SANT JORDI 2018
NÚRIA JUANICO
Barcelona

Sant Jordi es conjuga en femení

La collita literària de la diada està farcida de novetats d'autores novelles i veteranes

Clara Queraltó, Maria Sevilla, Antònia Carré-Pons, Eva Baltasar, Maria Mercè Cuartiella,  Natjat El Hachmi, Laura Pinyol, Motserrat Tura,  Laia Vicens, Sílvia Soler i Roser Capdevila / PERE VIRGILI Zoom

Aquest Sant Jordi no hi ha princeses per salvar, sinó un flamant estol d’escriptores que es postulen com el dream team de la diada. Algunes d’elles, com Clara Queraltó i Laura Pinyol, viuran per primer cop les jornades maratonianes de firmes, mentre que d’altres, com Roser Capdevila i Sílvia Soler, ja hi estan avesades i s’hi enfronten amb una bona maleta de trucs. Tant les unes com les altres comparteixen l’entusiasme sincer i les ganes boges d’abraçar amb força un dia que, per a tots els amants de la literatura, és el més bonic de l’any.

CLARA QUERALTÓ

«Em fascina com els lectors es fan seus els contes»

Després de rebre el premi Mercè Rodoreda per El que pensen els altres (Proa) i d’haver presentat el seu debut literari en diversos indrets, Clara Queraltó s’enfronta a Sant Jordi amb convicció. “Al principi em costava deixar llegir el llibre a amics i familiars. Era com si em miressin per dins, però ara ja he passat aquesta impressió”, confessa Queraltó, que és professora de literatura i habitualment passa la diada acompanyada dels alumnes. L’escriptora canviarà l’entrega de premis de l’escola on treballa per una jornada intensa de signatures. És una experiència que espera amb molt de gust, diu, perquè li permetrà viure Sant Jordi “des de l’altra banda” i conèixer les impressions dels lectors. “Em fascina veure com troben coses als contes que jo no havia previst i se’ls fan seus”, afirma.

MARIA SEVILLA

«Sant Jordi acaba sent la festa dels ‘bestsellers’»

El Sant Jordi de Maria Sevilla va començar ahir amb la participació en la Nit del Drac, l’acte de la vigília de la diada organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any la poeta presenta Kàlaixnikov (Món de Llibres), un poemari esmolat que ha sigut guardonat amb el premi Ciutat de Manacor. Sevilla no signarà avui, però sí que es passejarà per Barcelona, visitarà les parades d’algunes editorials alternatives i traurà el cap a l’Antic Teatre, on s’han organitzat activitats. “Sant Jordi és una festa fantàstica, però acaba sent la festa dels bestsellers -lamenta Sevilla-. Els lectors de poesia comprem llibres tot l’any”.

ANTÒNIA CARRÉ-PONS

«Aniré a la Virreina, on es passegen quilos de vanitat»

L’any passat per Sant Jordi Antònia Carré-Pons es va quedar a casa llegint. “És el millor que pots fer en un dia com aquest”, defensa l’escriptora. Avui, però, haurà de moure’s entre multituds perquè té programades nombroses signatures del seu últim recull, Com s’esbrava la mala llet (Club Editor). “Començaré el dia a la Virreina [on hi ha organitzada una trobada d’escriptors], a veure què hi pesco per esmorzar -explica l’escriptora-. Allà contemplaré com es passegen quilos i quilos de vanitat. Després m’asseuré a les parades que m’han convidat a firmar. Els lectors sempre són persones agradables”.

EVA BALTASAR

«Faré un ‘tour’ de firmes com si fos una turista»

Permagel (Club Editor) no és el primer llibre d’Eva Baltasar, però sí que és el títol amb el qual s’estrena com a novel·lista. L’escriptora explica que l’editorial li ha organitzat “una mena de tour de signatures com si fos una turista” a la seva pròpia ciutat. Baltasar, que normalment passa el Sant Jordi a Cardedeu, experimentarà una diada diferent. “Fins ara l’havia viscut des de dins, formant part d’una tribu en què tots anem a recol·lectar llibres”, explica l’escriptora, que té ganes de trobar-se amb els lectors perquè “tots són molt agraïts i és agradable coneixe’ls”.

MARIA MERCÈ CUARTIELLA

«El Sant Jordi a Barcelona és una voràgine»

Ja sigui perquè presenta un títol nou o perquè li toca treballar, Maria Mercè Cuartiella està acostumada a passar el Sant Jordi en una parada. Cuartiella és editora de Brau Edicions, però aquest any ha publicat Flor salvatge (Empúries) i, per tant, tindrà un dia dividit. “Al matí signaré a Figueres i a la tarda ho faré a Barcelona”, explica l’escriptora, que els anys que no treu llibre els passa a la parada de l’editorial a Figueres. “El Sant Jordi a Barcelona és una voràgine, però jo soc de la capital i, per a mi, passar-lo aquí és com tornar a casa”, indica.

NAJAT EL HACHMI

«Cal tenir present de què va això d’escriure»

Cada any quan arriba Sant Jordi Najat El Hachmi recorda com va viure la seva primera diada com a escriptora. “Era el 2005 i signava al costat de Joan Margarit. En un moment que no teníem gent va fullejar el meu llibre i em va dir: «Tu continua escrivint i no facis cas de tot això»”. L’escriptora, que publica Mare de llet i mel (Edicions 62), creu que és important “tenir present de què va això d’escriure” més enllà de les promocions i les llistes. Malgrat que reconeix que les jornades de signatures impliquen “un esforç important”, El Hachmi les agraeix perquè “és bo que et convidin a firmar”. Així mateix, destaca la paradoxa que viuen els escriptors que s’exposen als lectors en un dia de tanta intensitat. “Una de les coses més estranyes és passar de la solitud del text quan estàs escrivint a trobar-te, de sobte, en contacte amb molta gent”, reflexiona.

LAURA PINYOL

«Si fa bon dia, tot és resistible»

Fins aquest any Laura Pinyol sempre havia viscut el dia de Sant Jordi des de fora de les parades. El seu debut literari, El risc més gran (Amsterdam), li proporcionarà avui una perspectiva nova de la diada. “No tinc ni idea de com serà, m’imagino que molt intens. No he dit que no a res, m’espera un plàning al·lucinant”, explica amb l’entusiasme de les primeres vegades, que no l’ha privat de buscar consell entre les persones que ja han viscut altres Sant Jordis des de dins. “Tinc amics que han escrit que em diuen que és un dia divertit, en el qual tothom rondina i va atabalat, però per a mi és molt emocionant”, subratlla l’escriptora, que entoma la jornada amb optimisme: “És una experiència excepcional, espero que el temps acompanyi. Si fa bon dia, tot és resistible”.

MONTSERRAT TURA

«Avui m’haurien de lligar per no sortir al carrer»

“Soc una escriptora novella”, diu Montserrat Tura, que va encetar el 2018 publicant República pagesa (Pòrtic), un assaig que li ha valgut el premi Carles Rahola. Aquest és el seu primer Sant Jordi amb un llibre propi, que la portarà per diferents parades de Barcelona, on firmarà exemplars. “El tracte amb el públic no m’és estrany, però vull veure què em trobaré. Mai he viscut un dia així com a autora”, explica.

Els anys anteriors Tura s’ha passat el Sant Jordi caminant entre parades i llibres i gaudint de l’ambient. “Avui m’haurien de lligar amb cadenes perquè no sortís de casa”, afirma Tura, que assumeix el canvi de plans amb satisfacció. “Tinc ganes de viure-ho perquè implica gaudir del dia des d’una altra perspectiva”, diu. Entre parada i parada, l’autora procurarà buscar algun moment per pescar llibres. “Molts dels que surten a les llistes ja els tinc, però avui és impossible no comprar-ne cap, i jo soc una lectora compulsiva”, assenyala.

LAIA VICENS

«Em sembla que la gent buscarà els mediàtics»

Laia Vicens s’estrena com a escriptora per Sant Jordi amb Operació Urnes (Columna), que ha coescrit amb Xavi Tedó. “És el primer Sant Jordi que passo a Barcelona i el viuré per la porta gran”, preveu il·lusionada. A diferència d’altres anys, en què passava la diada treballant i després aprofitava per escapar-se a Igualada, en aquesta ocasió Vicens signarà exemplars durant tot el dia al centre de Barcelona. “És un món que desconec, sento que no és ben bé el meu lloc. Em sembla que la gent anirà a buscar els més mediàtics”, admet.

SÍLVIA SOLER

«És un dia esgotador i una experiència estupenda»

“Em pensava que aquest any no em tocaria firmar, però al final resulta que sí”, diu Sílvia Soler amb una alegria esquitxada de resignació. L’escriptora va treure al novembre Rellotges de sol (Columna), un recull d’articles publicats a l’estiu a l’ARA. Amb una quinzena de títols publicats, Soler ja té bastant apamades les llargues jornades de Sant Jordi i sap com s’ha de preparar. “És un dia esgotador, perquè acabes atabalat, però també és una experiència estupenda”, assenyala l’escriptora, que destaca que “els lectors són molt agraïts”. Habitualment Soler publica una novel·la cada dos anys, de manera que alterna diades de signatures amb diades que no ha de firmar. “L’any que no tinc novetat és un regal -diu-. Aleshores visc el Sant Jordi com a lectora”.

ROSER CAPDEVILA

«Espero no quedar-me parada amb el boli a la mà»

Amb les ulleres vermelles i un somriure omnipresent, Roser Capdevila rep el dia de Sant Jordi carregada d’il·lusió. La mare de Les tres bessones està avesada a les signatures del 23 d’abril, però aquest any trepitja un terreny fins ara desconegut, el de la literatura per a adults. Capdevila ha donat forma a les seves memòries il·lustrades amb La nena que volia dibuixar (Angle) i preveu que aquest any el públic que li demanarà signatures serà una mica diferent. “Les bessones ja s’han convertit en una mena de clàssic. Aquest any s’hi suma el fet d’haver publicat un llibre que és més per a adults, i suposo que això farà que el públic canviï”, reflexiona Capdevila, que a les dedicatòries hi estampa una entranyable ovella vermella amb una mosca al voltant dels ulls. “Només espero no quedar-me parada amb el boli a la mà”, diu l’escriptora.