Literatura
ARA
Barcelona

Oriol Quintana s'emporta el 26è premi Joan Maragall

L'assaig guanyador és una reflexió sobre l'humanisme de George Orwell

Oriol Quintana Zoom

El barceloní Oriol Quintana ha guanyat el 26è premi Joan Maragall d'assaig amb l'obra 'La condició de l’home corrent: sobre l’humanisme de George Orwell'. El manuscrit, que s'emportarà una dotació econòmica de 6.000 €, serà publicat en la col·lecció 'Cristianisme i Cultura' de la Fundació Joan Maragall (FJM) per Viena Edicions.

El certamen el convoca la FJM per a una obra d'assaig o d'investigació sobre cristianisme i cultura, entenent els dos termes i la seva relació en el sentit més ampli –que inclou aspectes religiosos o interreligiosos, però també aspectes humanístics, ètics i polítics–. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Pere Lluís Font, Narcís Comadira, Núria Iceta, Ramon Pla i Arxé i David Jou, que n'ha sigut el president.

Oriol Quintana (Barcelona, 1974) és doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professor adjunt a la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS (URL). Compta amb una llarga experiència en el món de l'ensenyament i és autor de llibres com 'Filosofía para una vida peor' (2016) i 'Cent preguntes filosòfiques'(2017), i de diversos articles especialitzats en la figura de George Orwell.

'La condició de l’home corrent: sobre l’humanisme de George Orwell'

"Hom pot detectar, en les totes obres de George Orwell (1903-1950), una pregunta latent i perfectament rellevant pels homes i dones del segle XXI: ¿com pot l’home corrent donar sentit i valor a la seva vida, quan ja no li queda marge de maniobra? Els protagonistes de les novel·les orwellianes descobrien que, malgrat viure aparentment ben integrats en l’entorn social que els havia tocat viure, les condicions de la seva existència frustraven permanentment el seu desig fonamental de veritat, de justícia, de bellesa i d’autèntic reconeixement", explica Oriol Quintana en referència a l'obra guardonada. "Els intents de revolta contra aquestes condicions vitals fracassaven sense remei i, al final, aquests protagonistes havien d’aprendre a trobar la satisfacció d’aquestes altes aspiracions enmig dels condicionaments que les societats humanes sempre imposen sobre els seus membres, condicions sovint insuficients i deshumanitzadores", conclou.

L’autor va ser sempre un rebel, un contestatari en oposició permanent –Orwell va ser un precoç anticolonialista, anticapitalista, antifeixista i antiestalinista–, que denunciava la inèrcia i la insolidaritat de l’Anglaterra de la seva època –continua Quintana–. Però l’humanisme que es pot destil·lar dels seus llibres s’adreça a les persones corrents, sense aquell tarannà rebel del l’autor, que vivim pacíficament integrades, com a mínim aparentment, en societats que no ens satisfan i que no sabem com canviar", afegeix Quintana.