les primeres vides de continuació no tindran gaire sort i embogiran. “No pots traspassar una ment tal qual, cal retocar-la abans”, justifica l’autora.

Conscient que perquè la història absorbís el lector calia crear un món versemblant, Colom reprodueix la salvatgia entre les grans multinacionals tecnològiques actuals i converteix les vides de continuació en un negoci. Com una assegurança de vida o un testament, els personatges contracten el servei en vida i, quan moren, són traslladats al neurocentre més proper perquè es faci el traspàs de la ment al sistema. “Ara tots tenim telèfons mòbils a la butxaca tot i que sabem que ens monitoregen -diu Colom-. Per una sèrie de comoditats estem disposats a renunciar a moltes coses”. Al llibre els personatges decideixen esdevenir vides de continuació malgrat que saben que perdran gran part de la seva llibertat. “Aprendran a circular d’esquena al sistema, que els controla de manera paranoica perquè tot vagi bé i així es pugui continuar alimentant el negoci”, avança Colom.

Pluja oliosa i escuts climàtics

L’entorn que embolcalla la història de Consciència té un cert aire de desolació. La Terra ha patit els estralls del canvi climàtic i la natura n’ha quedat completament expulsada. Per garantir la seva supervivència, els humans han ideat unes grans estructures que actuen com uns escuts climàtics i que, com a contrapartida, generen una pluja fina i constant que fa malbé la majoria de materials. “Les persones s’han hagut de despendre de la majoria d’objectes, la dimensió física agafa molt de valor”, afirma Colom. Elements aparentment trivials com un paper escrit o un gerro passen a ser considerats tresors pels protagonistes, que els acumulen en habitatges on tot és virtual. Tot plegat es desplega en poc més de 200 pàgines, perquè Colom és partidària de la síntesi i de buscar les paraules precises, sense ni un bri de palla. “La poesia és això, podar cada vers fins que et quedi una joia -assenyala l’escriptora-. Amb la novel·la he procurat fer el mateix. No s’ha de poder llegir en diagonal, cada frase ha de ser imprescindible”.