BarcelonaRovelló sembla impertorbable al pas del temps. Josep Vallverdú (Lleida, 1923) el va escriure durant onze tardes d’estiu del 1968 en una cabana que es va construir ell mateix damunt d’una soca d’ametller. Aquell mateix any va guanyar el premi Folch i Torres i l’any següent sortia publicada a Els Grumets de la Galera. Cinquanta anys després, La Galera ha decidit celebrar l’aniversari fent-lo tornar a les llibreries amb una nova edició en forma de facsímil. El gos de pagès bellugadís i curiós ha acompanyat moltes generacions: del llibre se n’han fet més de 30 reedicions i ha sigut traduït a l’euskera, el castellà, l’italià, el rus, el francès i el coreà.

Un gos “pallassot”

“Va ser una gran aportació a la literatura infantil -destaca l’escriptora, il·lustradora i pedagoga Teresa Duran-. Vallverdú ja havia publicat molt abans [el seu primer llibre infantil va néixer el 1960] però va fer un nou gir, es va inventar un gos molt autèntic en el marc d’una casa de pagès que feia olor de veritat”. El Rovelló no acompanya cap heroi, com sí que ho feien el Rin Tin Tin o el Milú: “És un gos que fa de pagès i és molt pallassot”, destaca Duran.

Es podria dir que el Rovelló, que primer no sap on va però que aprèn a defensar-se, caçar i anar pel bosc pel seu compte, no ha deixat mai de bellugar-se. El 1990 va guanyar a França el premi J’aime Lire, que té la peculiaritat de ser atorgat per un jurat format per nens, i un any després va ser escollit millor llibre infantil a Bèlgica. Antoni d’Ocon va convertir les històries del Rovelló en una sèrie de dibuixos animats que es va estrenar a la televisió catalana el novembre del 2000.

Els altres clàssics

Per Sant Jordi de l’any passat La Galera va decidir que tornessin a sortir a navegar els seus Grumets i va reeditar alguns dels clàssics del seu catàleg històric, com El Zoo d’en Pitus, del desaparegut Sorribas i publicat per primera vegada l’any 1966; Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, d’Emili Teixidor; La colla dels deu, de Joaquim Carbó ; En Roc drapaire, de Vallverdú,i La història que en Roc Pons no coneixia, de Jaume Cabré. Aquestes reedicions van sortir amb La Liang dins del quadre, de Núria Franquet, guanyadora del premi Folch i Torres 2018.A més de Rovelló, enguany es reedita Les presoneres de Tabriz, de Maria Novell, que es va publicar el 1967. “No volem oblidar d’on venim, i alhora volem continuar modernitzant el nostre catàleg -assegura Núria Albesa, editora de literatura infantil i juvenil a La Galera-. Rovelló va marcar un punt d’inflexió: acabàvem de sortir de la censura franquista quan es va publicar”.

El 1969 la literatura catalana ressorgia lentament després de dècades de prohibicions i, cinquanta anys després, Vallverdú és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana, amb més de cent títols publicats. “¿Si a molts infants encara els agrada Enid Blyton i cap d’ells pren te a les cinc de la tarda, per què no els pot agradar el Rovelló i el seu entorn rural? Continua sent vigent -assegura Duran-. A més, va adreçat a un sector d’edat en què continuen faltant escriptors”.